L'Ateneu i els mitjans; una petita història

Foto: Josep Andújar "Se" (en primer terme) i Josep Rius (al darrere) retransmetent un partit de l'Ateneu des de la "unitat mòbil" de Ràdio Sant Feliu, un Dyane 6, a mitjans de la dècada dels 80.



El futbol és un fenomen del segle XX, igual que el desenvolupament de molts mitjans de comunicació. D'aquesta manera, l'Ateneu sempre ha estat present en els papers, en les ones de ràdio i fins i tot en les imatges de televisió, si es vol d'una forma més local, però igualment donant la oportunitat a tots aquells seguidors que no eren presents al camp de poder-se informar de què havia fet el Guíxols, o fins i tot el seu antecessor el C.E.i.D.A.



I és que el llibre El futbol a Sant Feliu de Josep Muñoz explica com en les dècades dels 20 i els 30, un grapat de publicacions efímeres i que en molts casos eren òrgans d'expressió política en una època en ebullició parlaven de l'Ateneu, potser no en termes estrictament esportius però igualment generant debat i opinió. En són exemples una publicació sindicalista del 1922 que critica les celebracions de l'Ateneu per la consecució del Campionat de Catalunya de Segona Categoria i qüestiona la transcendència i la representativitat de l'Ateneu Deportiu; una portada del setmanari "Palmarium" en què es caricaturitza el camp i els socis de l'Ateneu com a representatius de les classes benestants de la ciutat; i també és molt recordada una auca d'un derbi de la màxima, amb plantofades diverses i intervenció policial, d'un partit entre el Palamós i el Casal dels Esports disputat el 1933.



Molts anys abans que es consolidés la premsa esportiva partidista, l'Ateneu va protagonitzar un precedent. El 1947, Enric Descayre i Salgas funda Chut, un setmanari de quatre pàgines que tenia un contingut totalment esportiu i majoritàriament dedicat al Guíxols, que aleshores era Club de Fútbol i que no seria, de nou, Ateneu Deportiu fins el 1964. Aquell setmanari tenia moltes seccions que avui en dia són habituals en aquest tipus de "premsa de club", fins i tot una petita columna amb curiositats de l'equip o dels desplaçaments. L'1 de desembre de 1949, Chut va passar a ser el Setmanari Àncora, que continua informant ininterrompudament de l'Ateneu fins als nostres dies; des de fa gairebé quaranta anys, Josep Serrats s'encarrega de la informació blaugrana en el setmanari, en el que és un exemple de professionalitat i fidelitat a l'Ateneu. El Guíxols també ha tingut un protagonisme més discret en els mitjans de comunicació d'àmbit regional gironí o bé nacional. Diari de Girona, El Punt i el desaparegut Nou Diari sempre han publicat informació periòdica de l'Ateneu en les seves pàgines, i en alguns casos van arribar a tenir corresponsals fixes per a la informació de l'Ateneu com Josep Muñoz o Xavi Budó. Sport o El Mundo Deportivo han publicat una informació més esporàdica, però sempre i quan l'Ateneu hagi estat en categories per sobre de la Primera Regional, no hi han faltat mai les cròniques, algun breu quan s'ha produït alguna informació destacada (moltes vegades l'endemà que la notícia hagi estat publicada als mitjans locals) i algun reportatge més extens quan l'Ateneu ha estat a punt d'assolir algun èxit. L'últim reportatge monogràfic sobre l'Ateneu en un mitjà d'abast nacional el va publicar Sport en el seu suplement Futbol Català explicant com tots els jugadors de l'Ateneu se sotmeten a revisions cardíaques abans del començament de la temporada.



Gairebé des del seu naixement, d'altra banda, Ràdio Sant Feliu va oferir, de forma intermitent, les retransmissions dels partits del Guíxols. Durant molts anys, Josep Andújar "Se" va ser la veu de l'Ateneu no només per a RSF. "Se" retransmetia els partits al costat de Josep Rius des d'un Dyane 6, com diríem avui, "tunejat" per fer les funcions d'unitat mòbil, i també va ser l'ànima d'espais esportius com "Música i Esports". Però durant molt temps, en acabar el partit, Josep Andújar també transmetia la crònica del mateix per a Ràdio Costa Brava, que sota l'empenta d'un grup de professionals encapçalats per en Francesc Sánchez Carcassés, estava fent realitat un espai que molts oients encara recorden: "A Ratlla de Gol". El rudimentari sistema que feia servir per connectar el micròfon i la gravadora de cassette al telèfon era el terror dels directius de l'Ateneu, que veien com en "Se" descargolava el micro del telèfon i hi connectava dos jacks. Però que se sàpiga, mai al "local social" de l'Ateneu es van quedar sense telèfon per culpa de les connexions radiofòniques...



A mitjans de la dècada dels 90, el relleu d'en Se el va agafar qui escriu aquest text, tant per Ràdio Costa Brava com per Ràdio Sant Feliu. Vam fer un parell de retransmissions de tempteig, la primera, un Guíxols- Cristinenc de Copa Catalunya en què Andújar feia la narració i jo mateix d'inalàmbric. I la segona, un Guíxols- Gavà amb servidor de narrador, Xavi Sieiro de micròfon inalàmbric i Santi Garcia fent el control als estudis. En aquella mateixa temporada va començar Sant Feliu en Joc, un espai que Ràdio Sant Feliu emetia els dissabtes a la una del migdia, amb una durada variable, i que era una finestra oberta a tot l'esport de la ciutat però amb especial atenció a l'Ateneu, amb entrevistes prepartit als jugadors i sempre algun comentari sobre el partit de la setmana anterior. Després de retransmetre els dos últims partits de la temporada 1994-95, que li van valer l'ascens a Tercera a l'Ateneu (tot i que no en va guanyar cap dels dos), Ràdio Sant Feliu, amb la col·laboració de Comercial Evara (en una època en què la telefonia mòbil no estava ni molt menys com ara i en què retransmetre un partit a fora era una incògnita pel que fa a la cobertura), va oferir cada tarda en directe tots els partits del Guíxols durant dos anys, una temporada a Tercera i una altra a Primera Catalana. Cristóbal Naranjo i Joan Serra van prendre part en les retransmissions i, de fet, Serra acabaria assumint les connexions per Ràdio Costa Brava, absorbida ja dins de la desapareguda cadena Ona Catalana. Des de llavors, amb tot, no ha tornat a haver-hi cap iniciativa per fer tornar l'Ateneu regularment a la ràdio més enllà de la informació esporàdica que pugui generar el club.



I sí, l'Ateneu també va sortir a la tele. Abans que Sant Feliu, van tenir televisió local (en el "boom" dels mitjans locals dels anys 80) altres poblacions de la demarcació com Olot o Palamós, i això va fer que alguns partits de l'Ateneu en aquests camps fossin enregistrats, si bé avui en dia no se sap on es troben. El famós partit de la botifarra de l'Hilari, sense anar més lluny, va ser enregistrat per una incipient Televisió de la Garrotxa. En la temporada de l'ascens a Preferent, d'altra banda, alguns partits transcendents a casa (entre ells un 5-0 al Roses) van ser enregistrats però no emesos per cap televisió, i encara avui, a les portes del Centenari, també ens preguntem si algú deu conservar una còpia d'aquells partits.



Igual que també ens preguntem on deu ser tot el material que va generar, durant la seva curta vida, Televisió Guixolenca (TVG), un "invent" que tot i la precarietat de mitjans que tenia, va resistir fins el 1989. Era l'època d'enregistrar vídeoclips dels canals musicals via satèl·lit i repetir la cinta les vegades que fes falta, intentant tapar la "mosca" original d'una forma més o menys reeixida. A part d'això, però, TVG va oferir diversos programes que encara resten en el record com una magnífica sèrie d'entrevistes de Josep Andújar a personatges locals, i també, molts d'esports. Des del principi, TVG va tenir clar que els diumenges a la nit tindria molta audiència si emetia en diferit els partits que s'havien jugat a la tarda; i això és el que va fer amb els partits de l'Ateneu. Amb els comentaris de Josep Ayats, TVG enregistrava el partit d'una forma poc ortodoxa: la càmera "màster" a la tribuna i dues càmeres a peu de camp, però al costat invers, amb la qual cosa es produïa un salt d'eix cada cop que es "punxava" alguna de les càmeres de peu de camp. No existia la càmera lenta i el gol es repetia afegint-hi un efecte que semblava alentir la imatge, però això, només ho semblava. Amb tot, el fet de poder veure els partits del Guíxols "per la tele" i l'enorme esforç i dedicació de la gent que feia TVG ho suplia tot. Veure a la petita pantalla la gent de casa el 1987 no tenia preu, i això també ho demostra l'enorme èxit que va tenir la primera retransmissió de tenis que va fer TVG, també amb Ayats de comentarista, un partit de la lliga social del Club Tenis Guíxols en què un dels jugadors (no recordo l'altre) era l'Heribert Miret, "en Miret lampista."



Tancada TVG, Televisió Platja d'Aro (posteriorment Televisió Costa Brava) va agafar el relleu de mostrar els partits de l'Ateneu. Josep Viñolas, amb la seva càmera, era l'encarregat d'enregistrar els partits, i durant un grapat d'anys, Francesc Sánchez Carcassés presentava un programa els dilluns al vespre en què no només es podien veure els resums dels equips de la zona (Palamós, Guíxols, Aro, Vilartagues...) sinó que també portava, en alguna ocasió, convidats a l'estudi. Poc a poc, però, la presència del futbol a TVCB va anar caient i avui en dia és molt difícil poder veure els resums dels partits de l'Ateneu per televisió, donat que la presència de càmeres de TVCB al Josep Suñer és esporàdica. Amb tot, l'Ateneu no només ha aparegut per televisió als mitjans locals, sinó que també ho ha fet a TV3. La televisió pública catalana va engegar, el 1995, un programa anomenat "Més Futbol" en què cada setmana es presentava un reportatge d'un partit de Tercera. L'octubre de 1995, amb motiu d'un Guíxols- Tortosa de Tercera Divisió (2-0), les càmeres de TV3 van visitar per primer cop el Josep Suñer i Arxer. El visitarien un cop més aquella temporada, però en aquest cas per certificar el descens de l'Ateneu, amb Jaume Borrego com a últim entrenador d'una mala temporada. Més recentment, a partir del 2004, l'espai FutbolCat també ha dedicat alguns reportatges a l'Ateneu. Concretament, es va poder veure en aquest programa l'ascens a Primera Catalana del 2007 (en la promoció contra el Roda de Barà), però també derbis contra el Banyoles, el Blanes o el Tossa, i un reportatge sobre les proves cardíaques que passen els jugadors de l'Ateneu abans de l'inici de temporada.



Avui en dia no es pot dir, però, que qui vulgui trobar informació sobre l'Ateneu no sap on anar-la a buscar. Internet ha fet impossible aquesta afirmació. Aquest modest bloc, continuador de la web no oficial de l'Ateneu, intenta cobrir aquest buit, però també és molt destacable la tasca de la web infoguixols.cat, que periòdicament penja vídeos amb els gols d'alguns dels partits de l'Ateneu. El gol de falta de Pijoan que va salvar l'Ateneu l'any passat es va poder veure en aquesta web, i l'últim gol fins ara d'aquesta temporada, marcat per Aleix Feixes en el partit contra el Mataró, també és visible a la mateixa pàgina.



Evidentment, els seguidors de l'Ateneu sempre voldrien una mica més, i més en una època en què sembla clar que "qui no apareix als mitjans, no existeix". Però amb l'esforç d'un grapat de gent, que hem volgut recordar en aquest text, el nom de l'Ateneu sempre ha estat present als papers, a les ones o a les pantalles de televisió o d'ordinador. I que així sigui per molt temps.