El partit... impossible?

(Foto: la celebració de l'ascens a Primera Catalana contra el Roda de Barà, el juny del 2007, extreta de "Mundo Deportivo")

És dimecres a la nit, però al Josep Suñer aquesta nit hi ha futbol. Per primera vegada a la història, la Federació Espanyola ha aprovat l'obertura de la Copa del Rei a tots els equips federats, a l'estil de les copes anglesa o francesa. I es juga amb el mateix sistema; partit únic al camp de l'equip més dèbil. Primer es fan eliminatòries "regionals", per sorteig pur, però per proximitat geogràfica, i l'Ateneu ha tingut la sort que el bombo l'ha aparellat amb el Palamós, amb la qual cosa es reedita un duel històric que no es podia veure des que els dos equips eren a Tercera fa uns quants anys. A Sant Feliu es nota una gran expectació; qui va a fer el cafè sent parlar del partit, qui compra a plaça sent parlar del partit, la premsa i la ràdio local parlen del partit. Fa bona pinta.

Tinc ganes d'anar a veure el derbi, i m'atreveixo a baixar en cotxe perquè normalment no tinc problemes per trobar aparcament. Però aquesta vegada he d'anar a aparcar a l'Horta d'en Palahí perquè els voltants del camp són plens. I això que és una nit d'octubre en què comença a fer fred i a més, plou sense pressa però sense pausa, pluja bona. De fet, abans que a l'entrada del camp l'Emili em vengui l'entrada, he de fer una estoneta de cua, més o menys fins a mitja alçada de la pujada. Un cop dins el camp, a part de veure com la tribuna ja és plena, observo que la panera continua sent la mateixa, però aquesta vegada no he de comprar-li a en Guinó la típica "tira" per veure si tinc sort. Ara es ven un programa del partit, modest, però al cap i a la fi un programa on hi ha dades sobre els dos equips i algun article prou interessant per fer estona mentre comença el partit; en aquest cas, una història dels derbis Guíxols- Palamós. Aquelles tardes a la Corxera, i al camp del carrer Cervantes. Amb tot, tampoc tindré gaire temps per llegir perquè abans que en Carlos em pugui vendre una cervesa també he d'esperar una bona estona. Va ràpid com sempre, però hi ha molta gent davant de la barra i fins i tot hi ha certa sensació d'atabalament. Fins el punt que, tot i que continua plovent, prefereixo fer equilibris amb el paraigua i el got de plàstic i dirigir-me cap a un dels fons abans d'acabar-me la cervesa al bar. Com que la tribuna és plena, una filera de gent envolta les tanques del camp, filera que es multiplica al darrere de la porteria que, després de la sortida dels equips, descobrim que és la del rival. Al meu costat hi ha algú amb una bufanda del Guíxols, i és que observo també que en Roman Corominas és darrere d'una taula on hi ha "merchandising" de l'Ateneu, modest també, però merchandising. Hi ha un plàstic a sobre perquè no es mulli el material, però hi ha bufandes, encenedors, bolígrafs i pósters de l'Ateneu. Samarretes encara no, però potser preguntarem a veure si ho tenen pensat.

El partit no té massa futbol però és intens, molt intens, i el públic disfruta. Les amistats queden al vestidor. Davant de Gorka, no passa ni la Guàrdia Civil -com sempre-; a mig camp, Pedregosa talla i Borja distribueix -com sempre; Rubén Pérez fa de punta a l'anglesa mentre Alberto, Aleix i Pau Sala van fent quilòmetres per la tercera línia buscant les seves pilotes -com sempre; i en Nacho és amonestat per l'àrbitre a poc de començar el partit -com sempre-. En fi, lluita i força sota la pluja; partit èpic, però sense gols... fins el minut 85. Falta a favor del Guíxols a l'esquerra de l'atac. Centra Alberto al punt de penal, salta Poderoso, remata amb el cap al costat del pal... i barraca. 1 a 0. Eufòria, festival, salts. Si no fos perquè al cap i a la fi al camp ens coneixem tots, seria d'aquells moments que només provoca el futbol i en què t'abraces amb gent que no havies vist en la teva vida. Per megafonia, en Serrats perd els papers i crida el gol com un posseït... però se sent una fressa estranya... com un xiulet... pi-pi-pi-pip! pi-pi-pi-pip!

Ostres, el despertador. Tan bé que estàvem. En fi. Almenys, aquest cop m'ho he pogut combinar per anar a veure el Guíxols, fora de casa però per veure'l. Aixeco la persiana i plou. Calla... i si...