El marcador de l'Artigas matinal a la J7

Aquests són els marcadors registrats a la jornada 7 de la Primera Catalana fins les 15h:

Poble Sec 2- Peralada 3
Santfeliuenc 1- Tàrrega 0
Rubí 0- Sants 2
Montcada 0- Gramenet B 4
Muntanyesa 4- Gimnástica Iberiana 1
Marianao Poblet 0- Igualada 2

L'Ateneu juga aquesta tarda a les 5 al camp del Tortosa, que ocupa l'avantpenúltima posició i només ha marcat 4 gols (dos d'Héctor Méndez, i un de Marc Vernet i Xavi Anell), mentre que n'ha encaixat 10.

L'Ateneu al Facebook

Si sou usuaris habituals del Facebook i al mateix temps sou seguidors de l'Ateneu, podeu afegir-vos als dos grups que, ara mateix, hi ha relacionats amb el club a la xarxa social. Per una banda, des de l'any passat existeix el grup "Sóc del Guíxols!", i per l'altra, des de fa pocs dies, i a iniciativa del president Emili Vilert, s'ha posat en marxa un grup "Ateneu Deportiu Guíxols" al qual també us podeu afegir. Com a anècdota, alguns jugadors de la temporada passada van crear un grup amb el nom "Guixolàndia" que era, bàsicament, per ús de la pròpia plantilla.

Quart partit sense guanyar

L'Ateneu ha sumat a Igualada el quart partit consecutiu sense guanyar i el tercer sense marcar. Els de Nacho Castro han perdut per 1 a 0 en un partit que ha estat igualat en la primera meitat però que en la segona han dominat clarament els locals, que han marcat el gol de la victòria en el minut 67. Recordem que l'Ateneu torna a jugar a fora la setmana que ve, en aquest cas al camp del Tortosa.

La resta de marcadors de la jornada 6 de Primera Catalana:
Peralada 1- Banyoles 0
Tàrrega 2- Vilafranca 2
Gramenet B 1- Muntanyesa 0 (per cert, primer partit en què no marca Óscar Muñoz).

A la classificació, la Gramenet B, que compta els partits per victòries, és líder amb 18 punts. El Guíxols és 11è amb 8 punts, a cinc de les posicions d'ascens i a 4 de les de descens, que marca, precisament, el pròxim rival, el Tortosa.

El marcador matinal de l'Artigas a la J6

Aquests són els marcadors de la Primera Catalana, en la seva sisena jornada, a l'espera dels partits de la tarda:
Poble Sec 1- Tortosa 0
San Cristóbal 1- Santfeliuenc 0
Vilassar 0- Rubí 2
Sants 2- Mataró 2
El Masnou 4- Montcada 3
Gimnástica Iberiana 2- Marianao Poblet 0

L'arxiu del Pare Abat: en Rado, el nostre primer internacional

Els aficionats guixolencs al futbol tindran present que hi ha, en l'actualitat, un jugador nascut a la ciutat que ha tingut la oportunitat de ser internacional amb la selecció espanyola, encara que hagi estat en categories inferiors. Ens referim, lògicament, a en Marc Crosas, amb antecedents familiars dins de l'Ateneu però que no va vestir mai el blaugrana guixolenc. Sí que ho va fer, en canvi, l'únic jugador guixolenc que ha estat internacional absolut, convocatòries de les quals se'n van complir, recentment, 80 anys. Ens referim al jugador de la foto: en Conrad Portas i Burcet, en "Rado", a qui volem recordar.

En "Rado" va néixer a Sant Feliu el 26 de novembre de 1901. En una època on no hi havien escoles de futbol, l'única escola eren els partits de carrer; i en "Rado" va començar a cridar l'atenció dels guixolencs que obrien rases pel Passeig quan jugava en el Continental, un dels efímers equips de joves que disputaven partits gairebé improvisats sobre la terra d'aquest emblemàtic indret ganxó. No va trigar Portas, que jugava com a defensor (en l'època en què en els esquemes dels equips només hi figuraven dos defenses) a passar a l'Ateneu, però el canvi definitiu en la seva carrera li va arribar el juliol de 1925, quan Portas tenia 24 anys. Feia tres anys que l'Ateneu s'havia proclamat campió de Catalunya de segona categoria, l'equivalent a una segona divisió donat que les competicions de caràcter estatal no es van crear fins el 1928, i dins d'aquell equip en "Rado" hi destacava sobremanera, juntament amb jugadors com Josep Fàbregas "Nicola", Joaquim Gimbernat "Gim", Llàtzer "Lázaro" Florenza, Joan Palahí o Joan Pey*. Deien de Portas en els primers partits a l'Espanyol: "Fort, d'excel·lent toc de pilota i poderós en el joc aeri. Es combinen amb Ricardo Saprissa formant un tàndem de luxe, la millor defensa d'Espanya". Amb l'Espanyol va poder exhibir-se fins al punt que fou convocat dues vegades per jugar amb la selecció espanyola.

El 17 d'abril del 1927, al vell Sardinero de Santander, Espanya derrotava Suïssa per 1 a 0, en partit amistós, i amb aquesta alineació: Zamora, Portas, Juanín, Valderrama, Prats, Carmelo, Lafuente, Goiburu, Óscar, Galatas i Olaso. Cinc d'aquests jugadors eren debutants, la qual cosa podia fer pensar en què era un partit per fer proves. Portas, però, va repetir en un "test" força més serios; l'últim partit de la selecció espanyola abans d'anar als Jocs Olímpics de 1928, si bé Portas no va integrar l'expedició olímpica. Al Molinón de Gijón, Espanya va empatar a 1 amb Itàlia amb aquest equip: Zamora, Quesada, Portas, Prats, Gamborena, Roberto, Adolfo, Goiburu, Samitier, Carmelo i Chirri II. Portas estava consagrat, doncs, com un dels millors defenses del futbol català. Eren moments dolços per al guixolenc, que la temporada 1928-29 va formar part de la plantilla espanyolista que va guanyar el Campionat de Catalunya i la Copa d'Espanya, si bé no va poder jugar la final d'aquesta última competició per sanció. Possiblement molts "pericos" veterans se sàpiguen de memòria aquesta alineació: Zamora, Saprissa, Portas, Trabal, Solé, Tena II, Ventolrà, Broto, Tena I, Padró i Bosch.

Va ser, però, un "cant del cigne" per a Portas. El 1930 es va lesionar greument al genoll i l'Espanyol li va acabar donant la baixa. A la part final de la seva recuperació, el Barcelona ho va aprofitar per donar un cop d'efecte. El Barça s'entrenava en un camp anomenat "El Sol de Baix" i alguns periodistes havien vist Portas entrenar-se allà al costat de l'entrenador Bellamy. Quan Ollé Bertran, històric periodista de "El Mundo Deportivo", es va personar al pis barceloní on Portas s'havia instal·lat amb la seva mare, va obtenir aquesta resposta: "També m'he estat entrenant a Can Ràbia per recuperar la forma, però fa dues setmanes que m'entreno al Sol de Baix. Estic satisfet perquè algú va dir que la meva lesió al genoll era incurable i que havia acabat amb mí, però mèdicament s'ha comprovat que la recuperació és completa. Fins i tot el Barcelona em va fer passar per l'Institut d'Orientació Professional per comprovar que no fitxava un invàlid i les proves van demostrar que estic en perfectes condicions". I deixava anar alguns "records" que per als "periquitos" no devien sonar gens bé: "Demostraré que l'Espanyol es va equivocar deixant-me anar. Potser és que havien d'alleugerir la nòmina de despeses, ja que s'estan desprenent dels seus jugadors més costosos. Sempre m'havia sabut greu no poder jugar al Barcelona ja que és el club més important d'Espanya i tinc una gran amistat amb molts dels seus jugadors". Curiosament, però, Nolla Duran (pare de l'actual director de Mundo Deportivo, Santi Nolla) explica que Portas tenia una gran amistat amb un altre guixolenc il·lustre, el pare de l'escriptor Josep Maria Gironella. En determinada ocasió, Portas va fer present d'una samarreta de l'Espanyol a Gironella, que des de llavors va esdevenir un "perico" il·lustre.

El 5 de febrer de 1931, oficialment, Conrado Portas travessaria la Diagonal per anar a les Corts i fitxar pel Barcelona. Però no podia tenir un debut més desafortunat. El 8 de febrer de 1931, a "Rado" li va tocar viure un dels moments més tristos de la història del club blaugrana; el 12 a 1 que va encaixar en un partit de Lliga a San Mamés, contra l'Athletic de Bilbao. Després de la derrota, el club va prohibir a tots els seus jugadors fer declaracions a la premsa. "El Mundo Deportivo", però, assenyalant que Portas va ser, dins la debacle, dels pocs que es van salvar, el va intentar entrevistar sense poder obtenir res més que "he fet el que he pogut". Es va arribar a fer córrer que els jugadors culers havien realizat una espècie de vaga encoberta en aquell partit per fer caure la directiva, fet que el capità Piera es va afanyar a negar. Sens dubte, el canvi de club no va provar gens a Portas, que el 1932 va tornar a recaure, i a més de gravetat, de la lesió al genoll i es va anar a operar a França, amb un reputat especialista de Bordeus, per poder-se recuperar. En algunes històries de l'Espanyol, erròniament doncs, s'assenyala que Portas va fitxar directament pel Girona FC (gairebé acabat de fundar) després de deixar Sarrià.

El 1934, en "Rado", amb 33 anys, fitxa pel Sant Cugat com a jugador- entrenador. Portas havia fet amistat amb dirigents d'aquell club que el van convèncer d'esgotar el que semblaven els seus últims dies com a futbolista al Vallès. Va esclatar la Guerra Civil, però, i "El Mundo Deportivo" del 8 d'octubre del 1937 publicava en portada que, igual que havia fet la llegenda de l'Europa Cros, Portas es podia tornar a calçar les botes amb l'Espanyol. Els equips estaven molt delmats per les diverses circumstàncies de la guerra, i molts d'ells, per poder participar en les lligues que es continuaven organitzant com a passatemps necessari per a la població, van recórrer al que ja aleshores s'anomenaven "velles glòries" per completar el seu efectiu. No hem pogut constatar, però, si Portas va arribar a jugar, de nou, algun partit de blanc-i-blau.

Conrad Portas i Burcet va morir el 28 de gener de 1987 a Barcelona, als 85 anys, al costat de la seva estimada esposa Joana Pedrola (que va superar la norantena), lluny del seu Sant Feliu, però havent-hi deixat de forma indiscutible l'empremta i el record del que va ser el primer internacional guixolenc.

* Podeu llegir un apassionant article de l'historiador guixolenc Gerard Bussot sobre aquesta època daurada del futbol guixolenc dels anys 20, i els jugadors ganxons que van esdevenir professionals, a la revista "L'Arjau", en aquesta adreça: http://www.guixols.cat/web/images/stories/arjau/larjau_55.pdf

No val a badar

Hi ha vegades que, tot i que no hauria de passar, es porta a la pràctica aquell antic adagi: "que els arbres no et tapin el bosc". De tant parlar de la Gimnástica Iberiana i dels seus "antecedents" per al partit de diumenge (que van quedar en no res), vam passar per alt en la prèvia els antecedents que més calia tenir en compte; els de l'àrbitre Salas Montoro, que ja acumula un historial que fa feredat.

Fins ara, Salas Montoro ha xiulat 3 partits, amb el balanç de 18 targetes grogues, 9 de vermelles i 2 penals xiulats. És a dir, 6 grogues, 3 vermelles i gairebé un penal per partit. El principal "show" es va donar en el partit Rubí- Banyoles, en què va ensenyar 4 grogues i 4 vermelles, i en què va xiular dos penals. Això sí, almenys pel que es va veure diumenge, l'autoritat que mostra en l'aspecte disciplinari queda diluïda per les decisions dels seus assistents, com la del gol anul·lat diumenge per fora de joc de Marc Medina, si més no dubtós a falta d'imatges de televisió.

I sí, hem dit Marc Medina. No fou Alberto a qui van anul·lar el gol, sinó a la nova incorporació de l'Ateneu, que va debutar diumenge a la Lliga juntament amb Àlex Torrent. Tots dos tenen moltes coses en comú; són de Palamós, són davanters, procedeixen del Girona juvenil i són nascuts el 1990. Marc Medina, nascut el 17 d'octubre de 1990, fa 1'79 d'alçada i 76 kg de pes, I Àlex Torrent, nascut el 25 d'abril de 1990, fa 1'77 d'alçada i 63 kg de pes. Torrent, amb tot, va arribar a jugar uns minuts a Tercera amb el Palamós la temporada passada.

Ser utiller no és fàcil

Serveixi aquest post com a reconeixement i homenatge a aquest home que veieu d'esquena, pujat sobre una escala de fusta, intentant recuperar una pilota propietat de l'Ateneu, que van molt cares. Durant el partit contra la Gimnàstica Iberiana, Germán Moreno va haver de perdre's uns minuts del partit del seu estimat Ateneu per recuperar esfèriques que botes maldestres van enviar lluny del recinte.

Conyes a part, aquesta foto és una demostració de la fantàstica feina que diàriament fa en Germán, seguidor del Guíxols des de fa molts anys. Juntament amb en Ramon Brujats i altres seguidors, va ser un dels membres fundadors de la Penya Peix Blaugrana Ganxó, l'any 1995, i ara pot viure l'Ateneu des de dins, fet que estem segurs que l'omple d'orgull. Algun cop també l'hem vist en les notes de les "trobades socioculturals" de la colla "Los Locos de Liverpó" que publica el Setmanari Àncora. Una forta abraçada i endavant, Germán!

Punt heroic contra catorze

L'Ateneu ha empatat a 0 davant la Gimnástica Iberiana en el partit jugat aquesta tarda al Josep Suñer. Ens alegrem de no haver de parlar de cap incidència fora del rectangle de joc, però en canvi, sí que n'hi ha hagut moltes a dins. L'àrbitre Salas Montoro, amb les seves decisions, ha perjudicat sempre el conjunt local, ja que ha anul·lat un gol a l'Ateneu i, especialment en el segon temps, s'ha aliat amb un dels seus assistents per cosir l'Ateneu a fores de joc, com a molt, dubtosos. A més, Salas ha deixat l'Ateneu amb nou homes per les expulsions de Rubén Soler (la segona groga per protestar al linier en qüestió) i de Gorka Garagarza. L'Ateneu ha estat a punt de sorprendre la Gimnástica en més d'una ocasió al contracop però sovint s'ha trobat les seves jugades interrompudes per la bandera de l'assistent, inclosa una en què el linier no ha aixecat la bandera fins tres o quatre segons després que Alberto arrenqués de dret cap a porteria.

L'Ateneu ara es queda amb 8 punts en la zona tranquil·la de la classificació (només a dos punts del tercer, que és la Muntanyesa) i la setmana que ve (diumenge a la tarda) visitarà l'estadi de Les Comes per jugar contra l'Igualada.

La resta de resultats:
Banyoles 2- Poble Sec 1
Vilafranca 1- San Cristóbal 0
Mataró 1- Vilassar 1
Tortosa 1- Igualada 0

El marcador matinal de l'Artigas a la J5

Aquests són els marcadors de la Primera Catalana d'aquest matí:

Santfeliuenc 1- Peralada 0
Rubí 2- Tàrrega 1
Montcada 1- Sants 1
Muntanyesa 1- El Masnou 0
Marianao Poblet 0- Gramenet B 1

El gol de la Gramenet B, per cert, l'ha marcat, com si no, Óscar Muñoz, que ja n'ha marcat 11 en 5 partits i continua amb el seu ritme endimoniat al capdavant de la taula de golejadors.

I diumenge, què?

Diumenge visita el Josep Suñer i Arxer un dels equips acabats d'ascendir a la Primera Catalana, la Gimnàstica Iberiana, equip del barri de la Zona Franca de Barcelona fundat el 1947. La Iberiana és un equip que, tot i mantenir un bloc de jugadors des de ja fa força temporades, molts d'ells jugadors del mateix barri, és ambiciós i la seva directiva ha arribat a parlar, en alguna ocasió, de fer pujar l'equip fins a la Segona B. Un futbol directe però amb vocació ofensiva és la seva carta de presentació.

De la Gimnástica Iberiana, però, se n'ha parlat força més els últims anys per qüestions extraesportives que no pas esportives. Si consultem les hemeroteques, veurem que d'ençà de la seva refundació l'any 1979, la Iberiana arrossega una sèrie d'incidents en camp propi i en camp contrari que li han fet guanyar-se l'etiqueta d'equip conflictiu, si bé les successives directives han dit sempre de portes enfora que volien canviar aquesta imatge i que dins del camp no hi ha hagut mai cap problema. Després d'uns primers anys amb incidents més aïllats, va ser a partir del 2002, aproximadament, i coincidint amb els successius ascensos de la Iberiana, quan l'equip barceloní va començar a omplir les pàgines de futbol català dels diaris amb "breus" que feien referència a incidències en els seus partits. Així, durant la temporada 2002-03, es van produir incompareixences de gairebé tots els equips que havien de jugar al camp Eduard Aunós (algunes justificades amb diarrees i altres malalties), i en la promoció d'ascens, el rival de la Iberiana (la Pirenaica de Manresa) es va negar a disputar el partit de tornada a Barcelona. La Federació Catalana, que havia fet una escenificació pública mesos abans (amb visita dels directius al camp durant un partit) per garantir la seguretat del camp, va donar l'ascens a la Iberiana.

En els següents tres anys, el camp Eduard Aunós va ser clausurat en dues ocasions. En la segona, el gener del 2007, van jugar el seu partit a "l'exili" al camp de l'Hospitalet Atlètic, equip que va acabar presentant a la FCF una factura de 630 euros pels desperfectes que els seguidors de la Gimnástica van causar, presumptament, al camp de la Provençana, trencant una porteria i rebentant la porta del bar del camp. També de l'etapa a Preferent és el partit contra l'Amposta que va merèixer un reportatge televisiu en què es va veure com l'equip ampostí era escortat, a petició pròpia, per una furgoneta dels Mossos d'Esquadra, des de la Plaça d'Espanya fins al camp Eduard Aunós. El juny passat, la Gimnástica Iberiana va assolir l'ascens al camp del Roquetenc, en un partit que va merèixer una dotació especial dels Mossos i en què els seguidors de la Iberiana van ser "engabiats" en un racó de la graderia, com també van demostrar les imatges de televisió.

Aquesta temporada, en dos dels tres desplaçaments de la Iberiana s'han denunciat incidents per part del club local. Els més "mediàtics" van ser a Tortosa, quan després del gol de l'empat de la Iberiana en el minut 92, es va iniciar una baralla general a la graderia de l'estadi entre seguidors de tots dos equips. La FCF ha obert expedient a aquest partit, la qual cosa, segons fonts federatives, suposa que hi ha una investigació en marxa per conèixer què va passar, realment, al municipal tortosí.

La Iberiana desplaça habitualment una xifra d'aficionats que va entre els 50 i els 100. Els seguidors s'han defensat sempre assegurant que tant a casa com a fora són una afició que pressiona molt, que anima incansablement el seu equip, i que això no és gaire ben vist en una categoria on no hi ha massa grups de "supporters" d'aquest estil. En tot cas, aquest mig centenar de seguidors també es preveu que siguin presents diumenge a la tarda al Josep Suñer. Futbolísticament, el Guíxols- Iberiana ha de ser un bon partit de futbol, coneixent els antecedents futbolístics dels dos conjunts. Tant de bo fora de la gespa es visqui també el partit amb la màxima esportivitat i respecte entre les dues aficions, és a dir, com hauria de ser sempre.