Aureli i Domènec, campions d'Europa

A mitjans dels anys 80, l'Ateneu va tenir un bon nombre de jugadors de Santa Coloma de Farners. Entre d'altres, recordem en Teo Garcia i en Ramon Brugué. Aquest últim, involuntàriament, va "provocar" una petita revolució en un dels últims partits de l'Ateneu a la Corxera. Brugué tenia una bona amistat amb un altre jugador de Santa Coloma, l'Esteve Fradera, que havia debutat amb el primer equip del Barça. Lògicament, en saber que entre el públic de la "preferència" de la Corxera hi havia un jugador del Barça, el xivarri, sobretot infantil, va ser important. Què passaria ara si algun dia, en algun partit a casa, ens vingués a veure en Domènec Torrent amb el títol de campió d'Europa sota el braç?

M'asseguren que la persona que ha acabat donant nom a aquest bloc, en Sidro Ribera, va ser qui va fitxar en "Dome" (Domènec Torrent Font, nascut a Santa Coloma el 14 de juliol de 1962) perquè repartís classe al mig del camp blaugrana de fa vint-i-escaig anys. Torrent havia destacat al Farners, on hi va jugar tres temporades, i a l'Olot, on hi va estar dues campanyes i on va coincidir amb Siscu Garcia, un altre jugador mític d'una generació daurada. En "Dome" estaria set anys a Sant Feliu abans d'acabar la seva carrera com a futbolista a Cassà; en cap equip va estar tantes temporades com al blaugrana, tant a la Corxera com al que aleshores encara era Mascanada.

Tot i el bon record que va deixar, curiosament, a l'hora de transmetre coneixements des de les banquetes Torrent va recórrer molts clubs de les comarques de Girona menys l'Ateneu; Farners (a qui va pujar a Preferent), Cassà, Roses, Palafrugell (a qui va pujar a Tercera), Palamós i Girona són els clubs en què va entrenar, entre Segona B i Tercera. Això li va permetre anar adquirint un coneixement immillorable d'aquestes categories que Josep Guardiola no va deixar passar. Entrenador debutant a Tercera, Guardiola va recórrer a Domènec Torrent i al seu ajudant Carles Planchart (exjugador de Lloret o Cassà) perquè elaboressin els informes dels rivals del Barcelona Atlètic en la temporada que havia de ser del retorn a Segona B. Els resultats de la feina parlaven per sí sols, i Torrent va veure com aquesta tasca se li complementava aviat amb la col·laboració amb la secretaria tècnica del club per buscar nous talents, tant en el mercat espanyol com en l'europeu. Consumat l'ascens del Barça B a Segona B, superant un "playoff" contra el Barbastre aragonès i el Castillo canari, Guardiola no va dubtar que el treball metòdic i la passió pel futbol que exhibeix sempre en "Dome" li havien de valer el salt al primer equip. Ha estat tota la temporada observant i analitzant els sistemes de joc i tots els detalls dels rivals del Barça a la lliga espanyola i a la Champions. El 27 de maig del 2009, sobre la gespa de l'Olímpic de Roma, Domènec Torrent saltava de joia al costat dels campions continentals i apareixia a les primeres fotos de l'equip amb l'"orelluda" al davant. El Guíxols guanyava un campió d'Europa. Bé, un... o dos.

A prop d'en Domènec Torrent hi saltava l'Aureli Altimira Herce (Cardedeu, 21 de febrer del 1968). En els quatre anys en què Xavi Lozano va conduir l'Ateneu a Tercera, convertint-lo en un dels millors Guíxols de la història, tot era possible. Comptant-hi poder incorporar un jugador consagrat de Segona A i Segona B, amb una experiència fora de qualsevol dubte i amb un currículum impactant per a un equip modest com el nostre. Barça Atlètic, Figueres, Badajoz, Màlaga, Manlleu i Gavà figuraven al currículum de l'Aureli abans que acabés la seva carrera a Sant Feliu, on es va retirar amb 33 anys. Al llibre "Blaugrana, vermell, carbassa i verd" hi ha una preciosa foto d'en Josep Vidal on es veu l'Aureli anant de dret cap a porteria en el primer partit amb gespa artificial al Josep Suñer, el 2001, contra el Balaguer, amb la tribuna i la zona del bar plens a rebentar. Quins temps aquells.

Altimira i Guardiola, a més del bellcairenc Francesc "Tito" Vilanova, es coneixien de la Masia i Guardiola sempre ha dit que li deu molt a l'Aureli, ja que va ser l'exjugador guixolenc qui, assegura el de Santpedor, va insistir-li que no deixés mai els estudis i que cursés INEF. Quan Altimira va deixar el Guíxols, es va incorporar al Barça com a preparador físic. Va començar al desaparegut Barça C i va anar pujant graons fins que, amb Guardiola al primer equip, estava clar que un dels llocs de preparador físic havia de ser per a ell. També, amb un resultat més que evident.

Buscant informació per a aquest text he vist com altres clubs també "reclamen" la seva part de l'èxit. El Badajoz, per exemple, recordava que Vilanova i Altimira també havien passat per allà. Però, punyeta, el Badajoz ha tastat el futbol professional. Nosaltres som un equip modest, d'una ciutat modesta, que hem fet festa quan hem pujat a Tercera. Però nosaltres també hem tingut dos campions d'Europa.