L'arxiu del Pare Abat: Ruiz Pueyo, l'altre Bastida

Foto: un àrbitre expulsa membres d'una banqueta, en un partit de categoria territorial.

El nom de Bastida Torres ja ha quedat escrit en lletres ben grosses al "llibre negre" dels shows arbitrals que han perjudicat l'Ateneu. Però la coincidència de rival (de nou la Muntanyesa) han fet que recordem que, fa 21 anys, un altre àrbitre va organitzar un sarau considerable en un partit entre els barcelonins i els ganxons, però aquesta vegada a Sant Feliu. El seu nom: Ruiz Pueyo.

La "data dels fets" va ser el diumenge 7 de febrer de 1988. La Muntanyesa era líder de Regional Preferent i jugava davant d'un Guíxols que, tot i aspirar a mantenir-se, va acabar la temporada a sis punts de l'ascens. A més, aquell diumenge debutava Agustí, un davanter procedent de l'Anglès que en temporades posteriors seria "pichichi" de l'Ateneu. La visita dels barcelonins s'esperava amb expectació a Sant Feliu, però en les hores prèvies al partit va sorgir un problema important: la pluja. El Guíxols disputava els seus partits per primera vegada al camp de Mascanada, inaugurat l'agost de 1987 amb moltes mancances, la més evident, una visera que cobrís la tribuna, que sí que s'havia construït en altres camps similars acabats d'inaugurar, com el de Santa Cristina d'Aro. Això suposava que anar a veure el Guíxols en dia de pluja suposava dues coses: 1) mullar-se o 2) tenir sort de trobar un espai al passadís de vestidors, l'únic lloc des d'on es podia veure el partit sense mullar-se; malament, però es podia veure.

Per desgràcia per a l'Ateneu, la segona opció va ser la majoritària i desenes de persones van resguardar-se de la pluja en aquest sector. Una situació que va indignar l'àrbitre Ruiz Pueyo, que va indicar als directius guixolencs que tota aquella gent no podia estar en aquell sector per tractar-se d'una zona normativament reservada a jugadors i tècnics. Els directius, per les bones, li van mirar de fer entendre que era una situació d'emergència, i els aficionats, per les males, li van deixar clar que d'allà no marxaven. Va ser el detonant que necessitava Ruiz Pueyo per perseguir l'Ateneu de forma indiscriminada. Al marge que la Muntanyesa va avançar-se de seguida (minut 5, gol de Jaume), l'àrbitre va ensenyar tres targetes grogues en tres faltes consecutives a Migueli, Teo i Siscu, i va obviar dos penals que tothom va considerar clars a l'àrea de la Muntanyesa. Tot plegat anava encenent cada cop més els ànims del públic local, fins que va arribar l'hora de la mitja part; i clar, Ruiz Pueyo havia d'anar al seu vestidor passant per davant dels seguidors que ocupaven el passadís.

Va passar el que sempre passa a Sant Feliu: molta fressa, poca endreça. Els presents li van dir el nom del porc, però ningú el va tocar. Un espectador més exaltat que els altres va fintar que s'apropava a l'àrbitre amb males intencions, però entre la resta d'espectadors i un agent de policia (que protegia la tripleta) el van separar. No hi feia res. Dins de la caseta, Ruiz Pueyo va dir que suspenia el partit per intent d'agressió. La directiva de l'Ateneu va convidar-lo a passar una revisió mèdica perquè quedés demostrat que ni ell ni cap dels seus assistents (aleshores "liniers") havia pres mal, però l'àrbitre s'hi va negar. Així, el que va preferir la junta de l'Ateneu va ser denunciar Ruiz Pueyo a la comissaria de la policia espanyola de Sant Feliu plantejant, fins i tot, en quines condicions havia xiulat el col·legiat aquest partit.

Però, com ha passat vint-i-un anys després, l'únic document federatiu vàlid va ser l'annex que Ruiz Pueyo va redactar. Així, no hi va haver sancions, però sí que la FCF va obligar a jugar els 45 minuts restants de partit a porta tancada. Es van jugar el 28 de febrer de 1988 i el públic va fer de necessitat, virtut. Encara no s'havien instal·lat les grans tanques de publicitat de fusta que impedeixen la visió des de la pineda del voltant del camp, amb la qual cosa cada setmana hi havia molts "gorreros" que veien el partit de franc des d'aquella zona. Aquell diumenge, tothom va ser "gorrero". Es va concentrar molta més gent de la que va venir al camp el dia del "show", fins a formar dues fileres de gent que omplien transversalment la pineda, uns drets i els altres asseguts. Tot i la reacció popular i el suport del públic, més intens que altres dies, el Guíxols va perdre aquell partit per 1 a 3. En rescatem l'alineació: Puig, Siscu, Sala, Gironella, Campaña, Migueli, Tomás, Agustí, Martín, Quintana i Teo.

No seria l'únic "show" d'aquella temporada, si bé en el següent, el fet que el Guíxols guanyés per 2 a 0 al Ripoll amb gols de Vilatje i Agustí va calmar una mica els ànims. L'àrbitre Martínez Alfonso va ensenyar 13 targetes grogues i 4 de vermelles, i com va escriure Josep Serrats a la seva crònica de El Mundo Deportivo: "(...) en un partido sin brusquedades enseñó la nada despreciable cifra de 13 tarjetas amarillas y dejó a los dos equipos con 9 jugadores sobre el terreno de juego, lo que privó por completo del espectáculo y estuvo cerca de provocar una alternación del orden público".

Ens continuarem preguntant si tots aquests individus, passats els anys, continuen i continuaran recordant amb un somriure "aquella vez que la lié con el Guíxols...".

"La primera, en la frente"

Foto: Nacho Castro a la graderia, al costat de Sergio Pedregosa (d'esquena). Està clar o no?

Des que Jordi Casals va ser escollit democràticament nou president de la Federació Catalana de Futbol, una de les frases que més li hem pogut sentir és que posaria la Federació al servei dels clubs, i en aquest sentit, va posar en marxa la figura del defensor del club, representada per l'exàrbitre Sergi Albert. Una mesura unànimement ben rebuda però que un dels primers clubs que en podria haver estat beneficiari, l'Ateneu Deportiu Guíxols, encara no ha pogut comprovar-ne els efectes, ja que no ha estat escoltat per res en un cas del qual n'ha estat víctima i perjudicat.

Com era d'esperar, el comitè tècnic d'àrbitres i l'estament federatiu no han tingut en compte per res els testimonis i les al·legacions de l'Ateneu i només han donat per bona la versió d'una acta plena de falsedats i mentides redactada per un individu que pot merèixer el qualificatiu de col·legiat però no el d'àrbitre: Miguel Ángel Bastida Torres. El tècnic Nacho Castro ha estat sancionat amb 5 partits de suspensió seguint l'article 321, apartat B, que diu textualment: "de cinc a dotze partits o durant un període de cinc a dotze setmanes pel fet d'insultar o ofendre l'àrbitre, jutges de línia, directius o autoritats esportives, si fos de manera reiterada i especialment ostensible, llevat que constitueixi falta més greu". El delegat Màxim Triviños, que com ja hem comentat efectivament va cometre una agressió sobre un dels assistents, ha estat sancionat amb 15 partits. En tots dos casos, es tracta de la sanció mínima prevista per aquests casos, si bé hem d'insistir en la falsedat de l'acusació cap a Nacho Castro com a testimonis que vam ser del Muntanyesa- Guíxols.

Així doncs, i per obra d'un individu que va anar al camp de Nou Barris a qualsevol cosa menys a xiular un partit de futbol (i no repetirem tot el que vam exposar en la carta oberta), l'Ateneu, un club que sempre s'ha caracteritzat per la seva esportivitat i que va ser la víctima del que va passar diumenge a Barcelona, s'ha vist obsequiat amb una campanya de desprestigi que busca presentar-lo com una espècie de batalló de la mort dirigit per un gos rabiós i esperonat per una tribu de "pagesos", que és com ens vam haver de sentir a dir diverses vegades diumenge al camp de la Muntanyesa. No sabem quina serà la reacció de l'Ateneu davant de tot plegat, però si aquest és el canvi, és ben bé que als locals de Sicília i Bruc han aplicat aquell famós adagi: "canviar-ho tot perquè no canviï res."

Recull de premsa

Foto: Jose González, espectador privilegiat del que va passar, fent un servei de porteria diumenge a Nou Barris.

Els diaris "El 9" i "Mundo Deportivo" han publicat declaracions de Nacho Castro donant la seva versió dels fets després del partit de diumenge al camp de la Muntanyesa. En tots dos casos, Nacho acusa l'àrbitre terrassenc Miguel Ángel Bastida Torres de falsificar l'acta i defensa, tal com ja vam explicar al "Compàs", que en el minut en què l'àrbitre escriu a l'acta que Nacho va saltar al camp, el tècnic del Guíxols era a la graderia del camp de Nou Barris al costat dels expulsats i dels seguidors del Guíxols. Nacho insisteix també que en vint anys no havia vist res semblant. "El que més em dol és que, després de més de vint anys en el futbol, un senyor digui mentides en l'acta per fer-me més mal a mi i al Guíxols. Quan em van expulsar, només li vaig dir que per què ens feia jugar i que hauria valgut més no desplaçar-nos. I, al final, li vaig dir que el seu arbitratge era una vergonya i que s'havia burlat de nosaltres".

El club, segons anuncia El Punt, ha enviat una carta al defensor dels clubs de la Federació Catalana, l'exàrbitre Sergi Albert. D'altra banda, tant cos tècnic com jugadors han fet pinya per oblidar el que va passar diumenge passat i centrar-se en el partit de diumenge a les 5 contra el Montcada, si bé demanen el màxim suport del públic guixolenc.

De víctimes a botxins

Foto: Una de les accions de la primera part del Muntanyesa- Guíxols.

Com era d'esperar, la vergonyant actuació de l'àrbitre Miguel Ángel Bastida Torres en el partit Muntanyesa- Guíxols de diumenge ha portat cua, fins i tot abans que es facin públiques les sancions als jugadors i tècnics de l'Ateneu. Comencem pels aperitius i després anirem pel plat fort.

Dir, abans de tot, que després de veure reproduïda la carta oberta a l'àrbitre en fòrums com el de Futbol Catalunya, i vista alguna resposta, cal deixar clar que en tot plegat, ni els jugadors ni els tècnics ni els aficionats ni els directius del C. F. Muntanyesa hi tenen res a veure i que simplement es tracta d'una qüestió entre l'Ateneu i l'àrbitre. Al contrari, el comportament de la gent de la Muntanyesa va ser exemplar, independentment de les opinions que tots els partits de futbol susciten.

En primer lloc, companys de mitjans de comunicació i d'altres clubs del futbol català ens han relatat altres festivals que ha muntat aquest mateix àrbitre, Bastida Torres, en anteriors temporades, tant a Preferent com a Primera Catalana, categoria a la qual se'l va ascendir tot i el seu historial. En un partit al camp del Santfeliuenc, per exemple, també va sol·licitar la presència dels Mossos d'Esquadra per abandonar el camp després d'un recital de targetes i expulsions. Al camp del Vilafranca, en un partit contra el Morell, es va donar una situació semblant. I a Vic, després d'una persecució constant contra l'equip local, va aconseguir que l'aleshores tècnic osonenc Juanma Pérez es cansés de veure's humiliat i ordenés al seu equip que es retirés del camp. De tots aquests fets també se'n pot trobar una referència fent una senzilla recerca al Google.

El més greu i fort de tot plegat, però, és que fins ara, i amb l'excepció d'aquest bloc i els mitjans gironins que recullen les cròniques de Josep Serrats, només s'han fet públiques les versions dels fets donades pels cronistes locals i per l'acta de l'àrbitre. Es podia esperar que la crònica local parlés del Guíxols com "un equip dur", tot i que dues de les tres expulsions van ser per protestar (quina duresa oi?). El que ha irritat moltíssim jugadors, cos tècnic i directiva de l'Ateneu és que el diari "Mundo Deportivo" hagi publicat avui dimarts un article signat per Manuel Ayala amb el titular "Nacho Castro perd els papers", una gran foto del tècnic de l'Ateneu i un text en què es dóna absoluta validesa a l'acta de l'àrbitre, sense cap contrastació de cap tipus amb els implicats, i es dóna per cert que Nacho va saltar al camp a agredir l'àrbitre, quan ja hem dit anteriorment que aquesta acusació és falsa. Per tot plegat, Nacho Castro està ensorrat anímicament, donat que és la primera vegada que es troba en una situació semblant després d'una carrera immaculada de 21 anys com a futbolista, primer professional i després amateur. Aquesta nit està previst que Nacho Castro es reuneixi amb el president Emili Vilert per valorar la situació, ja que, com titulem en aquest article, la situació és esperpèntica: s'està convertint la víctima d'un atropellament, que va ser l'Ateneu, en botxí.

Tot i que potser no ens correspondria, des d'aquest blog donem el nostre suport més ferm a Nacho Castro per la tasca que està realitzant amb una plantilla que ha tornat a il·lusionar l'afició després d'un any passat molt difícil, i l'animem perquè la continuï tant temps com sigui possible sense que les mentides publicades per un àrbitre incapaç, i posteriorment esteses sense cap contrastació, el tombin.

El marcador de l'Artigas a la J9

Al marge del vergonyós espectacle que Bastida Torres ha perpetrat a Nou Barris, us acostem els resultats de la J9:

Poble Sec 2- Tàrrega 1
Santfeliuenc 0- Sants 1
Rubí 5- Gramenet B 1
Montcada 0- Igualada 1
Muntanyesa 3- Guíxols 1
Peralada 0- San Cristóbal 2
Banyoles 0- Vilassar 0
Vilafranca 2- El Masnou 1
Mataró 1- Gimnàstica Iberiana 1
Tortosa 2- Marianao Poblet 1

Ens fan saber que, tal com era d'esperar, Bastida Torres ha mentit a l'acta dient que Nacho Castro ha saltat al camp en dues ocasions, en el minut 80 i al final del partit, amb intenció d'agredir-lo. Lògicament, tots els que hem pogut veure el partit en directe sabem que no és cert perquè en el minut 80, encara amb l'empat a 1 en el marcador, Nacho Castro era al costat nostre, a la tribuna, amb Pedregosa. I al final, no ha semblat en cap moment que hi hagués cap intenció de fer-li mal. També ha consignat que al túnel de vestidors un dels seus assistents ha rebut una agressió (una puntada de peu).

La classificació queda així: Gramenet B, 22 punts; Vilafranca, Muntanyesa i San Cristóbal, 19; Peralada, 18; Rubí i El Masnou, 16; Igualada, 15; Guíxols, 14; Tàrrega, Santfeliuenc i Sants, 13; Banyoles, 11; Poble Sec, 10; Gimnàstica Iberiana, 9; Tortosa, 7; Vilassar, 6; Mataró i Marianao Poblet, 5; i Montcada, 4. A destacar que amb el Poble Sec ha debutat un dels fitxatges sorpresa de la temporada, el davanter romanès Claudiu Nicu Raducanu, ex de l'Espanyol i que ara estava jugant a l'Azerbaidjan.

Diumenge que ve a les 5, tothom al Josep Suñer a donar suport a l'equip contra el Montcada!

Carta oberta a Bastida Torres

A la foto, al centre de la tripleta arbitral, Bastida Torres a la mitja part del Muntanyesa- Guíxols, quan ja havia expulsat Pedregosa i havia xiulat un penal en contra de l'Ateneu. El cap que es veu en primer terme, per als curiosos, és el d'en Pere Sala.

Benvolgut senyor col·legiat:

Sóc un seguidor de l'Ateneu Deportiu Guíxols que ha pagat l'entrada per veure, aquest matí al camp de la Muntanyesa, un partit de futbol. I que, al marge del resultat, he acabat sortint indignat per dues coses. Primera, perquè per culpa seva no he pogut veure aquest partit de futbol pel qual he pagat. I segona, perquè segurament els diners que he pagat d'entrada aniran destinats a pagar-lo per una actuació mancada del més mínim respecte cap als futbolistes, amateurs tots, que esperen el diumenge per poder jugar a futbol i no per trobar-se amb el que s'ha trobat aquest matí.

Dialogant amb gent de l'staff de la Muntanyesa, tot i que després del partit, ja m'han advertit que, després d'anys de veure les seves actuacions, no se'l podia qualificar amb gaire més paraules que "xuleta". Que vostè era un egòlatra, que el que més el preocupava en lloc de dirigir els 22 jugadors correctament segons el que marca el reglament era que ni s'atrevissin a mirar-lo, i que a la mínima que algú cometia la temeritat de fer algun gest que no fos del seu agrat, l'equip en qüestió ja havia begut oli. Algú altre m'ha assegurat (no ho he vist) que s'exhibeix fins i tot quan s'escalfa.

Amb dos equips que prometen futbol no es pot presentar un balanç com el que vostè ha presentat. Tres expulsats (tots del Guíxols), multitud de targetes grogues, dos penals que s'ha inventat (almenys un a favor nostre, la qual cosa deixa clar que a sobre de fatxenda és un mal àrbitre), l'entrenador del Guíxols expulsat, viatges constants a les banquetes per intentar fer fora gent de la zona de vestidors, i per acabar-ho de rematar, petició als Mossos d'Esquadra perquè l'escortessin a la sortida del camp, quan tots els jugadors del Guíxols i gairebé tots els de la Muntanyesa ja eren fora. No pot deixar-se el xiulet al vestidor durant el primer quart d'hora de partit (amb faltes per totes dues bandes però més per part dels locals; no em val l'excusa que és el seu joc perquè la duresa és igual de sancionable a tot arreu) i, en cinc minuts, expulsar un jugador de l'Ateneu per una falta i una protesta amb dues grogues. És inútil que li pregunti què li ha dit Pedregosa, que ha marxat del camp desencaixat, perquè vostè a l'acta escriurà el que li doni la gana. Igual que no serveix de res que li pregunti què li ha dit Poderoso, a qui ha expulsat a la segona part. No pot ajudar tan descaradament els locals, amb l'ajuda del seu assistent, en la jugada que suposa el 2 a 1 ja amb 8; una falta que es produeix a la línia de banda i que vostè fa treure a l'angle de l'àrea, insistint a l'assistent perquè marqués la posició d'Elies, únic home de la barrera, que de poc no s'ha de situar al punt de penal. Vostè no es pot dirigir a ningú, a cap jugador de cap equip, dient-li "¿quieres ver como no juegas en toda la temporada?", com assegura un jugador de l'Ateneu que vostè li ha dit. Vostè tampoc li pot dir al segon entrenador (després d'haver expulsat el primer) "vete para casa". En tot cas, aquesta és una expressió que s'hauria d'aplicar a vostè mateix.

Independentment que el perjudici de la seva actuació d'avui ha anat clarament cap al Guíxols, els aficionats dels equips de Primera Catalana ja comencem a estar farts d'àrbitres de la seva "escola", que en lloc d'aspirar a ajudar l'espectacle aspiren al protagonisme total i absolut, no se sap ben bé si per satisfacció personal o per l'errònia creença (espero que errònia) que a més "follon", més puntuació i més possibilitat d'ascens de categoria. El futbol amateur no necessita gent com vostè, mancada del més absolut respecte cap a la feina i la il·lusió dels futbolistes. Tothom, també vostè, es prepara per donar el millor el diumenge, i vostè no és ningú per voler-se imposar a través de conductes que no siguin els de l'estricte reglament futbolístic. No hi ha dret a veure les cares dels jugadors, dels entrenadors, del delegat de l'Ateneu després del partit.

Estic segur que l'entrenador del Guíxols, Nacho Castro, renyarà els seus jugadors perquè a la primera part han fet, possiblement, els pitjors minuts de la temporada i no han xutat un cop a porta. Estic segur que diran que el més que generós cop de manguera pre-partit i a la mitja part dificultava moltíssim jugar bé, perquè la pilota era incontrolable sobre la gespa artificial. Estic segur que Nacho renyarà Pedregosa perquè, veient que vostè ja derivava cap a la vena fatxenda, no hauria d'haver protestat cap falta el més mínim. Però vostè, avui, s'ha carregat el partit. Algú, entre molts insults, li ha dit "lladre", i jo també li dic; he pagat per veure un partit de futbol i vostè no m'ha deixat.

Almenys, li he d'agrair una cosa. Els seguidors de l'Ateneu que hem estat aquest matí a Nou Barris hem sortit més orgullosos que mai del nostre equip. Amb 8, hem vist un empat a 1 molt possible fins que en els últims cinc minuts s'ha donat un desenllaç més esperable. Tots, malgrat el 3 a 1 final, han estat herois. Avui, una ovació per a Jose, Elies, Poderoso, Garagarza, Richard, Pedregosa, Borja, Xavi Martínez, Rubén Pérez, Alberto, Pau Sala, Aleix, Deu i Ruba. Per a vostè, el despreci com a amant del futbol. Desitjaria, com he dit abans, que no xiulés més si ha de continuar per aquest camí. Em conformaria que no xiulés cap partit més del Guíxols. Però sé que aviat tornarem a sentir a parlar de vostè.

Ah, per cert, veient el partit hi havia Jaume Creixell. Quanta raó que té.

El partit... impossible?

(Foto: la celebració de l'ascens a Primera Catalana contra el Roda de Barà, el juny del 2007, extreta de "Mundo Deportivo")

És dimecres a la nit, però al Josep Suñer aquesta nit hi ha futbol. Per primera vegada a la història, la Federació Espanyola ha aprovat l'obertura de la Copa del Rei a tots els equips federats, a l'estil de les copes anglesa o francesa. I es juga amb el mateix sistema; partit únic al camp de l'equip més dèbil. Primer es fan eliminatòries "regionals", per sorteig pur, però per proximitat geogràfica, i l'Ateneu ha tingut la sort que el bombo l'ha aparellat amb el Palamós, amb la qual cosa es reedita un duel històric que no es podia veure des que els dos equips eren a Tercera fa uns quants anys. A Sant Feliu es nota una gran expectació; qui va a fer el cafè sent parlar del partit, qui compra a plaça sent parlar del partit, la premsa i la ràdio local parlen del partit. Fa bona pinta.

Tinc ganes d'anar a veure el derbi, i m'atreveixo a baixar en cotxe perquè normalment no tinc problemes per trobar aparcament. Però aquesta vegada he d'anar a aparcar a l'Horta d'en Palahí perquè els voltants del camp són plens. I això que és una nit d'octubre en què comença a fer fred i a més, plou sense pressa però sense pausa, pluja bona. De fet, abans que a l'entrada del camp l'Emili em vengui l'entrada, he de fer una estoneta de cua, més o menys fins a mitja alçada de la pujada. Un cop dins el camp, a part de veure com la tribuna ja és plena, observo que la panera continua sent la mateixa, però aquesta vegada no he de comprar-li a en Guinó la típica "tira" per veure si tinc sort. Ara es ven un programa del partit, modest, però al cap i a la fi un programa on hi ha dades sobre els dos equips i algun article prou interessant per fer estona mentre comença el partit; en aquest cas, una història dels derbis Guíxols- Palamós. Aquelles tardes a la Corxera, i al camp del carrer Cervantes. Amb tot, tampoc tindré gaire temps per llegir perquè abans que en Carlos em pugui vendre una cervesa també he d'esperar una bona estona. Va ràpid com sempre, però hi ha molta gent davant de la barra i fins i tot hi ha certa sensació d'atabalament. Fins el punt que, tot i que continua plovent, prefereixo fer equilibris amb el paraigua i el got de plàstic i dirigir-me cap a un dels fons abans d'acabar-me la cervesa al bar. Com que la tribuna és plena, una filera de gent envolta les tanques del camp, filera que es multiplica al darrere de la porteria que, després de la sortida dels equips, descobrim que és la del rival. Al meu costat hi ha algú amb una bufanda del Guíxols, i és que observo també que en Roman Corominas és darrere d'una taula on hi ha "merchandising" de l'Ateneu, modest també, però merchandising. Hi ha un plàstic a sobre perquè no es mulli el material, però hi ha bufandes, encenedors, bolígrafs i pósters de l'Ateneu. Samarretes encara no, però potser preguntarem a veure si ho tenen pensat.

El partit no té massa futbol però és intens, molt intens, i el públic disfruta. Les amistats queden al vestidor. Davant de Gorka, no passa ni la Guàrdia Civil -com sempre-; a mig camp, Pedregosa talla i Borja distribueix -com sempre; Rubén Pérez fa de punta a l'anglesa mentre Alberto, Aleix i Pau Sala van fent quilòmetres per la tercera línia buscant les seves pilotes -com sempre; i en Nacho és amonestat per l'àrbitre a poc de començar el partit -com sempre-. En fi, lluita i força sota la pluja; partit èpic, però sense gols... fins el minut 85. Falta a favor del Guíxols a l'esquerra de l'atac. Centra Alberto al punt de penal, salta Poderoso, remata amb el cap al costat del pal... i barraca. 1 a 0. Eufòria, festival, salts. Si no fos perquè al cap i a la fi al camp ens coneixem tots, seria d'aquells moments que només provoca el futbol i en què t'abraces amb gent que no havies vist en la teva vida. Per megafonia, en Serrats perd els papers i crida el gol com un posseït... però se sent una fressa estranya... com un xiulet... pi-pi-pi-pip! pi-pi-pi-pip!

Ostres, el despertador. Tan bé que estàvem. En fi. Almenys, aquest cop m'ho he pogut combinar per anar a veure el Guíxols, fora de casa però per veure'l. Aixeco la persiana i plou. Calla... i si...

L'arxiu del Pare Abat: si vol, la UEFA, que vingui

(Foto: l'estadi Narcís Sala de Sant Andreu, en un partit recent.)

Fa ben pocs dies, vam experimentar una gran sensació d'allotjament quan vam saber que el Guíxols- Sant Pere i Sant Pau de 1987 no figurava entre els quaranta partits que la UEFA investiga per pressumpta adulteració de resultats (entre ells un 0-0 en un Las Palmas- Rayo del final de la temporada passada; el Las Palmas necessitava el punt per salvar-se i el Rayo volia mantenir la porteria a zero perquè Cobeño guanyés el Zamora, és a dir, què tanta investigació ni tanta mandanga). Poca broma; la història d'aquella tarda de Sant Joan viscuda en tres camps de la ciutat de Barcelona de forma simultània va ser un dels escàndols més grans de la història del futbol català.

Situem-nos. Pocs dies abans de la composició de grups per a la temporada 1987-88, i amb el Guíxols descendit a Primera Regional després de perdre una infausta promoció contra l'Hospi Atlètic (2-2 a fora i 0-2 a la Corxera), l'Espanyol fa saber que retira el seu equip "amateur" de la competició. Sobra, per tant, una plaça, i la Federació Catalana de Futbol decideix, pràcticament, "sortejar-la" amb un sistema que es revelaria esperpèntic. Els perdedors de les promocions entre Preferent i Primera Regional disputarien tres partits al mateix temps en tres camps de Barcelona; qui guanyés el seu partit per més gols, es quedava a Preferent. Fàcil, però un sistema totalment destinat a tirar d'allò tan català de "feta la llei, feta la trampa". Si s'observen les cròniques dels partits que va publicar "El Mundo Deportivo", els tres partits van acabar en golejada i la gran majoria dels gols van donar-se a la recta final dels enfrontaments, que a més s'acabaven amb tandes de penals per desfer possibles empats. La utilització de paraules com "verbena" o "rechifla" per part dels enviats especials era justificada, donat que, per exemple, l'Hostalric va presentar-se a jugar el seu duel contra el Seu d'Urgell amb nou jugadors, dels quals sis eren juvenils. El motiu era que els selvatans volien renunciar a disputar el torneig; si ho haguessin fet, el Seu d'Urgell hagués estat donat guanyador del seu partit, però amb un 1-0 que hauria estat radicalment insuficient. Els lleidatans van forçar l'Hostalric que es presentés i va guanyar per 6 a 0. El Viladecans, mentrestant, va superar per 4 a 0 un Guineueta que es va negar a llançar els penals després del partit.

Així és com, al Narcís Sala de Sant Andreu, el Guíxols va buscar la seva salvació en aquest torneig de fireta. L'entrenador, que aleshores era Nando Roura després d'una temporada espantosa, va alinear aquest equip: Busquets, Brugué, Sala, Gironella, Marcos, Morató (fitxat amb 35 anys com a revulsiu d'última hora), Sisco (Mas), Vilar (Sevillano), Giró, Juan Carlos i Costabella. I la fitxa tècnica diu que els gols van anar de la següent forma: 1-0, Giró, 40'. 2-0, Giró, 70'. 3-0, Marcos, 81' (de penal). 4-0, Giró, 83'. 5-0, Costabella, 86'. 6-0, Costabella, 88'. I 7-0, Marcos, 91'. Ara ve, però, quan els protagonistes d'aquella tarda ens expliquin com s'ho van fer perquè el Guíxols aguantés un any més a Preferent.

Comencem amb Nando Roura: "A la mitja part, vàrem pactar amb els directius del Sant Pere i Sant Pau que l'equip que a 25 minuts del final tingués millor resultat veuria com l'altre es deixava fer els gols suficients com perquè fos aquest equip el que guanyés les eliminatòries. Quan guanyàvem 1-0 als 20 minuts de la segona part, vaig anar a parlar amb el vicepresident del Sant Pere i Sant Pau, que em va reconèixer que ja no tenien res a fer. Llavors, va baixar a parlar amb l'entrenador i li va instar que, a partir d'aleshores, es deixessin fer el màxim nombre de gols possible. Cal dir que si hagués estat al revés nosaltres també hauríem complert el pacte. L'únic problema va ser que el porter d'ells no es volia prestar al joc fins que l'entrenador el va canviar per un jugador i després va venir tot."

Josep Morató: "Jo sí que sabia que havíem pactat, i de fet vaig participar en la gestió que vam fer abans del partit, crec que amb l'Esteve Serra. Si els altres jugadors no ho sabien, ja se'n van adonar de seguida durant la segona part."

Xavi Giró: "Teníem una persona que ens anava informant perquè l'Hostalric jugava a prop nostre i sabíem que estava perdent per golejada. Al final, vam saber que havíem de guanyar per 7 a 0 perquè ells havien acabat una mica abans que nosaltres amb un 6-0. Va ser un xou. Jo mai a la vida m'he trobat amb una cosa així. Recordo que estàvem 4-0 o 5-0 i vaig fer una jugada per la banda, arribant fins a la línia de fons, i quan hi era el porter de l'equip contrari em va cridar 'tira-la endarrera, tira-la endarrera', i la vaig centrar endarrera, va venir un company i va marcar. Una sèrie de coses tristes, perquè l'esport no hauria de ser així, però per sort va anar a favor nostre."

Esteve Serra: "No vam comprar el partit ni molt menys, perquè tots dos equips que jugàvem aquesta promoció volíem pujar. L'única cosa que sí que vam dir és que l'equip que primer fes dos gols... doncs que juguéssim al màxim."

Una història per no dormir que va acabar amb el Guíxols estrenant el nou camp de Mascanada a Preferent... i per no tornar a pensar mai més en un hipotètic descens a Primera Territorial. Feta la llei, feta la trampa.

S'ha de saber patir

L'Ateneu ha tornat a tastar la victòria a casa davant del Marianao Poblet (2-0) en un partit que no ha estat gens còmode per als blaugranes. Els gols no han arribat fins a la recta final del partit, ja que en general ha estat un matx força igualat, en què els visitants han estat molt ordenats en defensa i en què Jose González també ha tingut força feina. En el minut 73, però, un clar penal per mans d'un defensor visitant l'ha transformat Alberto Jiménez per aconseguir l'1 a 0. Ha estat el gol que ha obert el domini guixolenc, concretat amb el segon gol, marcat per Aleix Feixes en el minut 80 després d'una bona jugada d'Alberto.

La resta de marcadors de la J8 dels quals disposem i que pugem al marcador de l'Artigas, fins ara, són aquests:
San Cristóbal 2- Poble Sec 0
Vilassar 0- Santfeliuenc 1
Sants 3- Vilafranca 2
El Masnou 1- Rubí 0
Tàrrega 2- Banyoles 0
Peralada 2- Tortosa 0
Igualada 2- Muntanyesa 3
Gimnástica Iberiana 0- Montcada 1
Gramenet B 1- Mataró 1

I la classificació queda de la següent manera: Gramenet B, 22 punts; Peralada, 18; Vilafranca, Muntanyesa, El Masnou i San Cristóbal, 16; Guíxols, 14; Tàrrega, Santfeliuenc i Rubí, 13; Igualada, 12; Sants i Banyoles, 10; Gimnástica Iberiana, 8; Poble Sec, 7; Marianao Poblet i Vilassar, 5; Mataró, Montcada i Tortosa, 4. La propera jornada, el dia de Tots Sants, l'Ateneu jugarà a les 12 al camp de la Muntanyesa.

A la web www.infoguixols.cat podeu veure un resum molt complet del partit on apreciareu, entre altres coses, que l'Ateneu ha jugat avui amb la samarreta patrocinada per l'empresa constructora Sais que va lluir ja en alguns partits de la temporada passada, i no pas amb l'habitual de Cespa (la setmana passada, a Tortosa, va jugar amb la samarreta groga patrocinada per Grup Tarradellas), i que Aleix Feixes ha celebrat el segon gol també a l'estil Aghahowa, com va fer Pau Sala a Tortosa, és a dir, amb una tombarella després de la seva consecució. A destacar que la presència de públic ha estat prou bona, apropant-se als 200 espectadors.

Segona victòria a fora!

Foto extreta del grup de Facebook "Ateneu Deportiu Guíxols" i corresponent al partit.

L'Ateneu ha guanyat aquesta tarda a Tortosa el seu segon partit lluny del Josep Suñer. L'equip de Nacho Castro s'ha imposat per 0 a 1 en un partit en què Jose González ha disputat el seu primer matx com a titular en substitució de Jordi Fàbrega. El gol l'ha marcat Pau Sala, el seu primer de la temporada.

La resta de resultats de la tarda:
Banyoles 1- San Cristóbal 2
Vilafranca 2- Vilassar 0
Mataró 4- El Masnou 5

La classificació està així: Gramenet B, 21 punts; Vilafranca, 16; Peralada, 15; Muntanyesa, Masnou, Rubí i San Cristóbal, 13; Igualada, 12; Guíxols, 11; Santfeliuenc, Tàrrega i Banyoles, 10; Gimnástica Iberiana, 8; Sants i Poble Sec, 7; Marianao (pròxim rival) i Vilassar, 5; Tortosa, 4; Mataró, 3; i Montcada, 1.