"Àrbiiiit..."

"...vols un compàs d'estibar suroooo?". Qualsevol circumstància del joc que no plagués a n'en Sidro Ribera suposava que, sense necessitat de micròfon, megàfon o qualsevol altre estri per amplificar el so, aquesta frase retronés de sobte per tot el camp, fos La Corxera o el Josep Suñer. I m'imagino, també, que el camp de la Carretera de Palamós, tot i que no en tinc memòria. És una frase que no ha faltat cap temporada al camp de l'Ateneu i que no podia anar millor per a aquest espai que ha de ser de tots els que ens estimem el Guíxols.

"El compàs d'estibar suro" és res i tot al mateix temps. Podia ser un temps d'afegit amb massa afegits, una falta mal xiulada o un fora de joc que no ho era. Això també serà aquest bloc; una mica de tot. No espereu trobar-vos aquí un bloc per seguir l'actualitat de l'Ateneu dia a dia, ni amb una periodicitat puntual. S'anirà actualitzant els dies que hi hagi bona mar o que des de l'ermita de Sant Elm (que, per cert, ha vist en Sidro coronar-se com a pelegrí) hi hagi bona vista. I hi posarem retalls de la història de l'Ateneu, anècdotes, personatges, però també estadístiques i actualitat. I intentarem que també hi hagi un bon acompanyament gràfic perquè sigui alguna cosa de potent per als aficionats de l'ADG. Val a dir que, al marge d'aquest blog, els internautes de l'ADG teniu una altra eina a la vostra disposició, que és el grup del Facebook "Sóc del Guíxols!".

Hem triat aquest nom, però n'hem descartat d'altres que també haurien estat prou ganxons. Igualment, però, volem homenatjar els seus creadors. Els nominats han estat: l'Ayats per "Endavaaaaaant!", en Martí per "Me'n vaig perquè això no es pot aguantar" i el Periquito i en Jaume de l'Estanc pel següent diàleg, que evidentment no cabia com a títol:
Periquito (des de sota el marcador): "Goooool! ¡Español! ¡Español! ¡Español!"
Jaume de l'Estanc (des de la tribuna): "Caaaallaaaaaa!".

Sigueu benvinguts tots i... visca el Guíxols!