Fa ben pocs dies, vam experimentar una gran sensació d'allotjament quan vam saber que el Guíxols- Sant Pere i Sant Pau de 1987 no figurava entre els quaranta partits que la UEFA investiga per pressumpta adulteració de resultats (entre ells un 0-0 en un Las Palmas- Rayo del final de la temporada passada; el Las Palmas necessitava el punt per salvar-se i el Rayo volia mantenir la porteria a zero perquè Cobeño guanyés el Zamora, és a dir, què tanta investigació ni tanta mandanga). Poca broma; la història d'aquella tarda de Sant Joan viscuda en tres camps de la ciutat de Barcelona de forma simultània va ser un dels escàndols més grans de la història del futbol català.
Situem-nos. Pocs dies abans de la composició de grups per a la temporada 1987-88, i amb el Guíxols descendit a Primera Regional després de perdre una infausta promoció contra l'Hospi Atlètic (2-2 a fora i 0-2 a la Corxera), l'Espanyol fa saber que retira el seu equip "amateur" de la competició. Sobra, per tant, una plaça, i la Federació Catalana de Futbol decideix, pràcticament, "sortejar-la" amb un sistema que es revelaria esperpèntic. Els perdedors de les promocions entre Preferent i Primera Regional disputarien tres partits al mateix temps en tres camps de Barcelona; qui guanyés el seu partit per més gols, es quedava a Preferent. Fàcil, però un sistema totalment destinat a tirar d'allò tan català de "feta la llei, feta la trampa". Si s'observen les cròniques dels partits que va publicar "El Mundo Deportivo", els tres partits van acabar en golejada i la gran majoria dels gols van donar-se a la recta final dels enfrontaments, que a més s'acabaven amb tandes de penals per desfer possibles empats. La utilització de paraules com "verbena" o "rechifla" per part dels enviats especials era justificada, donat que, per exemple, l'Hostalric va presentar-se a jugar el seu duel contra el Seu d'Urgell amb nou jugadors, dels quals sis eren juvenils. El motiu era que els selvatans volien renunciar a disputar el torneig; si ho haguessin fet, el Seu d'Urgell hagués estat donat guanyador del seu partit, però amb un 1-0 que hauria estat radicalment insuficient. Els lleidatans van forçar l'Hostalric que es presentés i va guanyar per 6 a 0. El Viladecans, mentrestant, va superar per 4 a 0 un Guineueta que es va negar a llançar els penals després del partit.
Així és com, al Narcís Sala de Sant Andreu, el Guíxols va buscar la seva salvació en aquest torneig de fireta. L'entrenador, que aleshores era Nando Roura després d'una temporada espantosa, va alinear aquest equip: Busquets, Brugué, Sala, Gironella, Marcos, Morató (fitxat amb 35 anys com a revulsiu d'última hora), Sisco (Mas), Vilar (Sevillano), Giró, Juan Carlos i Costabella. I la fitxa tècnica diu que els gols van anar de la següent forma: 1-0, Giró, 40'. 2-0, Giró, 70'. 3-0, Marcos, 81' (de penal). 4-0, Giró, 83'. 5-0, Costabella, 86'. 6-0, Costabella, 88'. I 7-0, Marcos, 91'. Ara ve, però, quan els protagonistes d'aquella tarda ens expliquin com s'ho van fer perquè el Guíxols aguantés un any més a Preferent.
Comencem amb Nando Roura: "A la mitja part, vàrem pactar amb els directius del Sant Pere i Sant Pau que l'equip que a 25 minuts del final tingués millor resultat veuria com l'altre es deixava fer els gols suficients com perquè fos aquest equip el que guanyés les eliminatòries. Quan guanyàvem 1-0 als 20 minuts de la segona part, vaig anar a parlar amb el vicepresident del Sant Pere i Sant Pau, que em va reconèixer que ja no tenien res a fer. Llavors, va baixar a parlar amb l'entrenador i li va instar que, a partir d'aleshores, es deixessin fer el màxim nombre de gols possible. Cal dir que si hagués estat al revés nosaltres també hauríem complert el pacte. L'únic problema va ser que el porter d'ells no es volia prestar al joc fins que l'entrenador el va canviar per un jugador i després va venir tot."
Josep Morató: "Jo sí que sabia que havíem pactat, i de fet vaig participar en la gestió que vam fer abans del partit, crec que amb l'Esteve Serra. Si els altres jugadors no ho sabien, ja se'n van adonar de seguida durant la segona part."
Xavi Giró: "Teníem una persona que ens anava informant perquè l'Hostalric jugava a prop nostre i sabíem que estava perdent per golejada. Al final, vam saber que havíem de guanyar per 7 a 0 perquè ells havien acabat una mica abans que nosaltres amb un 6-0. Va ser un xou. Jo mai a la vida m'he trobat amb una cosa així. Recordo que estàvem 4-0 o 5-0 i vaig fer una jugada per la banda, arribant fins a la línia de fons, i quan hi era el porter de l'equip contrari em va cridar 'tira-la endarrera, tira-la endarrera', i la vaig centrar endarrera, va venir un company i va marcar. Una sèrie de coses tristes, perquè l'esport no hauria de ser així, però per sort va anar a favor nostre."
Esteve Serra: "No vam comprar el partit ni molt menys, perquè tots dos equips que jugàvem aquesta promoció volíem pujar. L'única cosa que sí que vam dir és que l'equip que primer fes dos gols... doncs que juguéssim al màxim."
Una història per no dormir que va acabar amb el Guíxols estrenant el nou camp de Mascanada a Preferent... i per no tornar a pensar mai més en un hipotètic descens a Primera Territorial. Feta la llei, feta la trampa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada