Que el futbol es globalitzava els anys 90, tothom ho sabia. Que fins i tot el Guíxols no n'havia estat una excepció, també, amb el fitxatge de Charly Oppong (veure post anterior). Però, tot i així, que tres anys després del fitxatge de Charly, l'Ateneu tornés a intentar donar el cop amb la incorporació d'un davanter estranger continuava sent sorprenent. La diferència, en aquest cas, era que estàvem parlant d'un futbolista professional que havia desenvolupat tota la seva carrera en divisions professionals. El seu nom, Goran Kopunovic. La seva nacionalitat, sèrbia. I el seu únic pecat per fitxar pel Guíxols, justament, ser un jugador professional.
L'Ateneu va començar la temporada 1993-94 amb Benet Masferrer a la banqueta, Josep Suñer a la presidència i un objectiu clar; l'ascens a Tercera. L'inici de la temporada, havia estat semblant al de tants altres projectes de l'Ateneu; el "gallet" de la categoria es trobava relativament lluny de la zona d'ascens. De fet, dels primers 8 partits, el Guíxols només en va guanyar tres, en va empatar 2 i en va perdre 3 més. La junta va intentar revolucionar l'equip amb el fitxatge de l'exdavanter del Figueres Pedro Valdominos "Valdo", però amb el jugador ja firmat, Benet Masferrer deixa clar a la junta que no comptarà amb ell perquè el veu totalment fora de forma (tenia 32 anys). Així, no sense polèmica, la junta es va desfer de Valdo i va tornar a buscar un altre davanter de renom. I també el trobaria en un home que, després de militar al Figueres, estava sense equip.
Goran Kopunovic havia nascut a Subotica, quan encara era Iugoslàvia, l'1 de febrer de 1967. Amb 24 anys, la temporada 91-92, una bona temporada amb l'equip de la seva ciutat el va portar a la Unió Esportiva Figueres, que aleshores jugava a Segona Divisió. Kopunovic hi va jugar la temporada 92-93. Només veure la primera alineació de la Unió aquella temporada queda clar que un davanter iugoslau acabat d'arribar ho tenia magre en aquell equip: Quim Ferrer; Arseni Comas, Alejo Indias, Ramon De Quintana, Tintín Márquez, Duran, Albert Valentín, Manu Urbieta, Ángel, Stojadinovic i López. Kopunovic va debutar el 23 de gener de 1993 en un partit contra el Reial Madrid B (1-2), i no va marcar. Igual que no marcaria en cap altre dels 7 partits que va disputar, i només va rebre dues targetes grogues (el Dinámico no falla).
Total, que amb aquest poc bagatge però amb el desig de continuar jugant en el futbol espanyol, i més quan semblava que les qüestions sentimentals el podien deixar a Catalunya, Kopunovic es va trobar sense equip en començar la temporada 1993-94. No se sap ben bé com va anar, però el novembre de 1993 el Guíxols anunciava que fitxava Kopunovic. El davanter serbi es va arribar a entrenar amb l'equip i qui escriu aquest text el va entrevistar per a Ràdio Sant Feliu, en una entrevista amb el següent titular: "Aquest equip té molta qualitat. És una plantilla per estar a Tercera i fins i tot a Segona B". Però quan Josep Suñer i els responsables de l'àrea esportiva (aleshores Joan Clarà i Esteve Serra) van anar a presentar la fitxa de Kopunovic a la Federació Catalana de Futbol, l'ens federatiu els va denegar la inscripció. El motiu: que, almenys llavors, un jugador de més de 23 anys que hagués tingut fitxa de jugador professional no es podia inscriure en un equip amateur. Kopunovic, quan va arribar a Sant Feliu, tenia 26 anys, i l'il·lusionant fitxatge del jugador serbi va quedar avortat. Sorprenentment, uns mesos després, acabaria la temporada jugant amb el Vilamalla, a Tercera Territorial.
Però el futbol dóna moltes voltes, tant per les bones com per les dolentes. I tenir un bon intermediari sempre va bé. L'estiu del 1994, sortint del no res, Goran Kopunovic fitxava pel Ferencvaros, històric equip hongarès. Aquella mateixa temporada, el Ferencvaros guanyava la lliga hongaresa, i l'any següent, disputava la Lliga de Campions. Això vol dir que Kopunovic va passar, en poc més d'un any, de jugar a Tercera Territorial a fer-ho en la màxima competició del continent. En total, Kopunovic va jugar 8 partits de Champions i va marcar 2 gols. Amb tot, aquell estiu canviava d'aires i el fitxava l'AEK Larnaca, campió de la copa xipriota. El destí va voler que Kopunovic hagués de tornar a Catalunya per jugar una eliminatòria de la Recopa 1996-97 contra el Barça de Bobby Robson. Aleshores, tots els diaris van adonar-se que al Larnaca hi jugava un ex del Figueres de nom Goran Kopunovic, però ningú va fer referència al seu fallit fitxatge per l'Ateneu Deportiu Guíxols.
A partir d'aleshores, a Kopunovic li vam perdre la pista. Internet, però, és una mina i ens ha permès "retrobar-nos", ni que sigui virtualment, amb ell. L'estiu de 1997, Kopunovic va tornar a Hongria i va fitxar amb l'Ujpest FC, de la primera divisió. S'hi va estar tres temporades. L'estiu del 2000 va fitxar per un equip alemany, de l'antiga RDA, el FC Zwickau, que jugava en la Regionalliga, l'aleshores equivalent a la Segona B espanyola. Hi va militar una temporada, per acabar jugant la seva última temporada 2001-02 en un equip molt més modest, l'SV Jügesheim, també alemany, on va penjar les botes. Després d'aquesta etapa alemanya, va tornar a Hongria, i recentment l'hem vist vinculat (possiblement com a entrenador; disculpeu el nostre coneixement de l'hongarès però és nul) al FTC Baráti Kor d'aquest país. També s'ha encarregat del cadet del Ferencvaros. Noms estranys i pistes difícils de seguir que s'haurien pogut convertir en noms familiars i coneixement diari si Goran Kopunovic hagués fitxat per l'Ateneu. Però el "crack" dels Balcans no va arribar a vestir mai de blaugrana.
.jpg)
.jpg)
