L'arxiu del Pare Abat: l'Ateneu, fa 80 anys

Foto: L'escut de l'Ateneu Deportiu tal i com apareix al "Llibre d'Or del Futbol Català". Com es pot comprovar, no té cap referència futbolística i es limita a reproduir l'escut històric de Sant Feliu, amb la senyera, les dues creus de Sant Jordi i la mola.

Permeteu a qui escriu ser immodest en començar aquest article; tinc la gran sort de disposar d'un dels pocs exemplars que queden en circulació del "Llibre d'Or del Futbol Català", que vaig tenir la sort d'adquirir en una llibreria de vell de Vic. Es tracta d'una joia amb majúscules, publicada el 1928, i que es pot considerar la primera enciclopèdia del futbol català. En unes set-centes pàgines de format A4 s'hi recullen biografies, reportatges sobre clubs i competicions, fotografies, apunts històrics, informació sobre federacions estrangeres... i tot escrit en tres idiomes; català, anglès i espanyol. És, doncs, una mostra històrica de la Catalunya moderna que esclataria durant la República i que feia sentir la veu del progrés i la cultura en plena dictadura de Primo de Rivera. És una obra impulsada per l'editor Ribes Bancells, que va reunir un consell de redacció on, com a noms més il·lustres, hi havia Hans Gamper i Narcís Masferrer (res a veure amb el nostre recordat dibuixant Narmas), redactor esportiu de "La Vanguardia" i que durant molts anys va donar nom al trofeu entregat en l'etapa pròleg de la Volta Ciclista a Catalunya.

El cas és que us presento aquest llibre per reproduir-vos l'article signat per "F. Masferrer", referent a l'Ateneu Deportiu, que figura en la pàgina 354 del llibre. Val a dir que el llibre puntualitza al costat del nom "Ateneu Deportiu" el de CEIDA. En una època de constant inestabilitat en el futbol guixolenc, de desaparicions, refundacions i canvis de nom, el màxim representatiu de la pilota local, si bé de portes en fora ja era "L'Ateneu" com avui en dia, havia canviat el seu nom oficial al de "Centre d'Esbarjos i Deports Atlètics", d'aquí les sigles en qüestió. Procedim, doncs, a reproduir-vos el text:

És a mossèn Santos Boada a qui hom deu el camp d'esports que avui és l'orgull de Sant Feliu. L'Ateneu Social adquirí una extensa finca, no sabem ben bé per quin objecte immediat, però el cas és que mossèn Santos féu arranjar-la, i heu-vos-la ací tot d'una convertida en un bell camp dedicat al nostre esport.

Passà una bona temporada. Entorn del futbol s'hi féu un ambient dens. Però amb això no n'hi havia prou. I hom provocà el trasllat a Sant Feliu de l'equipier Canals, capità fins aleshores del "Palamós".

En aquest sentit, l'any 1915, això és, dos anys després de l'adquisició del camp, organitzà el concurs "Copa Ateneu". Era d'esperar que perdés i perdé, efectivament. Però la millora que seguí al fracàs fou tan visible, que l'any següent hom li adjudicà la "Copa Maura", guanyada contra un dels millors equips de la província.

Després de gestionar la formació d'un Comitè Provincial per la qüestió dels campionats, quedà proclamat campió de la temporada 1918-19, títol que sabé retenir dignament en les tres temporades següents, en l'última de les quals (1921-22) assolí el més alt lloc a qui podia aspirar: el de campió de Catalunya, segona categoria.

Desitgem fervorosament que el nou impuls que hom vol donar a la vella secció de l'Ateneu Social tingui una pròxima realitat ben falaguera i que a la llista dels noms que ha vingut donant al futbol català - vegeu per exemple: Portas, Florensa, Palahí, Feliu, Lloveras, Pey, Coll, Fàbregas, Miró, Lluhí... - es faci més nutrida i més valuosa encara, car en la vida dels clubs com l'Ateneu Deportiu, avui "C. E. i D. A.", més que detentar un campionat, el que realment compta és això: pujar jugadors de màxima categoria.

Criden l'atenció diversos detalls. Un, el primer traspàs "sonat" d'un jugador del Palamós a l'Ateneu, màxims rivals ja aleshores. I l'altre, el que podria obrir de nou molta discussió sobre l'autèntica data de fundació de l'Ateneu, situada sempre el 1914. L'article confirma que mossèn Santos Boada va adquirir el terreny de joc el 1913, i hi ha referències que la secció esportiva de l'Ateneu Social juga un primer amistós contra el Cassà també el 1913.

Com a curiositat, en la mateixa pàgina s'hi anuncia, en castellà, "El Hotel Restaurant Marina, de Ernesto Pi. Calefacción, cuartos de baño, luz eléctrica y timbres. Agua corriente caliente y fría en todas las habitaciones. Garage. Paseo del Mar, 5, 7 y 9, y San Lorenzo, 2. Teléfono 59, San Feliu de Guíxols".

Foto: El primer equip "oficial" de l'Ateneu. Una reproducció d'aquesta fotografia va estar penjada durant molts anys al "club", el despatx del camp de la Corxera. El llibre només esmenta deu jugadors: Balaguer, Josep, Rovira, Font, Canals, Garcia, Domingo, Portas, Nancy i Moné.