Obrim amb aquest post la secció "L'arxiu del Pare Abat", que serà l'encarregada de portar-vos petits bocins de la història de l'Ateneu, centenària (esperem-ho) l'any 2014.
En aquest cas, aquesta foto de l'ascens a Primera Catalana del 2007 (extreta de El Mundo Deportivo) ens porta a parlar d'una circumstància que, segurament, no presenten massa equips: els quatre últims ascensos del Guíxols s'han produït sense que l'equip fos campió en cap de les lligues disputades!
L'últim campionat guanyat per l'Ateneu va ser el de Primera Regional l'any 1985. Un gol de Costabella en el minut 65 del partit contra el Salt, a la Corxera (1-0), va donar al Guíxols l'ascens a Preferent, en una temporada en què els de Lluís Lozano es van passejar per la categoria. La victòria en el trofeu Manel Lloret a la pretemporada (superant l'Arbúcies, el Palamós i el Blanes) i una golejada al camp del Roses, el màxim rival (3-5), van ser dos dels moments estel·lars d'aquella campanya. Heus ací l'alineació tipus de la campanya: Requena, Sisco, Crosas, Nievas, Marcos, Ángel, Pedro, Fàbregas, Seguí, Escribano i Costabella. O el que és el mateix, més de la meitat de l'onze era guixolenc. Va ser l'última campanya, per cert i com a curiositat, que l'Ateneu va disputar sense himne i sense publicitat a la samarreta.
El primer ascens va arribar el 1991, encara que l'hem introduït amb calçador. El Guíxols havia de ser novè del seu grup de Territorial Preferent per accedir a la nova categoria de Primera Catalana, acabada de crear per la FCF. La temporada va començar molt malament per un Guíxols que va arribar a estar a la cua, una situació que va desembocar en la destitució de Marc Serrano i la contractació de José Luis "Mágico" León. Però tot i una última victòria al memorable camp del Fondo de Santa Coloma de Gramenet, contra el Milán (1-2), l'Ateneu va acabar desè. Va caldre esperar els ascensos compensats de Tercera a Segona B, i el regal per a l'Ateneu va arribar en forma de l'ascens del Gimnàstic de Tarragona (qui ho diria) de Tercera a Segona B. El Guíxols va ser "arrossegat", així, a la nova Primera Catalana. L'alineació d'aquell últim partit la van formar: David "Quillo", Robleda, Roca, Manchado, Pep Galan, Àngel Fernández, Gordillo, Teo (Pepín), Candi, Collado i Àngel García. Un equip amb ben poca presència de jugadors de casa.
Després d'un grapat d'intents de retornar a Tercera, el segon ascens dels anys 90 es va produir el 1995. El Guíxols va pujar, però ho va fer com a tercer classificat i sense guanyar cap dels dos últims partits: 0-0 a casa contra el Santboià i 1-0 al camp de l'Hospitalet Atlètic. Aquell ascens va tenir moltíssima història. Xavi Agustí, el tècnic, va plegar a mitja temporada per anar a dirigir el Figueres, i va deixar Jaume Borrego a càrrec de l'equip, però el tècnic banyolí sempre va estar supervisant l'equip "a distància". Agustí va ser present la tarda del 4 de juny de 1995 al camp de la Provençana de l'Hospitalet, en un partit que va començar 20 minuts tard per culpa d'un amistós de juvenils programat just abans. Aquest decalatge va fer que l'Ateneu conegués, molt abans que acabés el seu partit, que el Tremp havia empatat a casa contra el Milán, resultat que automàticament enviava l'Ateneu a Tercera fes el que fes. Va ser després de conèixer-se la notícia que l'Hospitalet Atlètic va marcar el gol que li donava la permanència i, de retruc, enviava el Blanes a Preferent. La fortuna (o la FCF) va voler que, una setmana després, el Guíxols i el Blanes s'enfrontessin en un partit de Copa Catalunya que va acabar, gairebé, com el rosari de l'aurora. L'alineació de l'ascens la van formar Ildefonso, Valero, Sala, Camprubí, Valero (Fita), Hugo (Pedri), Carmelo, Gordillo, Juli, Soriano i Gala. Només 1 titular ganxó i 1 suplent, Pedri, van participar en aquest partit.
L'aventura de l'Ateneu a Tercera va durar només una temporada però el Guíxols hi va retornar el 1999. De nou, com a tercer, i de nou, depenent d'altres resultats. Una golejada inconcebible al camp del Júpiter (6-1) va fer perdre a l'Ateneu la tercera posició, en benefici de l'Igualada, en la penúltima jornada. Calia guanyar a casa la Barceloneta, ja descendida, i esperar que l'Igualada no guanyés... al camp del Tremp. La polèmica de quatre anys abans, però, no va passar factura. L'Igualada va xutar al pal a l'últim minut però el seu empat (1-1), combinat amb la golejada de l'Ateneu (4-0), va retornar els ganxons a Tercera i va iniciar una de les millors etapes en la història de l'entitat, sota la direcció de Xavi Lozano. L'equip de l'ascens el van formar Busquets, Brenes (Cunill), Albert Agustí, Chiqui, Garcia, Camprubí, Toni, Edu Urdiales, Mingo (Franquesa), Mario (Sergio) i Patri. De nou, per tant, un ascens s'aconseguia amb un equip amb més de la meitat d'integrants nascuts a Sant Feliu.
I, finalment, l'ascens amb què obríem l'article. El Guíxols va jugar al grup 1 de Preferent la temporada 2006-07 però, tot i trobar-se amb un San Cristóbal molt superior (que va pujar directament), va acabar aconseguint també l'ascens. En aquest cas, després de classificar-se segon, li va tocar disputar la promoció d'ascens contra el Roda de Barà, segon classificat del grup 2. A l'anada, empat a 0, i a la tornada, amb la millor entrada dels últims anys al Josep Suñer, 2 a 1 amb un gol en pròpia porta del defensa Herrero faltant 5 minuts per al final del partit. L'Ateneu va alinear Ivan Portolés, Jordi Vergés, Joel Colomer, Jordi Teixidor, Xavi Melero, Albert Vilar, Dani Brenes (Moi Jiménez 70'), Mario Hita (Carles Escriche 96'), Marc Teixidor (Oliver Piris 70'), Jordi Casellas (Saúl Pérez 75') i Patri Rodríguez ("Litus" Camps 94'). Això és, quatre jugadors de Sant Feliu van participar en aquell partit.
Si bé la perspectiva de cara a la nova temporada és la de la humilitat, somiar és de franc. Tant de bo aviat puguem tornar a viure un ascens amb una plantilla majoritàriament de casa, i si pot ser, "campionant", encara que segur que per a molts de vosaltres això és del tot secundari...
