Aquest era el títol d'un article que el diari "El 9", que feia poc que era al mercat, va dedicar el 2003 a Armindo Rubin Ceccon. I és que aquest jugador brasiler, nascut a Goiánia el 7 d'agost del 1974, era el primer (i de moment l'únic) "Atleta de Crist" que ha jugat mai a l'Ateneu. Després de Charly Oppong i de Goran Kopunovic, va ser el tercer jugador de fora de l'Estat Espanyol a militar a l'Ateneu.
Armindo és un carriler dret, que va arribar a Sant Feliu com a interior i ara està jugant com a lateral, amb una tècnica molt depurada que exhibia, sobretot, en llançaments directes de falta. Armindo va arribar a Espanya el 1997 per fitxar pel Xerez, a Segona Divisió. Va jugar 15 partits (1 gol), que no li van servir per continuar a Chapín. Així va ser com Armindo va iniciar un periple per equips de Segona B que el va dur a Lleó (Cultural Leonesa), Zamora i Almeria. Amb els andalusos va pujar a Segona A i va jugar 26 partits en el seu retorn a la categoria de plata, però la UD no li va renovar el contracte i ningú va pensar en ell per a la temporada següent. Així va ser com, en els últims mesos del 2003 i mentre no va trobar equip, el Guíxols li va donar la oportunitat de continuar jugant, a Primera Catalana, al costat dels Brenes, Vilar, Marc Garcia, Zorrilla, Patri, Alberto Mesas o David Cosp, un dels Guíxols més "de casa" dels últims anys. De seguida, tot i que estava fora de forma, va quedar clar que la categoria li anava molt petita sobretot pel nivell tècnic que demostrava. El Palamós, que aleshores estava a Segona B, el va incorporar el gener del 2004, i Armindo complia així el seu desig de sentir-se professional de nou. Les dues temporades següents les va jugar al Badajoz (totes dues a Segona B), i la 2006-07 al Motril, a Tercera, amb qui va disputar sense èxit el "playoff" per pujar.
Armindo, però, ha tornat a viure el costat amarg del futbol les dues últimes temporades. Al Villanueva de Córdoba, va estar cinc mesos sense cobrar. I aquest any, al Manchego de Ciudad Real, també es va trobar amb un club morós i ni tan sols va poder passar el Nadal a casa. Però Armindo, en tot cas, diu que ja no es mourà més de Ciudad Real. Que està tip de mudances, de canvis d'escola per a les seves filles, i que, dintre de tot, està bé a la Manxa. Sigui com sigui, esperem que se'n recordi de Sant Feliu. I que ens situï, a diferència del periodista manxec que va redactar l'article que podeu llegir en aquest link i que ens pren per... japonesos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada