El partit... impossible?

(Foto: la celebració de l'ascens a Primera Catalana contra el Roda de Barà, el juny del 2007, extreta de "Mundo Deportivo")

És dimecres a la nit, però al Josep Suñer aquesta nit hi ha futbol. Per primera vegada a la història, la Federació Espanyola ha aprovat l'obertura de la Copa del Rei a tots els equips federats, a l'estil de les copes anglesa o francesa. I es juga amb el mateix sistema; partit únic al camp de l'equip més dèbil. Primer es fan eliminatòries "regionals", per sorteig pur, però per proximitat geogràfica, i l'Ateneu ha tingut la sort que el bombo l'ha aparellat amb el Palamós, amb la qual cosa es reedita un duel històric que no es podia veure des que els dos equips eren a Tercera fa uns quants anys. A Sant Feliu es nota una gran expectació; qui va a fer el cafè sent parlar del partit, qui compra a plaça sent parlar del partit, la premsa i la ràdio local parlen del partit. Fa bona pinta.

Tinc ganes d'anar a veure el derbi, i m'atreveixo a baixar en cotxe perquè normalment no tinc problemes per trobar aparcament. Però aquesta vegada he d'anar a aparcar a l'Horta d'en Palahí perquè els voltants del camp són plens. I això que és una nit d'octubre en què comença a fer fred i a més, plou sense pressa però sense pausa, pluja bona. De fet, abans que a l'entrada del camp l'Emili em vengui l'entrada, he de fer una estoneta de cua, més o menys fins a mitja alçada de la pujada. Un cop dins el camp, a part de veure com la tribuna ja és plena, observo que la panera continua sent la mateixa, però aquesta vegada no he de comprar-li a en Guinó la típica "tira" per veure si tinc sort. Ara es ven un programa del partit, modest, però al cap i a la fi un programa on hi ha dades sobre els dos equips i algun article prou interessant per fer estona mentre comença el partit; en aquest cas, una història dels derbis Guíxols- Palamós. Aquelles tardes a la Corxera, i al camp del carrer Cervantes. Amb tot, tampoc tindré gaire temps per llegir perquè abans que en Carlos em pugui vendre una cervesa també he d'esperar una bona estona. Va ràpid com sempre, però hi ha molta gent davant de la barra i fins i tot hi ha certa sensació d'atabalament. Fins el punt que, tot i que continua plovent, prefereixo fer equilibris amb el paraigua i el got de plàstic i dirigir-me cap a un dels fons abans d'acabar-me la cervesa al bar. Com que la tribuna és plena, una filera de gent envolta les tanques del camp, filera que es multiplica al darrere de la porteria que, després de la sortida dels equips, descobrim que és la del rival. Al meu costat hi ha algú amb una bufanda del Guíxols, i és que observo també que en Roman Corominas és darrere d'una taula on hi ha "merchandising" de l'Ateneu, modest també, però merchandising. Hi ha un plàstic a sobre perquè no es mulli el material, però hi ha bufandes, encenedors, bolígrafs i pósters de l'Ateneu. Samarretes encara no, però potser preguntarem a veure si ho tenen pensat.

El partit no té massa futbol però és intens, molt intens, i el públic disfruta. Les amistats queden al vestidor. Davant de Gorka, no passa ni la Guàrdia Civil -com sempre-; a mig camp, Pedregosa talla i Borja distribueix -com sempre; Rubén Pérez fa de punta a l'anglesa mentre Alberto, Aleix i Pau Sala van fent quilòmetres per la tercera línia buscant les seves pilotes -com sempre; i en Nacho és amonestat per l'àrbitre a poc de començar el partit -com sempre-. En fi, lluita i força sota la pluja; partit èpic, però sense gols... fins el minut 85. Falta a favor del Guíxols a l'esquerra de l'atac. Centra Alberto al punt de penal, salta Poderoso, remata amb el cap al costat del pal... i barraca. 1 a 0. Eufòria, festival, salts. Si no fos perquè al cap i a la fi al camp ens coneixem tots, seria d'aquells moments que només provoca el futbol i en què t'abraces amb gent que no havies vist en la teva vida. Per megafonia, en Serrats perd els papers i crida el gol com un posseït... però se sent una fressa estranya... com un xiulet... pi-pi-pi-pip! pi-pi-pi-pip!

Ostres, el despertador. Tan bé que estàvem. En fi. Almenys, aquest cop m'ho he pogut combinar per anar a veure el Guíxols, fora de casa però per veure'l. Aixeco la persiana i plou. Calla... i si...

L'arxiu del Pare Abat: si vol, la UEFA, que vingui

(Foto: l'estadi Narcís Sala de Sant Andreu, en un partit recent.)

Fa ben pocs dies, vam experimentar una gran sensació d'allotjament quan vam saber que el Guíxols- Sant Pere i Sant Pau de 1987 no figurava entre els quaranta partits que la UEFA investiga per pressumpta adulteració de resultats (entre ells un 0-0 en un Las Palmas- Rayo del final de la temporada passada; el Las Palmas necessitava el punt per salvar-se i el Rayo volia mantenir la porteria a zero perquè Cobeño guanyés el Zamora, és a dir, què tanta investigació ni tanta mandanga). Poca broma; la història d'aquella tarda de Sant Joan viscuda en tres camps de la ciutat de Barcelona de forma simultània va ser un dels escàndols més grans de la història del futbol català.

Situem-nos. Pocs dies abans de la composició de grups per a la temporada 1987-88, i amb el Guíxols descendit a Primera Regional després de perdre una infausta promoció contra l'Hospi Atlètic (2-2 a fora i 0-2 a la Corxera), l'Espanyol fa saber que retira el seu equip "amateur" de la competició. Sobra, per tant, una plaça, i la Federació Catalana de Futbol decideix, pràcticament, "sortejar-la" amb un sistema que es revelaria esperpèntic. Els perdedors de les promocions entre Preferent i Primera Regional disputarien tres partits al mateix temps en tres camps de Barcelona; qui guanyés el seu partit per més gols, es quedava a Preferent. Fàcil, però un sistema totalment destinat a tirar d'allò tan català de "feta la llei, feta la trampa". Si s'observen les cròniques dels partits que va publicar "El Mundo Deportivo", els tres partits van acabar en golejada i la gran majoria dels gols van donar-se a la recta final dels enfrontaments, que a més s'acabaven amb tandes de penals per desfer possibles empats. La utilització de paraules com "verbena" o "rechifla" per part dels enviats especials era justificada, donat que, per exemple, l'Hostalric va presentar-se a jugar el seu duel contra el Seu d'Urgell amb nou jugadors, dels quals sis eren juvenils. El motiu era que els selvatans volien renunciar a disputar el torneig; si ho haguessin fet, el Seu d'Urgell hagués estat donat guanyador del seu partit, però amb un 1-0 que hauria estat radicalment insuficient. Els lleidatans van forçar l'Hostalric que es presentés i va guanyar per 6 a 0. El Viladecans, mentrestant, va superar per 4 a 0 un Guineueta que es va negar a llançar els penals després del partit.

Així és com, al Narcís Sala de Sant Andreu, el Guíxols va buscar la seva salvació en aquest torneig de fireta. L'entrenador, que aleshores era Nando Roura després d'una temporada espantosa, va alinear aquest equip: Busquets, Brugué, Sala, Gironella, Marcos, Morató (fitxat amb 35 anys com a revulsiu d'última hora), Sisco (Mas), Vilar (Sevillano), Giró, Juan Carlos i Costabella. I la fitxa tècnica diu que els gols van anar de la següent forma: 1-0, Giró, 40'. 2-0, Giró, 70'. 3-0, Marcos, 81' (de penal). 4-0, Giró, 83'. 5-0, Costabella, 86'. 6-0, Costabella, 88'. I 7-0, Marcos, 91'. Ara ve, però, quan els protagonistes d'aquella tarda ens expliquin com s'ho van fer perquè el Guíxols aguantés un any més a Preferent.

Comencem amb Nando Roura: "A la mitja part, vàrem pactar amb els directius del Sant Pere i Sant Pau que l'equip que a 25 minuts del final tingués millor resultat veuria com l'altre es deixava fer els gols suficients com perquè fos aquest equip el que guanyés les eliminatòries. Quan guanyàvem 1-0 als 20 minuts de la segona part, vaig anar a parlar amb el vicepresident del Sant Pere i Sant Pau, que em va reconèixer que ja no tenien res a fer. Llavors, va baixar a parlar amb l'entrenador i li va instar que, a partir d'aleshores, es deixessin fer el màxim nombre de gols possible. Cal dir que si hagués estat al revés nosaltres també hauríem complert el pacte. L'únic problema va ser que el porter d'ells no es volia prestar al joc fins que l'entrenador el va canviar per un jugador i després va venir tot."

Josep Morató: "Jo sí que sabia que havíem pactat, i de fet vaig participar en la gestió que vam fer abans del partit, crec que amb l'Esteve Serra. Si els altres jugadors no ho sabien, ja se'n van adonar de seguida durant la segona part."

Xavi Giró: "Teníem una persona que ens anava informant perquè l'Hostalric jugava a prop nostre i sabíem que estava perdent per golejada. Al final, vam saber que havíem de guanyar per 7 a 0 perquè ells havien acabat una mica abans que nosaltres amb un 6-0. Va ser un xou. Jo mai a la vida m'he trobat amb una cosa així. Recordo que estàvem 4-0 o 5-0 i vaig fer una jugada per la banda, arribant fins a la línia de fons, i quan hi era el porter de l'equip contrari em va cridar 'tira-la endarrera, tira-la endarrera', i la vaig centrar endarrera, va venir un company i va marcar. Una sèrie de coses tristes, perquè l'esport no hauria de ser així, però per sort va anar a favor nostre."

Esteve Serra: "No vam comprar el partit ni molt menys, perquè tots dos equips que jugàvem aquesta promoció volíem pujar. L'única cosa que sí que vam dir és que l'equip que primer fes dos gols... doncs que juguéssim al màxim."

Una història per no dormir que va acabar amb el Guíxols estrenant el nou camp de Mascanada a Preferent... i per no tornar a pensar mai més en un hipotètic descens a Primera Territorial. Feta la llei, feta la trampa.

S'ha de saber patir

L'Ateneu ha tornat a tastar la victòria a casa davant del Marianao Poblet (2-0) en un partit que no ha estat gens còmode per als blaugranes. Els gols no han arribat fins a la recta final del partit, ja que en general ha estat un matx força igualat, en què els visitants han estat molt ordenats en defensa i en què Jose González també ha tingut força feina. En el minut 73, però, un clar penal per mans d'un defensor visitant l'ha transformat Alberto Jiménez per aconseguir l'1 a 0. Ha estat el gol que ha obert el domini guixolenc, concretat amb el segon gol, marcat per Aleix Feixes en el minut 80 després d'una bona jugada d'Alberto.

La resta de marcadors de la J8 dels quals disposem i que pugem al marcador de l'Artigas, fins ara, són aquests:
San Cristóbal 2- Poble Sec 0
Vilassar 0- Santfeliuenc 1
Sants 3- Vilafranca 2
El Masnou 1- Rubí 0
Tàrrega 2- Banyoles 0
Peralada 2- Tortosa 0
Igualada 2- Muntanyesa 3
Gimnástica Iberiana 0- Montcada 1
Gramenet B 1- Mataró 1

I la classificació queda de la següent manera: Gramenet B, 22 punts; Peralada, 18; Vilafranca, Muntanyesa, El Masnou i San Cristóbal, 16; Guíxols, 14; Tàrrega, Santfeliuenc i Rubí, 13; Igualada, 12; Sants i Banyoles, 10; Gimnástica Iberiana, 8; Poble Sec, 7; Marianao Poblet i Vilassar, 5; Mataró, Montcada i Tortosa, 4. La propera jornada, el dia de Tots Sants, l'Ateneu jugarà a les 12 al camp de la Muntanyesa.

A la web www.infoguixols.cat podeu veure un resum molt complet del partit on apreciareu, entre altres coses, que l'Ateneu ha jugat avui amb la samarreta patrocinada per l'empresa constructora Sais que va lluir ja en alguns partits de la temporada passada, i no pas amb l'habitual de Cespa (la setmana passada, a Tortosa, va jugar amb la samarreta groga patrocinada per Grup Tarradellas), i que Aleix Feixes ha celebrat el segon gol també a l'estil Aghahowa, com va fer Pau Sala a Tortosa, és a dir, amb una tombarella després de la seva consecució. A destacar que la presència de públic ha estat prou bona, apropant-se als 200 espectadors.

Segona victòria a fora!

Foto extreta del grup de Facebook "Ateneu Deportiu Guíxols" i corresponent al partit.

L'Ateneu ha guanyat aquesta tarda a Tortosa el seu segon partit lluny del Josep Suñer. L'equip de Nacho Castro s'ha imposat per 0 a 1 en un partit en què Jose González ha disputat el seu primer matx com a titular en substitució de Jordi Fàbrega. El gol l'ha marcat Pau Sala, el seu primer de la temporada.

La resta de resultats de la tarda:
Banyoles 1- San Cristóbal 2
Vilafranca 2- Vilassar 0
Mataró 4- El Masnou 5

La classificació està així: Gramenet B, 21 punts; Vilafranca, 16; Peralada, 15; Muntanyesa, Masnou, Rubí i San Cristóbal, 13; Igualada, 12; Guíxols, 11; Santfeliuenc, Tàrrega i Banyoles, 10; Gimnástica Iberiana, 8; Sants i Poble Sec, 7; Marianao (pròxim rival) i Vilassar, 5; Tortosa, 4; Mataró, 3; i Montcada, 1.

El marcador de l'Artigas matinal a la J7

Aquests són els marcadors registrats a la jornada 7 de la Primera Catalana fins les 15h:

Poble Sec 2- Peralada 3
Santfeliuenc 1- Tàrrega 0
Rubí 0- Sants 2
Montcada 0- Gramenet B 4
Muntanyesa 4- Gimnástica Iberiana 1
Marianao Poblet 0- Igualada 2

L'Ateneu juga aquesta tarda a les 5 al camp del Tortosa, que ocupa l'avantpenúltima posició i només ha marcat 4 gols (dos d'Héctor Méndez, i un de Marc Vernet i Xavi Anell), mentre que n'ha encaixat 10.

L'Ateneu al Facebook

Si sou usuaris habituals del Facebook i al mateix temps sou seguidors de l'Ateneu, podeu afegir-vos als dos grups que, ara mateix, hi ha relacionats amb el club a la xarxa social. Per una banda, des de l'any passat existeix el grup "Sóc del Guíxols!", i per l'altra, des de fa pocs dies, i a iniciativa del president Emili Vilert, s'ha posat en marxa un grup "Ateneu Deportiu Guíxols" al qual també us podeu afegir. Com a anècdota, alguns jugadors de la temporada passada van crear un grup amb el nom "Guixolàndia" que era, bàsicament, per ús de la pròpia plantilla.

Quart partit sense guanyar

L'Ateneu ha sumat a Igualada el quart partit consecutiu sense guanyar i el tercer sense marcar. Els de Nacho Castro han perdut per 1 a 0 en un partit que ha estat igualat en la primera meitat però que en la segona han dominat clarament els locals, que han marcat el gol de la victòria en el minut 67. Recordem que l'Ateneu torna a jugar a fora la setmana que ve, en aquest cas al camp del Tortosa.

La resta de marcadors de la jornada 6 de Primera Catalana:
Peralada 1- Banyoles 0
Tàrrega 2- Vilafranca 2
Gramenet B 1- Muntanyesa 0 (per cert, primer partit en què no marca Óscar Muñoz).

A la classificació, la Gramenet B, que compta els partits per victòries, és líder amb 18 punts. El Guíxols és 11è amb 8 punts, a cinc de les posicions d'ascens i a 4 de les de descens, que marca, precisament, el pròxim rival, el Tortosa.

El marcador matinal de l'Artigas a la J6

Aquests són els marcadors de la Primera Catalana, en la seva sisena jornada, a l'espera dels partits de la tarda:
Poble Sec 1- Tortosa 0
San Cristóbal 1- Santfeliuenc 0
Vilassar 0- Rubí 2
Sants 2- Mataró 2
El Masnou 4- Montcada 3
Gimnástica Iberiana 2- Marianao Poblet 0

L'arxiu del Pare Abat: en Rado, el nostre primer internacional

Els aficionats guixolencs al futbol tindran present que hi ha, en l'actualitat, un jugador nascut a la ciutat que ha tingut la oportunitat de ser internacional amb la selecció espanyola, encara que hagi estat en categories inferiors. Ens referim, lògicament, a en Marc Crosas, amb antecedents familiars dins de l'Ateneu però que no va vestir mai el blaugrana guixolenc. Sí que ho va fer, en canvi, l'únic jugador guixolenc que ha estat internacional absolut, convocatòries de les quals se'n van complir, recentment, 80 anys. Ens referim al jugador de la foto: en Conrad Portas i Burcet, en "Rado", a qui volem recordar.

En "Rado" va néixer a Sant Feliu el 26 de novembre de 1901. En una època on no hi havien escoles de futbol, l'única escola eren els partits de carrer; i en "Rado" va començar a cridar l'atenció dels guixolencs que obrien rases pel Passeig quan jugava en el Continental, un dels efímers equips de joves que disputaven partits gairebé improvisats sobre la terra d'aquest emblemàtic indret ganxó. No va trigar Portas, que jugava com a defensor (en l'època en què en els esquemes dels equips només hi figuraven dos defenses) a passar a l'Ateneu, però el canvi definitiu en la seva carrera li va arribar el juliol de 1925, quan Portas tenia 24 anys. Feia tres anys que l'Ateneu s'havia proclamat campió de Catalunya de segona categoria, l'equivalent a una segona divisió donat que les competicions de caràcter estatal no es van crear fins el 1928, i dins d'aquell equip en "Rado" hi destacava sobremanera, juntament amb jugadors com Josep Fàbregas "Nicola", Joaquim Gimbernat "Gim", Llàtzer "Lázaro" Florenza, Joan Palahí o Joan Pey*. Deien de Portas en els primers partits a l'Espanyol: "Fort, d'excel·lent toc de pilota i poderós en el joc aeri. Es combinen amb Ricardo Saprissa formant un tàndem de luxe, la millor defensa d'Espanya". Amb l'Espanyol va poder exhibir-se fins al punt que fou convocat dues vegades per jugar amb la selecció espanyola.

El 17 d'abril del 1927, al vell Sardinero de Santander, Espanya derrotava Suïssa per 1 a 0, en partit amistós, i amb aquesta alineació: Zamora, Portas, Juanín, Valderrama, Prats, Carmelo, Lafuente, Goiburu, Óscar, Galatas i Olaso. Cinc d'aquests jugadors eren debutants, la qual cosa podia fer pensar en què era un partit per fer proves. Portas, però, va repetir en un "test" força més serios; l'últim partit de la selecció espanyola abans d'anar als Jocs Olímpics de 1928, si bé Portas no va integrar l'expedició olímpica. Al Molinón de Gijón, Espanya va empatar a 1 amb Itàlia amb aquest equip: Zamora, Quesada, Portas, Prats, Gamborena, Roberto, Adolfo, Goiburu, Samitier, Carmelo i Chirri II. Portas estava consagrat, doncs, com un dels millors defenses del futbol català. Eren moments dolços per al guixolenc, que la temporada 1928-29 va formar part de la plantilla espanyolista que va guanyar el Campionat de Catalunya i la Copa d'Espanya, si bé no va poder jugar la final d'aquesta última competició per sanció. Possiblement molts "pericos" veterans se sàpiguen de memòria aquesta alineació: Zamora, Saprissa, Portas, Trabal, Solé, Tena II, Ventolrà, Broto, Tena I, Padró i Bosch.

Va ser, però, un "cant del cigne" per a Portas. El 1930 es va lesionar greument al genoll i l'Espanyol li va acabar donant la baixa. A la part final de la seva recuperació, el Barcelona ho va aprofitar per donar un cop d'efecte. El Barça s'entrenava en un camp anomenat "El Sol de Baix" i alguns periodistes havien vist Portas entrenar-se allà al costat de l'entrenador Bellamy. Quan Ollé Bertran, històric periodista de "El Mundo Deportivo", es va personar al pis barceloní on Portas s'havia instal·lat amb la seva mare, va obtenir aquesta resposta: "També m'he estat entrenant a Can Ràbia per recuperar la forma, però fa dues setmanes que m'entreno al Sol de Baix. Estic satisfet perquè algú va dir que la meva lesió al genoll era incurable i que havia acabat amb mí, però mèdicament s'ha comprovat que la recuperació és completa. Fins i tot el Barcelona em va fer passar per l'Institut d'Orientació Professional per comprovar que no fitxava un invàlid i les proves van demostrar que estic en perfectes condicions". I deixava anar alguns "records" que per als "periquitos" no devien sonar gens bé: "Demostraré que l'Espanyol es va equivocar deixant-me anar. Potser és que havien d'alleugerir la nòmina de despeses, ja que s'estan desprenent dels seus jugadors més costosos. Sempre m'havia sabut greu no poder jugar al Barcelona ja que és el club més important d'Espanya i tinc una gran amistat amb molts dels seus jugadors". Curiosament, però, Nolla Duran (pare de l'actual director de Mundo Deportivo, Santi Nolla) explica que Portas tenia una gran amistat amb un altre guixolenc il·lustre, el pare de l'escriptor Josep Maria Gironella. En determinada ocasió, Portas va fer present d'una samarreta de l'Espanyol a Gironella, que des de llavors va esdevenir un "perico" il·lustre.

El 5 de febrer de 1931, oficialment, Conrado Portas travessaria la Diagonal per anar a les Corts i fitxar pel Barcelona. Però no podia tenir un debut més desafortunat. El 8 de febrer de 1931, a "Rado" li va tocar viure un dels moments més tristos de la història del club blaugrana; el 12 a 1 que va encaixar en un partit de Lliga a San Mamés, contra l'Athletic de Bilbao. Després de la derrota, el club va prohibir a tots els seus jugadors fer declaracions a la premsa. "El Mundo Deportivo", però, assenyalant que Portas va ser, dins la debacle, dels pocs que es van salvar, el va intentar entrevistar sense poder obtenir res més que "he fet el que he pogut". Es va arribar a fer córrer que els jugadors culers havien realizat una espècie de vaga encoberta en aquell partit per fer caure la directiva, fet que el capità Piera es va afanyar a negar. Sens dubte, el canvi de club no va provar gens a Portas, que el 1932 va tornar a recaure, i a més de gravetat, de la lesió al genoll i es va anar a operar a França, amb un reputat especialista de Bordeus, per poder-se recuperar. En algunes històries de l'Espanyol, erròniament doncs, s'assenyala que Portas va fitxar directament pel Girona FC (gairebé acabat de fundar) després de deixar Sarrià.

El 1934, en "Rado", amb 33 anys, fitxa pel Sant Cugat com a jugador- entrenador. Portas havia fet amistat amb dirigents d'aquell club que el van convèncer d'esgotar el que semblaven els seus últims dies com a futbolista al Vallès. Va esclatar la Guerra Civil, però, i "El Mundo Deportivo" del 8 d'octubre del 1937 publicava en portada que, igual que havia fet la llegenda de l'Europa Cros, Portas es podia tornar a calçar les botes amb l'Espanyol. Els equips estaven molt delmats per les diverses circumstàncies de la guerra, i molts d'ells, per poder participar en les lligues que es continuaven organitzant com a passatemps necessari per a la població, van recórrer al que ja aleshores s'anomenaven "velles glòries" per completar el seu efectiu. No hem pogut constatar, però, si Portas va arribar a jugar, de nou, algun partit de blanc-i-blau.

Conrad Portas i Burcet va morir el 28 de gener de 1987 a Barcelona, als 85 anys, al costat de la seva estimada esposa Joana Pedrola (que va superar la norantena), lluny del seu Sant Feliu, però havent-hi deixat de forma indiscutible l'empremta i el record del que va ser el primer internacional guixolenc.

* Podeu llegir un apassionant article de l'historiador guixolenc Gerard Bussot sobre aquesta època daurada del futbol guixolenc dels anys 20, i els jugadors ganxons que van esdevenir professionals, a la revista "L'Arjau", en aquesta adreça: http://www.guixols.cat/web/images/stories/arjau/larjau_55.pdf

No val a badar

Hi ha vegades que, tot i que no hauria de passar, es porta a la pràctica aquell antic adagi: "que els arbres no et tapin el bosc". De tant parlar de la Gimnástica Iberiana i dels seus "antecedents" per al partit de diumenge (que van quedar en no res), vam passar per alt en la prèvia els antecedents que més calia tenir en compte; els de l'àrbitre Salas Montoro, que ja acumula un historial que fa feredat.

Fins ara, Salas Montoro ha xiulat 3 partits, amb el balanç de 18 targetes grogues, 9 de vermelles i 2 penals xiulats. És a dir, 6 grogues, 3 vermelles i gairebé un penal per partit. El principal "show" es va donar en el partit Rubí- Banyoles, en què va ensenyar 4 grogues i 4 vermelles, i en què va xiular dos penals. Això sí, almenys pel que es va veure diumenge, l'autoritat que mostra en l'aspecte disciplinari queda diluïda per les decisions dels seus assistents, com la del gol anul·lat diumenge per fora de joc de Marc Medina, si més no dubtós a falta d'imatges de televisió.

I sí, hem dit Marc Medina. No fou Alberto a qui van anul·lar el gol, sinó a la nova incorporació de l'Ateneu, que va debutar diumenge a la Lliga juntament amb Àlex Torrent. Tots dos tenen moltes coses en comú; són de Palamós, són davanters, procedeixen del Girona juvenil i són nascuts el 1990. Marc Medina, nascut el 17 d'octubre de 1990, fa 1'79 d'alçada i 76 kg de pes, I Àlex Torrent, nascut el 25 d'abril de 1990, fa 1'77 d'alçada i 63 kg de pes. Torrent, amb tot, va arribar a jugar uns minuts a Tercera amb el Palamós la temporada passada.

Ser utiller no és fàcil

Serveixi aquest post com a reconeixement i homenatge a aquest home que veieu d'esquena, pujat sobre una escala de fusta, intentant recuperar una pilota propietat de l'Ateneu, que van molt cares. Durant el partit contra la Gimnàstica Iberiana, Germán Moreno va haver de perdre's uns minuts del partit del seu estimat Ateneu per recuperar esfèriques que botes maldestres van enviar lluny del recinte.

Conyes a part, aquesta foto és una demostració de la fantàstica feina que diàriament fa en Germán, seguidor del Guíxols des de fa molts anys. Juntament amb en Ramon Brujats i altres seguidors, va ser un dels membres fundadors de la Penya Peix Blaugrana Ganxó, l'any 1995, i ara pot viure l'Ateneu des de dins, fet que estem segurs que l'omple d'orgull. Algun cop també l'hem vist en les notes de les "trobades socioculturals" de la colla "Los Locos de Liverpó" que publica el Setmanari Àncora. Una forta abraçada i endavant, Germán!

Punt heroic contra catorze

L'Ateneu ha empatat a 0 davant la Gimnástica Iberiana en el partit jugat aquesta tarda al Josep Suñer. Ens alegrem de no haver de parlar de cap incidència fora del rectangle de joc, però en canvi, sí que n'hi ha hagut moltes a dins. L'àrbitre Salas Montoro, amb les seves decisions, ha perjudicat sempre el conjunt local, ja que ha anul·lat un gol a l'Ateneu i, especialment en el segon temps, s'ha aliat amb un dels seus assistents per cosir l'Ateneu a fores de joc, com a molt, dubtosos. A més, Salas ha deixat l'Ateneu amb nou homes per les expulsions de Rubén Soler (la segona groga per protestar al linier en qüestió) i de Gorka Garagarza. L'Ateneu ha estat a punt de sorprendre la Gimnástica en més d'una ocasió al contracop però sovint s'ha trobat les seves jugades interrompudes per la bandera de l'assistent, inclosa una en què el linier no ha aixecat la bandera fins tres o quatre segons després que Alberto arrenqués de dret cap a porteria.

L'Ateneu ara es queda amb 8 punts en la zona tranquil·la de la classificació (només a dos punts del tercer, que és la Muntanyesa) i la setmana que ve (diumenge a la tarda) visitarà l'estadi de Les Comes per jugar contra l'Igualada.

La resta de resultats:
Banyoles 2- Poble Sec 1
Vilafranca 1- San Cristóbal 0
Mataró 1- Vilassar 1
Tortosa 1- Igualada 0

El marcador matinal de l'Artigas a la J5

Aquests són els marcadors de la Primera Catalana d'aquest matí:

Santfeliuenc 1- Peralada 0
Rubí 2- Tàrrega 1
Montcada 1- Sants 1
Muntanyesa 1- El Masnou 0
Marianao Poblet 0- Gramenet B 1

El gol de la Gramenet B, per cert, l'ha marcat, com si no, Óscar Muñoz, que ja n'ha marcat 11 en 5 partits i continua amb el seu ritme endimoniat al capdavant de la taula de golejadors.

I diumenge, què?

Diumenge visita el Josep Suñer i Arxer un dels equips acabats d'ascendir a la Primera Catalana, la Gimnàstica Iberiana, equip del barri de la Zona Franca de Barcelona fundat el 1947. La Iberiana és un equip que, tot i mantenir un bloc de jugadors des de ja fa força temporades, molts d'ells jugadors del mateix barri, és ambiciós i la seva directiva ha arribat a parlar, en alguna ocasió, de fer pujar l'equip fins a la Segona B. Un futbol directe però amb vocació ofensiva és la seva carta de presentació.

De la Gimnástica Iberiana, però, se n'ha parlat força més els últims anys per qüestions extraesportives que no pas esportives. Si consultem les hemeroteques, veurem que d'ençà de la seva refundació l'any 1979, la Iberiana arrossega una sèrie d'incidents en camp propi i en camp contrari que li han fet guanyar-se l'etiqueta d'equip conflictiu, si bé les successives directives han dit sempre de portes enfora que volien canviar aquesta imatge i que dins del camp no hi ha hagut mai cap problema. Després d'uns primers anys amb incidents més aïllats, va ser a partir del 2002, aproximadament, i coincidint amb els successius ascensos de la Iberiana, quan l'equip barceloní va començar a omplir les pàgines de futbol català dels diaris amb "breus" que feien referència a incidències en els seus partits. Així, durant la temporada 2002-03, es van produir incompareixences de gairebé tots els equips que havien de jugar al camp Eduard Aunós (algunes justificades amb diarrees i altres malalties), i en la promoció d'ascens, el rival de la Iberiana (la Pirenaica de Manresa) es va negar a disputar el partit de tornada a Barcelona. La Federació Catalana, que havia fet una escenificació pública mesos abans (amb visita dels directius al camp durant un partit) per garantir la seguretat del camp, va donar l'ascens a la Iberiana.

En els següents tres anys, el camp Eduard Aunós va ser clausurat en dues ocasions. En la segona, el gener del 2007, van jugar el seu partit a "l'exili" al camp de l'Hospitalet Atlètic, equip que va acabar presentant a la FCF una factura de 630 euros pels desperfectes que els seguidors de la Gimnástica van causar, presumptament, al camp de la Provençana, trencant una porteria i rebentant la porta del bar del camp. També de l'etapa a Preferent és el partit contra l'Amposta que va merèixer un reportatge televisiu en què es va veure com l'equip ampostí era escortat, a petició pròpia, per una furgoneta dels Mossos d'Esquadra, des de la Plaça d'Espanya fins al camp Eduard Aunós. El juny passat, la Gimnástica Iberiana va assolir l'ascens al camp del Roquetenc, en un partit que va merèixer una dotació especial dels Mossos i en què els seguidors de la Iberiana van ser "engabiats" en un racó de la graderia, com també van demostrar les imatges de televisió.

Aquesta temporada, en dos dels tres desplaçaments de la Iberiana s'han denunciat incidents per part del club local. Els més "mediàtics" van ser a Tortosa, quan després del gol de l'empat de la Iberiana en el minut 92, es va iniciar una baralla general a la graderia de l'estadi entre seguidors de tots dos equips. La FCF ha obert expedient a aquest partit, la qual cosa, segons fonts federatives, suposa que hi ha una investigació en marxa per conèixer què va passar, realment, al municipal tortosí.

La Iberiana desplaça habitualment una xifra d'aficionats que va entre els 50 i els 100. Els seguidors s'han defensat sempre assegurant que tant a casa com a fora són una afició que pressiona molt, que anima incansablement el seu equip, i que això no és gaire ben vist en una categoria on no hi ha massa grups de "supporters" d'aquest estil. En tot cas, aquest mig centenar de seguidors també es preveu que siguin presents diumenge a la tarda al Josep Suñer. Futbolísticament, el Guíxols- Iberiana ha de ser un bon partit de futbol, coneixent els antecedents futbolístics dels dos conjunts. Tant de bo fora de la gespa es visqui també el partit amb la màxima esportivitat i respecte entre les dues aficions, és a dir, com hauria de ser sempre.