L'arxiu del Pare Abat: l'Ateneu, fa 80 anys

Foto: L'escut de l'Ateneu Deportiu tal i com apareix al "Llibre d'Or del Futbol Català". Com es pot comprovar, no té cap referència futbolística i es limita a reproduir l'escut històric de Sant Feliu, amb la senyera, les dues creus de Sant Jordi i la mola.

Permeteu a qui escriu ser immodest en començar aquest article; tinc la gran sort de disposar d'un dels pocs exemplars que queden en circulació del "Llibre d'Or del Futbol Català", que vaig tenir la sort d'adquirir en una llibreria de vell de Vic. Es tracta d'una joia amb majúscules, publicada el 1928, i que es pot considerar la primera enciclopèdia del futbol català. En unes set-centes pàgines de format A4 s'hi recullen biografies, reportatges sobre clubs i competicions, fotografies, apunts històrics, informació sobre federacions estrangeres... i tot escrit en tres idiomes; català, anglès i espanyol. És, doncs, una mostra històrica de la Catalunya moderna que esclataria durant la República i que feia sentir la veu del progrés i la cultura en plena dictadura de Primo de Rivera. És una obra impulsada per l'editor Ribes Bancells, que va reunir un consell de redacció on, com a noms més il·lustres, hi havia Hans Gamper i Narcís Masferrer (res a veure amb el nostre recordat dibuixant Narmas), redactor esportiu de "La Vanguardia" i que durant molts anys va donar nom al trofeu entregat en l'etapa pròleg de la Volta Ciclista a Catalunya.

El cas és que us presento aquest llibre per reproduir-vos l'article signat per "F. Masferrer", referent a l'Ateneu Deportiu, que figura en la pàgina 354 del llibre. Val a dir que el llibre puntualitza al costat del nom "Ateneu Deportiu" el de CEIDA. En una època de constant inestabilitat en el futbol guixolenc, de desaparicions, refundacions i canvis de nom, el màxim representatiu de la pilota local, si bé de portes en fora ja era "L'Ateneu" com avui en dia, havia canviat el seu nom oficial al de "Centre d'Esbarjos i Deports Atlètics", d'aquí les sigles en qüestió. Procedim, doncs, a reproduir-vos el text:

És a mossèn Santos Boada a qui hom deu el camp d'esports que avui és l'orgull de Sant Feliu. L'Ateneu Social adquirí una extensa finca, no sabem ben bé per quin objecte immediat, però el cas és que mossèn Santos féu arranjar-la, i heu-vos-la ací tot d'una convertida en un bell camp dedicat al nostre esport.

Passà una bona temporada. Entorn del futbol s'hi féu un ambient dens. Però amb això no n'hi havia prou. I hom provocà el trasllat a Sant Feliu de l'equipier Canals, capità fins aleshores del "Palamós".

En aquest sentit, l'any 1915, això és, dos anys després de l'adquisició del camp, organitzà el concurs "Copa Ateneu". Era d'esperar que perdés i perdé, efectivament. Però la millora que seguí al fracàs fou tan visible, que l'any següent hom li adjudicà la "Copa Maura", guanyada contra un dels millors equips de la província.

Després de gestionar la formació d'un Comitè Provincial per la qüestió dels campionats, quedà proclamat campió de la temporada 1918-19, títol que sabé retenir dignament en les tres temporades següents, en l'última de les quals (1921-22) assolí el més alt lloc a qui podia aspirar: el de campió de Catalunya, segona categoria.

Desitgem fervorosament que el nou impuls que hom vol donar a la vella secció de l'Ateneu Social tingui una pròxima realitat ben falaguera i que a la llista dels noms que ha vingut donant al futbol català - vegeu per exemple: Portas, Florensa, Palahí, Feliu, Lloveras, Pey, Coll, Fàbregas, Miró, Lluhí... - es faci més nutrida i més valuosa encara, car en la vida dels clubs com l'Ateneu Deportiu, avui "C. E. i D. A.", més que detentar un campionat, el que realment compta és això: pujar jugadors de màxima categoria.

Criden l'atenció diversos detalls. Un, el primer traspàs "sonat" d'un jugador del Palamós a l'Ateneu, màxims rivals ja aleshores. I l'altre, el que podria obrir de nou molta discussió sobre l'autèntica data de fundació de l'Ateneu, situada sempre el 1914. L'article confirma que mossèn Santos Boada va adquirir el terreny de joc el 1913, i hi ha referències que la secció esportiva de l'Ateneu Social juga un primer amistós contra el Cassà també el 1913.

Com a curiositat, en la mateixa pàgina s'hi anuncia, en castellà, "El Hotel Restaurant Marina, de Ernesto Pi. Calefacción, cuartos de baño, luz eléctrica y timbres. Agua corriente caliente y fría en todas las habitaciones. Garage. Paseo del Mar, 5, 7 y 9, y San Lorenzo, 2. Teléfono 59, San Feliu de Guíxols".

Foto: El primer equip "oficial" de l'Ateneu. Una reproducció d'aquesta fotografia va estar penjada durant molts anys al "club", el despatx del camp de la Corxera. El llibre només esmenta deu jugadors: Balaguer, Josep, Rovira, Font, Canals, Garcia, Domingo, Portas, Nancy i Moné.

Malson abans de Nadal

L'Ateneu acabarà l'any amb una altra decepció després de deixar escapar, contra el Poble Sec, un avantatge de 2 a 0 a favor, que ha mantingut fins l'equador de la segona meitat. Dos gols en un minut dels barcelonins, un d'ells de penal, han glaçat encara més el Josep Suñer en una tarda freda. La resta de resultats han estat:
Sants 2- Tortosa 1
Masnou 1- Vilassar 0
Gimnástica Iberiana 2- San Cristóbal 1
Igualada 1- Peralada 2
Marianao Poblet 1- Banyoles 3
Muntanyesa 1- Santfeliuenc 1
Montcada 0- Vilafranca 0
Gramenet B 3- Tàrrega 0
Mataró 1- Rubí 0

I el 2009 a Primera Catalana acaba així: Vilafranca, 33 punts; Peralada, 30; Gramenet B i San Cristóbal, 29; Muntanyesa, 28; Igualada, 27; El Masnou, 26; Poble Sec i Tàrrega, 25; Rubí, 24; Sants i Gimnàstica Iberiana, 23; Guíxols, Santfeliuenc i Banyoles, 21; Tortosa, 19; Montcada, 14; Marianao Poblet, 10; Mataró, 9; i Vilassar, 8.

"El Compàs d'Estibar Suro" aprofita per desitjar-vos a tots unes bones Festes i per expressar els millors desitjos per a l'Ateneu de cara a l'any que és a punt de començar.

Tardor negra per a l'Ateneu

Una sola victòria en els últims set partits (contra el Rubí, per 1 a 0), només 5 gols a favor i 2 desplaçaments seguits sense marcar. Són els números de l'Ateneu després de la derrota de diumenge a Banyoles (1-0), certificada amb un gol d'Ignasi en el minut 29. En aquest cas, l'Ateneu va tornar a pecar de falta d'encert davant de porteria ja que va dominar clarament la segona meitat; res a veure amb els dos primers partits de la temporada, en què va marcar 6 gols en 2 partits. En aquest sentit, hi ha una altra estadística demolidora; des de la victòria contra el Marianao, en la vuitena jornada, l'Ateneu no marca 2 gols en un partit. No oblidem, amb tot, que l'Ateneu ha tingut sovint el condicionant de les expulsions, possiblement per una fama d'equip dur que algú ha estat interessat a escampar. Deu, Poderoso, Cervera, Borja i Pedregosa han estat expulsats en un partit; Rubén Soler, en dos; i Garagarza, en tres, això sense comptar les expulsions de què ha estat objecte Nacho Castro.

De fet, dels 20 punts que té l'Ateneu ara mateix, 6 van arribar en les dues primeres jornades; els 14 restants s'han sumat en 13 partits. Si se seguís aquest ritme, fent una simple operació matemàtica, l'Ateneu acabaria la lliga amb 44 punts, per tant, possiblement patint de nou per salvar-se, circumstància que no era l'objectiu d'aquesta temporada.

Repassem resultats i classificació després de la jornada 15 a Primera Catalana:
San Cristóbal 2- Gramenet B 1
Vilassar 0- Sants 0
Poble Sec 4- Igualada 1
Santfeliuenc 2- Marianao Poblet 1
Rubí 0- Montcada 0
Vilafranca 1- Muntanyesa 0
Tàrrega 2- El Masnou 1
Peralada 2- Gimnástica Iberiana 2
Tortosa 2- Mataró 1

Encapçala la classificació el Vilafranca, amb 32 punts. El San Cristóbal en té 29; Muntanyesa, Peralada i Igualada, 27; Gramenet B, 26; Tàrrega, 25; Rubí i Poble Sec, 24; El Masnou, 23; Sants, Guíxols, Iberiana i Santfeliuenc, 20; Tortosa, 19; Banyoles, 18; Montcada, 13; Marianao Poblet, 10; Vilassar, 8; i Mataró, 6.

Quan l'Ateneu era el pregoner

Dins de les possibilitats que ens ofereix la comunicació, un equip de futbol pot prescindir d'unes quantes. És probable, i sobretot quan l'equip és de categoria inferior, que no tingui un butlletí o programa del partit propi, que els seus partits no es retransmetin per la ràdio local, i que fins i tot els cartells que anuncien el partit siguin més o menys aconseguits. Ara bé, del que no pot prescindir sota cap concepte un club de futbol és d'un bon sistema de megafonia. Ni que sigui per anunciar que s'han trobat unes claus d'un Volkswagen que es poden passar a recollir per les oficines del club, que el cotxe matrícula GI-6969-ZZ està estacionat en un lloc on dificulta la correcta circulació, o fins i tot, que l'àrbitre és un pocavergonya, cosa que s'ha registrat en algun estadi, si bé no en aquest país nostre.

A Sant Feliu, quan el camp del Guíxols era el de la Corxera, la megafonia, de la qual es van cuidar durant un grapat d'anys en Xavi Sunyer i en Josep Barnés, era com un pregó. Cada quinze dies, un ritual; als voltants de les 4 de la tarda, es posava en marxa una cinta de cassette que tenia, com a peça d'obertura, la sardana "La Santa Espina". Era com un senyal que se sentia gairebé a tota la part baixa de Sant Feliu; puc donar fe que, per exemple, al carrer de Santa Magdalena era perfectament audible. Aquesta i altres composicions del repertori clàssic sardanista ("Juny", "Tossa Bonica", etcètera) indicaven que, aquella tarda, hi havia futbol a la Corxera. Fora de les sardanes, poca cosa de nivell musical sortia dels vetustos altaveus, donat que dins d'un calaix d'una prestatgeria d'època, possiblement testimoni del camp de la Carretera de Palamós, les úniques cintes que s'hi trobaven eren de les orquestres dabadà com el Grupo Marfil o l'orquestra de Ray Conniff. I abans que els equips saltessin al terreny de joc, un repàs d'alineacions que sempre començava de la mateixa manera, un formulisme que va acabar sent, també, un senyal d'identitat. Imagineu-vos per un moment asseguts a la mítica "tribuna" del camp de la Corxera, amb la casa de la Creu Roja envoltada de pollancres (crec) a l'altre costat, i 22 homes amb samarretes molt estretes i pantalons molt curts. I una veu:

"Molt bona tarda a tothom i benvinguts al camp de la Corxera. L'Ateneu Deportiu Guíxols dóna la benvinguda a la junta directiva, jugadors i aficionats del... (rival que correspongués) i els desitja que la seva estada entre nosaltres sigui d'allò més agradable. A les ordres del col·legiat senyor Fulano, auxiliat a les bandes per Mengano i Zutano, els equips que saltaran al terreny de joc formaran de la següent manera". I sempre, esportivament, es començava amb l'alineació del rival. En pocs anys vam passar d'anunciar l'alineació de l'Arbúcies o del Montagut a llegir l'onze de la Gramenet o del Palamós, i a més, des del 1985, amb l'acompanyament de l'himne de l'Ateneu composat per en Josep Andújar.

Amb el trasllat a Mascanada les coses van variar una miqueta. Per començar ja no era tan fàcil sentir la música del camp des de tants punts de la ciutat, però per l'altra, i en part per la pressió de qui us escriu, vam abandonar la música d'ascensor i vam començar a introduir alguna cosa més "moderna", fossin temes d'actualitat (moltes vegades gravats directament de la ràdio) o coses una mica més carrosses, de l'època dels nostres pares per entendre'ns, però al mateix temps més potents. Una vegada que ens vam atrevir amb un disc dels Celtas Cortos va ocórrer una anècdota amb Ciro García, aquell porter de Valladolid que no només va fitxar per l'Ateneu sinó que va acabar establint-se a Sant Feliu. Temps enrere, en un desplaçament, havia portat una cinta dels Celtas Cortos a l'autocar de l'equip. "Oye, ponerlos, unos amigos míos, de Valladolid, está muy bien". Era anys abans del 20 de abril i el so del grup castellà encara no s'havia fet conegut. L'escolta de la cinta va ser abandonada en acabar-se la cara A, pràcticament, i Ciro no s'ho va prendre massa bé. Anys després, abans d'un partit a Mascanada, va sonar el 20 de abril per la megafonia, i qui escriu ho va fer notar a Ciro, que no va dubtar a respondre: "¿Ahora sí, no? Ahora sí."

Temporada a temporada la megafonia de l'Ateneu va anar millorant. Es van començar a anunciar els canvis, fet que fins aleshores no s'havia donat. Es va introduir publicitat de cases comercials, en alguns casos enregistrada amb la veu d'en Josep Andújar i en d'altres feta "en directa" pel que va ser president i impulsor de la Penya Peix Blaugrana Ganxó, en Ramon Brujats. Els seus rodolins publicitaris eren molt ben rebuts i deixarien en no res les rimes de Justo Molinero. I també es va millorar la instal·lació; d'haver de córrer cap a les oficines a agafar el micròfon cada cop que hi havia un canvi o un gol, es va passar a disposar d'una connexió al costat del vestidor de l'àrbitre, que permet efectuar els comentaris amb visió directa del que està passant al camp. Avui, i des de ja fa uns quants anys, és en Josep Serrats qui col·labora amb aquesta tasca que sovint ningú esmenta però que acompanya sempre tots els moments de la història d'un club, els bons i els dolents; la megafonia.

Donen aire al rival

L'Ateneu va empatar a 1 davant del Santfeliuenc al Josep Suñer (a la foto de santfeliuencfc.blogspot.com)en un partit en què va tenir ocasions per endur-se la victòria sense patir però en què, finalment, va acabar fent-se enrere i va acabar veient com encaixava el gol de l'empat en el minut 81. Un marcador que va deixar un molt millor sabor de boca en els visitants que no pas en els locals.

Després d'un inici amb igualtat i en què el Santfeliuenc va portar perill a la porteria de Jose per bandes, l'Ateneu va anar assetjant la porteria visitant i va tenir la primera ocasió clara en el minut 30, amb una combinació entre Alberto i Xavi Martínez que Carlos va desbaratar amb una gran intervenció. Seria l'avís de l'1-0, que arribaria en el minut 36 quan Rubén Pérez va rematar de cap un servei de falta. Van ser els millors minuts de l'Ateneu, que van tenir continuïtat en un segon temps que, fins al seu equador, va ser de clar domini dels blaugranes. Però Xavi Martínez i Pedregosa van perdre ocasions molt clares per resoldre el partit, i a partir d'aquí l'Ateneu va anar perdent la confiança i endarrerint posicions. En definitiva, li va donar aire al Santfeliuenc, que ho va saber aprofitar; Javi Pozo, en el minut 81, assolia per als visitants l'empat en un partit que l'Ateneu hauria hagut de guanyar gairebé en 9 de cada 10 casos.

La setmana que ve, l'Ateneu disputarà un dels derbis gironins de la categoria contra el Banyoles.

Al marcador de l'Artigas hi ha els següents resultats en una jornada 14 que ja ha finalitzat:

Marianao Poblet 1- Vilafranca 1

Gramenet B 3- Peralada 1

Gimnàstica Iberiana 2- Poble Sec 2

Igualada 4- Banyoles 1

Vilassar 1- Tortosa 1

Sants 2- Tàrrega 2

El Masnou 5- San Cristóbal 2

Muntanyesa 2- Rubí 2

Montcada 3- Mataró 0

Després d'una jornada de tants empats, la classificació queda de la següent manera: Vilafranca, 29 punts; Muntanyesa i Igualada, 27; Gramenet B, San Cristóbal i Peralada, 26; Rubí i Masnou, 23; Poble Sec, 21; Guíxols, 20; Sants, Gimnàstica Iberiana i Tàrrega, 19; Santfeliuenc, 17; Tortosa, 16; Banyoles, 15; Montcada, 12; Marianao Poblet, 10; Vilassar, 7; i Mataró, 6.

Sense opcions a Vilafranca

L'Ateneu va tornar a caure lluny del Josep Suñer, on no guanya des de la setena jornada, quan es va imposar al camp del Tortosa, i va caure a Vilafranca. En aquest cas, l'equip d'Agustín Pujibert "Puchi" (a la foto de Futbolcatalunya.com) es va imposar per 2 a 0 gràcies a un inici demolidor. En el minut 3, el fill de Puchi, Jonathan Pujibert, va inaugurar el marcador, i en el 28, Óscar Valerio ampliava distàncies. L'àrbitre Arnal Bebia, amb una direcció molt rigorosa, va rematar l'Ateneu expulsant dos jugadors amb dues vermelles directes (Rubén Soler i Borja García), però ja en aquell moment el partit estava molt complicat. Amb aquesta victòria, el Vilafranca es consolida en el liderat; potser no era un partit de la lliga de l'Ateneu, de moment.

La resta de resultats de la jornada van ser aquests:

Tàrrega 1- Vilassar 0

San Cristóbal 1- Sants 1

Peralada 2- El Masnou 0

Poble Sec 2- Gramenet B 1

Banyoles 0- Gimnàstica Iberiana 3

Santfeliuenc 0- Igualada 1

Rubí 3- Marianao Poblet 0

Mataró 1- Muntanyesa 2

Tortosa 0- Montcada 0

La classificació queda de la següent manera: Vilafranca, 28 punts; Muntanyesa, San Cristóbal i Peralada, 26; Igualada, 24; Gramenet B, 23; Rubí, 22; El Masnou i Poble Sec, 20; Guíxols, 19; Sants, Gimnàstica Iberiana i Tàrrega, 18; Santfeliuenc, 16; Tortosa i Banyoles, 15; Montcada i Marianao Poblet, 9; Mataró i Vilassar de Mar, 6.

ATENCIÓ perquè aquesta setmana l'Ateneu ha variat el seu horari perquè tots els seus jugadors (i espectadors si cal) puguin gaudir del pont de la Puríssima durant més dies que si es jugués en l'horari habitual de diumenge a les 17h. Dissabte a les 16h30, el Josep Suñer i Arxer acollirà el primer enfrontament oficial entre els equips representatius dels dos "Sant Feliu" més importants de Catalunya, de Guíxols i de Llobregat: Guíxols- Santfeliuenc. No ens consta que s'hagi produït cap enfrontament oficial, a més, amb cap altre equip representatiu d'un dels Sant Felius repartits pel país. L'equip blanc-i-blau és un conjunt que manté en gran mesura el bloc d'anteriors temporades, amb jugadors de moltíssima experiència a Tercera i Primera Catalana (David Arcos "Palote", Jordi Parralejo o José Antonio Ochoa en són exemples). Té la sort de disposar d'un espectacular blog amb tota l'actualitat del club i moltes fotografies, cuidat pel cap de premsa del club, Juan Antonio Díaz. El podeu visitar a l'adreça santfeliuencfc.blogspot.com.

Nota: Disculpeu els seguidors habituals d'aquest blog el retard en la publicació d'aquesta notícia en un cap de setmana molt agitat laboralment per qui us escriu.