Arribar i moldre!

El Guíxols s'ha imposat per 1 a 0 al Rubí en el partit disputat aquesta tarda al Josep Suñer i Arxer. El gol l'ha marcat a la recta final del partit un debutant a l'Ateneu, el jugador d'origen colombià Gabriel, que tot just aquesta setmana havia rebut el vist-i-plau per jugar després d'estar un temps entrenant amb l'Ateneu. L'equip de Nacho Castro ha estat el clar dominador del partit i podria haver obtingut un avantatge molt més ampli, més quan el Rubí ha jugat amb deu homes durant bona part del partit.

Així, la classificació queda de la següent manera: Vilafranca i San Cristóbal, 25 punts; Gramenet B, Muntanyesa i Peralada, 23; Igualada, 21; El Masnou, 20; Rubí i Guíxols, 19; Sants i Poble Sec, 17; Santfeliuenc, 16; Tàrrega, Gimnàstica Iberiana i Banyoles, 15; Tortosa, 14; Marianao Poblet, 9; Montcada, 8; Mataró i Vilassar de Mar, 6.

La setmana que ve, l'Ateneu es desplaça al camp del Vilafranca per jugar contra l'equip d'Agustín Pujibert "Puchi". El partit es jugarà a la capital de l'Alt Penedès a un quart d'una del migdia. Com sempre, us recomanem visitar l'excel·lent pàgina de "La prèvia del FC Vilafranca" a l'adreça http://laprevia.iblogger.org.

El marcador matinal de l'Artigas a la J12

El Guíxols- Rubí és l'únic partit que queda per disputar-se de la jornada d'aquesta tarda a la Primera Catalana. La resta de marcadors són els següents:

Vilassar de Mar 0- San Cristóbal 2
Sants 1- Peralada 1
El Masnou 2- Poble Sec 2
Gramenet B 0- Banyoles 0
Gimnàstica Iberiana 3- Santfeliuenc 0
Igualada 2- Vilafranca 1
Marianao Poblet 2- Mataró 1
Muntanyesa 2- Montcada 0
Tàrrega 1- Tortosa 1

Si el Guíxols guanya aquesta tarda se situarà a només quatre punts del tercer classificat, que ara mateix és la Gramenet B.

L'arxiu del Pare Abat: quan van venir els "cracks"

Foto: Francisco Flores Lajusticia, "Paco" Flores, va entrenar un grapat d'anys a Primera però també va estar un dia a Sant Feliu.

Amb Xavi Lozano com a entrenador, el Guíxols va viure un dels millors moments esportius de la seva història. L'ascens i posterior estada durant tres temporades a la Tercera Divisió va fer que equips històrics visitessin el Josep Suñer i Arxer, primer en la seva versió de terra i després, a partir del 2001, de gespa artificial. Parlem del Girona, el Reus, el Gavà o el Badalona, però també dels filials dels equips catalans de Primera Divisió. Repassar les alineacions d'aquells partits ens permet rememorar els futurs professionals que, un dia, van passar pel Josep Suñer.

El 14 de novembre del 1999, el Guíxols va jugar, estranyament, al migdia. El motiu és que la tarda d'aquell mateix dia, es disputava el partit del Centenari de l'Espanyol, un enfrontament amb la selecció argentina. El filial espanyolista, dirigit per Paco Flores, s'havia d'enfrontar amb l'Ateneu a Sant Feliu i va sol·licitar jugar a l'hora del mercat, cosa que el club va acceptar. Així, en una matinal tèbia de tardor, van saltar a la terra del Josep Suñer aquests jugadors: Balbuena, Fernando, David Garcia, Pedro Nieto, Sergio Pelegrín, Moisés Hurtado, Jacinto Ela, Raúl Vates, Arnal Llibert Conde, Iván Díaz i David Ávila. A la segona part van entrar Toni Soldevilla, David Català i Bueno. Alguns d'ells han arribat al primer equip de l'Espanyol (David Garcia i Moisés Hurtado), d'altres hi han passat i estan en altres equips (Soldevilla, que s'està entrenant amb el Marbella, i Català, ara el Celta) i d'altres, directament, encara s'estan guanyant la vida en altres llocs (Pelegrín a Vallecas, Arnal a Sabadell, Raúl Vates a Maó, Iván Díaz a Terrassa). L'Ateneu va perdre per 1 a 2 i va presentar aquesta alineació: Luis, Txiki, Albert, Camprubí, Garcia, Brenes, Iñaki, Toni, Mesas, Pedro i Mingo, i a la segona part van jugar Ortega, Mario i Patri, que encara continua a l'equip.

El 7 de maig del 2000, li va tocar el torn al segon filial del Barcelona, el desaparegut Barça C, visitar el Josep Suñer. Lògicament, en tractar-se del segon graó per sota del primer equip, veure l'alineació no comporta llegir els noms de futurs jugadors de Primera, però sí uns quants cognoms familiars del futbol català. A saber: Javi, Peque, Òscar López, Migue, Síria, Puigdollers, Moisés, Mateos, Miki Albert, Alberto i Lombardo. Dos d'aquests futbolistes van tenir lligam més tard amb el Girona (Migue i Miki Albert), diversos van fer carrera a Segona B (Alberto Aybar "Peque" i Albert Puigdollers) i algun, com Òscar López, va arribar a Primera. El més curiós del partit, però, és que l'àrbitre va ensenyar deu targetes grogues i dues de vermelles, i que segons la crònica de Josep Serrats a Mundo Deportivo, es va carregar l'espectacle. El seu nom? Alfons Xavier Álvarez Izquierdo... ara àrbitre de Primera Divisió.

L'Ateneu acaba patint per empatar a Mataró

L'Ateneu ha empatat a 1 aquesta tarda al camp del Mataró, cuer de la Primera Catalana, en un partit en què ha tingut el control durant moltes fases però en què no ha sabut rematar i ha acabat patint.

L'Ateneu ha sortit amb intensitat i ha estavellat una pilota al pal en una falta directa en el minut 3, a més de disposar d'una altra ocasió d'Aleix Feixes en el minut 4. Però poc a poc, els locals han anat guanyant terreny i han acabat marcant l'1 a 0 en el minut 29, en la primera rematada a porta, feta per Marc Pérez trencant el fora de joc de la defensa guixolenca. L'equip de Nacho Castro ha sabut reaccionar ràpidament, però, i en el minut 32 l'àrbitre Gómez Díaz ha anul·lat un gol a Arjona per fora de joc, en rematar a porta un refús del porter local Cuevas a xut d'Àlex Torrent. Deu minuts després ha arribat l'empat, en un penal sobre Rubén Soler que ha transformat ell mateix i que ha suposat l'expulsió per doble amonestació d'Aitor.

A la segona meitat, l'Ateneu ha semblat voler madurar el partit; tenia la pilota però no ha creat més perill que en una falta directa de Borja. Però tot ha canviat quan, en el minut 68, en una passada llarga, el davanter local Uri ha tornat a guanyar l'esquena dels defensors. Jose l'ha hagut de tombar; penal i expulsió. Per sort per al Guíxols, però, Uri ha enviat el penal als núvols. Amb deu contra deu, amb tot, ha estat el Mataró qui ha dominat i a qui fins i tot han anul·lat un gol de Ferran.

El Guíxols ha sortit amb: Jose; Elies, Garagarza, Pedregosa, Deu; Àlex Torrent, Borja; Aleix, Rubén Soler, Ruba; i Arjona. Alberto i Patri han entrat a la mitja part per Aleix i Arjona, i en el minut 68, Fàbrega ha substituït Ruba per cobrir el lloc de l'expulsat Jose.

Incorporem marcadors de la tarda:
Tortosa 3- Muntanyesa 1
Peralada 2- Vilassar 1
Banyoles 1- El Masnou 0

La classificació queda així: Vilafranca, 25 punts; Gramenet, San Cristóbal i Peralada, 22; Muntanyesa, 20; Rubí i el Masnou, 19; Igualada, 18; Sants, Guíxols, Santfeliuenc i Poble Sec, 16; Tàrrega i Banyoles, 14; Tortosa, 13; Gimnàstica Iberiana, 12; Montcada, 8; Mataró, Marianao Poblet i Vilassar, 6. Diumenge que ve, el Guíxols rebrà el Rubí a les 5 de la tarda al Josep Suñer i Arxer.

El marcador de l'Artigas matinal a la J10

Aquests són els resultats de la jornada 10 en els partits disputats aquest matí:

San Cristóbal 2- Tàrrega 1

Poble Sec 4- Sants 2

Santfeliuenc 2- Gramenet B 1

Vilafranca 1- Gimnástica Iberiana 0

Rubí 2- Igualada 0

Montcada 3- Marianao Poblet 1

Destaquem, sobretot, la derrota d'una Gramenet B que poc a poc sembla anar-se desinflant contra els nostres "germans" del Santfeliuenc, i el debut amb victòria de Jaume Creixell a la banqueta del Montcada. Recordem que l'Ateneu jugarà a les 17h al camp del Mataró, on es retrobarà amb Toni Gumà, que va dirigir l'Ateneu la temporada passada en alguns partits.

Un al·licient més a la categoria

Des d'aquesta nit, la Primera Catalana guanya un entrenador il·lustre. Jaume Creixell és el nou entrenador del Montcada en substitució d'Alfonso Martínez Pino, destituït tot i l'empat d'ahir a Sant Feliu. Creixell, que era a Nou Barris veient el Muntanyesa- Guíxols de fa dues jornades, serà presentat dimecres. El tècnic barceloní, amb una llarga trajectòria com a jugador i a les banquetes (Gramenet, Sant Andreu, L'Hospitalet, Mataró, Sitges...) es caracteritza, fora del camp, per dir veritats com punys però fer-ho sense embuts. Seves són les següents frases:
- "Aquest àrbitre no ha tingut dret a xiular aquest partit, i si no tinc raó, me la tallo i em faig monja!".
- "Sóc l'únic entrenador de Catalunya que puc parlar com parlo perquè mai hi ha hagut una paraula malsonant cap un àrbitre. Però a veure si hauré de fer com fan tots els entrenadors, queixar-me, anar-me'n a la graderia i cridar. Així els meus jugadors no em podran dir que sóc un 'gilipolla'."
- "Me quedan siete yemas en cada huevo. A los que están contentos porque hemos empatado, que les den por el culo."
- "A mi els jugadors em diuen, míster, vostè és 'gilipollas'. Però jo callo i aguanto."
- "Quantes més hòsties em foten, més m'aixeco."
- "L'alineació de diumenge que ve depèn de la meva dona, que és la que fa als equips. Jo li explicaré com ha anat i ella decidirà si posa un jugador o no el posa."
- "Un àrbitre em va dir que no ens podia picar un penal a favor nostre en el minut 5 perquè es carregava el partit només començar."
- "Cada vegada que guanyem un partit em costa una caixa de cava, una caixa de vi i un rellotge que sortejo. Aviam si perden algun partit perquè aviat hauré de demanar augment de sou, i a més si perden, cadascú posa 5 euros."

Un penal a l'últim minut treu dos punts al Guíxols

L'Ateneu ha empatat aquesta tarda a 1 gol davant del Montcada, el cuer de la categoria, en partit jugat al Josep Suñer. Si bé hi haurà polèmica perquè el gol de l'empat ha arribat en un penal que l'àrbitre tarragoní Ramos Manzaneque ha marcat al minut 93 de partit, el cert és que el Guíxols ha pecat d'ingenu davant de la porteria rival, ja que ha tingut fins a cinc ocasions clares que ha desaprofitat.

Nacho Castro ha presentat un equip amb novetats entre les quals destacava la presència de Ruba com a mitja punta dret i de Raúl Arjona, que només havia jugat 5 minuts fins ara, com a punta. Tot i uns inicis amb alguna aproximació visitant, el domini ha estat de l'Ateneu durant tot el partit, però no l'ha pogut concretar fins al minut 41 quan un penal per una agafada dins l'àrea l'ha transformat Alberto en l'1 a 0. En la segona meitat s'ha vist una mica més d'equilibri però poc a poc l'Ateneu ha acabat cedint terreny. El Montcada hauria pogut empatar en un lliure indirecte dins l'àrea que ha pogut desfer la defensa, i ho ha acabat fent en un penal comès per Garagarza en el minut 93 que ha transformat Cuadras, portant la decepció al Josep Suñer.

Cal a dir que el públic guixolenc, present en nombre d'uns 150 espectadors, ha tingut una actitud més aviat freda i només s'ha fet notar el president de l'Ateneu, Emili Vilert, que ha aparegut al camp (i ha presenciat el partit) amb un esparadrap a la boca, cal imaginar que en senyal de protesta.

Pugem al marcador de l'Artigas la resta de marcadors de la jornada:
San Cristóbal 0- Tortosa 1
Tàrrega 0- Peralada 0
Vilassar 1- Poble Sec 2
Sants 5- Banyoles 0
El Masnou 2- Santfeliuenc 0
Gimnàstica Iberiana 4- Rubí 1
Marianao 0- Muntanyesa 0
Igualada 1- Mataró 0
Gramenet B 0- Vilafranca 2

La classificació queda d'aquesta manera: Gramenet B i Vilafranca, 22 punts; Muntanyesa, 20; El Masnou, San Cristóbal i Peralada, 19 punts; Igualada, 18; Sants i Rubí, 16; Guíxols, 15; Tàrrega, 14; Santfeliuenc i Poble Sec, 13; Gimnàstica Iberiana, 12; Banyoles, 11; Tortosa, 10; Marianao Poblet i Vilassar, 6; Mataró i Montcada, 5. El pròxim compromís de l'Ateneu torna a ser contra un dels cuers, el Mataró, diumenge a la tarda, amb l'esperança que s'obtingui un millor resultat que contra el Montcada.

L'arxiu del Pare Abat: Ruiz Pueyo, l'altre Bastida

Foto: un àrbitre expulsa membres d'una banqueta, en un partit de categoria territorial.

El nom de Bastida Torres ja ha quedat escrit en lletres ben grosses al "llibre negre" dels shows arbitrals que han perjudicat l'Ateneu. Però la coincidència de rival (de nou la Muntanyesa) han fet que recordem que, fa 21 anys, un altre àrbitre va organitzar un sarau considerable en un partit entre els barcelonins i els ganxons, però aquesta vegada a Sant Feliu. El seu nom: Ruiz Pueyo.

La "data dels fets" va ser el diumenge 7 de febrer de 1988. La Muntanyesa era líder de Regional Preferent i jugava davant d'un Guíxols que, tot i aspirar a mantenir-se, va acabar la temporada a sis punts de l'ascens. A més, aquell diumenge debutava Agustí, un davanter procedent de l'Anglès que en temporades posteriors seria "pichichi" de l'Ateneu. La visita dels barcelonins s'esperava amb expectació a Sant Feliu, però en les hores prèvies al partit va sorgir un problema important: la pluja. El Guíxols disputava els seus partits per primera vegada al camp de Mascanada, inaugurat l'agost de 1987 amb moltes mancances, la més evident, una visera que cobrís la tribuna, que sí que s'havia construït en altres camps similars acabats d'inaugurar, com el de Santa Cristina d'Aro. Això suposava que anar a veure el Guíxols en dia de pluja suposava dues coses: 1) mullar-se o 2) tenir sort de trobar un espai al passadís de vestidors, l'únic lloc des d'on es podia veure el partit sense mullar-se; malament, però es podia veure.

Per desgràcia per a l'Ateneu, la segona opció va ser la majoritària i desenes de persones van resguardar-se de la pluja en aquest sector. Una situació que va indignar l'àrbitre Ruiz Pueyo, que va indicar als directius guixolencs que tota aquella gent no podia estar en aquell sector per tractar-se d'una zona normativament reservada a jugadors i tècnics. Els directius, per les bones, li van mirar de fer entendre que era una situació d'emergència, i els aficionats, per les males, li van deixar clar que d'allà no marxaven. Va ser el detonant que necessitava Ruiz Pueyo per perseguir l'Ateneu de forma indiscriminada. Al marge que la Muntanyesa va avançar-se de seguida (minut 5, gol de Jaume), l'àrbitre va ensenyar tres targetes grogues en tres faltes consecutives a Migueli, Teo i Siscu, i va obviar dos penals que tothom va considerar clars a l'àrea de la Muntanyesa. Tot plegat anava encenent cada cop més els ànims del públic local, fins que va arribar l'hora de la mitja part; i clar, Ruiz Pueyo havia d'anar al seu vestidor passant per davant dels seguidors que ocupaven el passadís.

Va passar el que sempre passa a Sant Feliu: molta fressa, poca endreça. Els presents li van dir el nom del porc, però ningú el va tocar. Un espectador més exaltat que els altres va fintar que s'apropava a l'àrbitre amb males intencions, però entre la resta d'espectadors i un agent de policia (que protegia la tripleta) el van separar. No hi feia res. Dins de la caseta, Ruiz Pueyo va dir que suspenia el partit per intent d'agressió. La directiva de l'Ateneu va convidar-lo a passar una revisió mèdica perquè quedés demostrat que ni ell ni cap dels seus assistents (aleshores "liniers") havia pres mal, però l'àrbitre s'hi va negar. Així, el que va preferir la junta de l'Ateneu va ser denunciar Ruiz Pueyo a la comissaria de la policia espanyola de Sant Feliu plantejant, fins i tot, en quines condicions havia xiulat el col·legiat aquest partit.

Però, com ha passat vint-i-un anys després, l'únic document federatiu vàlid va ser l'annex que Ruiz Pueyo va redactar. Així, no hi va haver sancions, però sí que la FCF va obligar a jugar els 45 minuts restants de partit a porta tancada. Es van jugar el 28 de febrer de 1988 i el públic va fer de necessitat, virtut. Encara no s'havien instal·lat les grans tanques de publicitat de fusta que impedeixen la visió des de la pineda del voltant del camp, amb la qual cosa cada setmana hi havia molts "gorreros" que veien el partit de franc des d'aquella zona. Aquell diumenge, tothom va ser "gorrero". Es va concentrar molta més gent de la que va venir al camp el dia del "show", fins a formar dues fileres de gent que omplien transversalment la pineda, uns drets i els altres asseguts. Tot i la reacció popular i el suport del públic, més intens que altres dies, el Guíxols va perdre aquell partit per 1 a 3. En rescatem l'alineació: Puig, Siscu, Sala, Gironella, Campaña, Migueli, Tomás, Agustí, Martín, Quintana i Teo.

No seria l'únic "show" d'aquella temporada, si bé en el següent, el fet que el Guíxols guanyés per 2 a 0 al Ripoll amb gols de Vilatje i Agustí va calmar una mica els ànims. L'àrbitre Martínez Alfonso va ensenyar 13 targetes grogues i 4 de vermelles, i com va escriure Josep Serrats a la seva crònica de El Mundo Deportivo: "(...) en un partido sin brusquedades enseñó la nada despreciable cifra de 13 tarjetas amarillas y dejó a los dos equipos con 9 jugadores sobre el terreno de juego, lo que privó por completo del espectáculo y estuvo cerca de provocar una alternación del orden público".

Ens continuarem preguntant si tots aquests individus, passats els anys, continuen i continuaran recordant amb un somriure "aquella vez que la lié con el Guíxols...".

"La primera, en la frente"

Foto: Nacho Castro a la graderia, al costat de Sergio Pedregosa (d'esquena). Està clar o no?

Des que Jordi Casals va ser escollit democràticament nou president de la Federació Catalana de Futbol, una de les frases que més li hem pogut sentir és que posaria la Federació al servei dels clubs, i en aquest sentit, va posar en marxa la figura del defensor del club, representada per l'exàrbitre Sergi Albert. Una mesura unànimement ben rebuda però que un dels primers clubs que en podria haver estat beneficiari, l'Ateneu Deportiu Guíxols, encara no ha pogut comprovar-ne els efectes, ja que no ha estat escoltat per res en un cas del qual n'ha estat víctima i perjudicat.

Com era d'esperar, el comitè tècnic d'àrbitres i l'estament federatiu no han tingut en compte per res els testimonis i les al·legacions de l'Ateneu i només han donat per bona la versió d'una acta plena de falsedats i mentides redactada per un individu que pot merèixer el qualificatiu de col·legiat però no el d'àrbitre: Miguel Ángel Bastida Torres. El tècnic Nacho Castro ha estat sancionat amb 5 partits de suspensió seguint l'article 321, apartat B, que diu textualment: "de cinc a dotze partits o durant un període de cinc a dotze setmanes pel fet d'insultar o ofendre l'àrbitre, jutges de línia, directius o autoritats esportives, si fos de manera reiterada i especialment ostensible, llevat que constitueixi falta més greu". El delegat Màxim Triviños, que com ja hem comentat efectivament va cometre una agressió sobre un dels assistents, ha estat sancionat amb 15 partits. En tots dos casos, es tracta de la sanció mínima prevista per aquests casos, si bé hem d'insistir en la falsedat de l'acusació cap a Nacho Castro com a testimonis que vam ser del Muntanyesa- Guíxols.

Així doncs, i per obra d'un individu que va anar al camp de Nou Barris a qualsevol cosa menys a xiular un partit de futbol (i no repetirem tot el que vam exposar en la carta oberta), l'Ateneu, un club que sempre s'ha caracteritzat per la seva esportivitat i que va ser la víctima del que va passar diumenge a Barcelona, s'ha vist obsequiat amb una campanya de desprestigi que busca presentar-lo com una espècie de batalló de la mort dirigit per un gos rabiós i esperonat per una tribu de "pagesos", que és com ens vam haver de sentir a dir diverses vegades diumenge al camp de la Muntanyesa. No sabem quina serà la reacció de l'Ateneu davant de tot plegat, però si aquest és el canvi, és ben bé que als locals de Sicília i Bruc han aplicat aquell famós adagi: "canviar-ho tot perquè no canviï res."

Recull de premsa

Foto: Jose González, espectador privilegiat del que va passar, fent un servei de porteria diumenge a Nou Barris.

Els diaris "El 9" i "Mundo Deportivo" han publicat declaracions de Nacho Castro donant la seva versió dels fets després del partit de diumenge al camp de la Muntanyesa. En tots dos casos, Nacho acusa l'àrbitre terrassenc Miguel Ángel Bastida Torres de falsificar l'acta i defensa, tal com ja vam explicar al "Compàs", que en el minut en què l'àrbitre escriu a l'acta que Nacho va saltar al camp, el tècnic del Guíxols era a la graderia del camp de Nou Barris al costat dels expulsats i dels seguidors del Guíxols. Nacho insisteix també que en vint anys no havia vist res semblant. "El que més em dol és que, després de més de vint anys en el futbol, un senyor digui mentides en l'acta per fer-me més mal a mi i al Guíxols. Quan em van expulsar, només li vaig dir que per què ens feia jugar i que hauria valgut més no desplaçar-nos. I, al final, li vaig dir que el seu arbitratge era una vergonya i que s'havia burlat de nosaltres".

El club, segons anuncia El Punt, ha enviat una carta al defensor dels clubs de la Federació Catalana, l'exàrbitre Sergi Albert. D'altra banda, tant cos tècnic com jugadors han fet pinya per oblidar el que va passar diumenge passat i centrar-se en el partit de diumenge a les 5 contra el Montcada, si bé demanen el màxim suport del públic guixolenc.