Un altre partit que s'escapa a última hora

L'Ateneu ha empatat a 2 aquesta tarda davant l'Igualada al Josep Suñer en un altre partit (i ja van uns quants aquesta temporada) en què ha estat al capdavant durant una bona estona però en què s'ha revelat incapaç d'aguantar el marcador i ha vist com rebia el gol de l'empat en els últims minuts del partit. La mateixa història del partit contra el Santfeliuenc, per exemple. El conjunt de Nacho Castro ha anat mostrant aquesta temporada una clara tendència a endarrerir posicions gairebé de seguida que té avantatge en el marcador i la decepció d'avui no és la primera.

A més, avui l'Ateneu ha portat sempre la iniciativa, ja que Alberto ha inaugurat el marcador abans que els visitants hagin igualat. Just abans de la mitja part, el colombià Gabri Antelo ha marcat el 2 a 1, però a la segona part, poc a poc, s'ha anat registrant la reculada local fins que l'Igualada, un dels aspirants a l'ascens, ha acabat salvant un punt en la recta final del partit.

L'Ateneu, així, ha empalmat 5 partits sense guanyar i 4 empats consecutius en els últims 4 partits, justament quan els descensos no compensats fan més que necessari sumar de 3 en 3, i quan el Tortosa continua pressionant per sota. La sort que té l'equip de Nacho és que diumenge que ve torna a jugar a Sant Feliu i contra un rival directíssim, justament el Tortosa, que s'ha reforçat amb alguns jugadors de l'Amposta que han abandonat el club del Montsià per l'impagament de les seves nòmines; un partit en què no es pot fallar.

Els marcadors de la jornada 25 a Primera Catalana són aquests:
Tortosa- Poble Sec 3-2
Banyoles- Peralada 1-0
Santfeliuenc- San Cristóbal 1-1
Vilafranca- Tàrrega 2-1
Rubí- Vilassar 2-2
Mataró- Sants 1-2
Montcada- El Masnou 0-5
Muntanyesa- Gramenet B 1-0
Marianao Poblet- Gimnástica Iberiana 2-1

La classificació queda així. Vilafranca, 54 punts; Muntanyesa, 45; Gramenet B, 43; Santfeliuenc, 42; San Cristóbal, 40; El Masnou, Sants i Igualada, 39; Peralada, 38; Tàrrega, 37; Rubí, 36; Poble Sec, 34; Guíxols i Tortosa, 32; Montcada, 31; Banyoles, 29; Gimnástica Iberiana, 25; Mataró i Marianao Poblet, 19; Vilassar, 15.

Una proposta ganxona

Els jugadors del Terrassa es van tancar les passades Festes de Nadal als vestidors de l'Estadi Olímpic per reclamar el pagament d'uns salaris que feia cinc mesos que no arribaven i que havia empès alguns jugadors, en alguns casos, a alimentar-se exclusivament a base d'arròs bullit. Els de la Gramenet s'han trobat enganyat per un suposat mecenes suec que ha acabat sent un impostor, a qui tots els directius (i molts aficionats) es van creure perquè la situació econòmica de l'històric equip de Santa Coloma de Gramenet és desesperada, amb un deute superior als 800.000 euros. Els jugadors del Lleida, aquesta temporada i en temporades anteriors, han hagut de patir retards en els cobraments, els més habituals de tres mesos. La temporada passada, els jugadors del Gavà també van veure com aquells diners que se'ls havien promès a principi de temporada no arribaven per enlloc. Bé, els jugadors del Gavà... i els de molts altres clubs.

I és que, efectivament, la Segona B és una categoria ruïnosa, més que deficitària, artificial, una aberració perpetrada a finals dels 70 amb l'esperit del "café para todos" i que volia fer contentes les institucions d'una sèrie de capitals de província que poca cosa més tenien que el futbol per fer-se veure arreu de l'Estat. Finalment, la Segona B ha esdevingut una categoria sense atractiu i que treu les seves misèries de l'equilibri entre la professionalitat pràctica i l'amateurisme teòric. Però moltes de les misèries de la Segona B també es donen per sota.

Xavi Agustí, exentrenador de l'Ateneu i amb una llarguíssima trajectòria en el futbol gironí i català, va donar la resposta en una entrevista emesa fa un temps al programa FutbolCat del 33. Agustí deia que l'única manera de reflotar el futbol territorial català (i afegeixo, possiblement també el de categories superiors) era tornar als orígens i "regionalitzar-lo", fent molt més freqüents els partits entre equips de poblacions properes. D'aquesta manera, sostenia Agustí, es guanyaria en assistència als camps i els clubs segurament es podrien estalviar desplaçaments llargs (alguns, que requereixen nit d'hotel, com quan un equip de les comarques de Girona juga a les Terres de l'Ebre) que poden representar una sagnia econòmica per als equips. Bé, la sagnia moltes vegades ve pels preus dels arbitratges, però això són figues d'un altre paner.

Aplicat en el cas de l'Ateneu, i amb tots els respectes, quins partits tindrien més interès? Repetir les visites de la Gimnàstica Iberiana, el Poble Sec, el Marianao Poblet, o com l'any passat el Martorell o el Morell... o que tornessin a venir a Sant Feliu equips que ara estan per sota però que anys enrere suposaven autèntics clàssics, com el Palafrugell, l'Olot, el Roses o fins i tot l'Escala? I tant de bo es puguessin recuperar els duels contra el Palamós, el Cassà o el Llagostera.

Per tot plegat, El Compàs s'atreveix a formular una proposta de reestructuració de categories en el futbol espanyol i en el català, sabent que de propostes com aquesta n'hi ha hagut centenars i fins i tot milers, i que totes cauen en l'oblit, bé sigui per falta de difusió o per no se sap bé quins interessos. La proposta és la següent:

- Primera Divisió.

- Segona Divisió. Grup únic. Mai més d'un grup en una lliga professional. Si voleu per pur romanticisme, però mai.

- Tercera Divisió. "Solució alemanya": una tercera divisió única, a nivell estatal, i professional. La formarien els 5 primers classificats de cada grup de l'actual Segona B sempre i quan puguessin demostrar unes condicions econòmiques objectives vàlides per competir en una lliga professional. Els equips que no reunissin aquestes condicions, encara que haguessin assolit l'ascens per mèrits esportius, no podrien formar part de la nova categoria. L'anomenem "solució alemanya" perquè és el que es va fer fa dues temporades a Alemanya amb la creació de la "Bundesliga 3" entre la "Bundesliga 2" i els quatre grups de la "Regionalliga".

- Quarta Divisió. Seria l'equivalent de l'actual Tercera: cada comunitat autònoma tindria el seu grup de la quarta divisió amb 20 equips. El problema que es planteja és que hi hauria disset campions per a tres o quatre places a ocupar en la nova Tercera Divisió, sempre i quan els clubs que haguessin ascendit puguessin aconseguir els requisits necessaris per jugar en el futbol professional. Amb tot, no seria un problema nou ja que en altres països es planteja de la mateixa manera.

- Primera Catalana. La considerada "primera categoria autonòmica" hauria d'estar ja agrupada per demarcacions. Si no es volen fer demarcacions estrictament "provincials" (lògicament la demarcació de Barcelona hauria de tenir més representació per població), es podrien plantejar en 3 o 4 grups, però mai amb un grup únic com ara. Un Guíxols- Vic tampoc és una mala idea.

- Continuació de la piràmide.

Sí, sé el que podreu dir; massa embolic, equips que estaven amunt que anirien avall i equips que estaven avall que anirien amunt per una simple reestructuració de categories, que d'altra banda no seria inèdita en la història del futbol. Però coincidireu també que la situació actual és de difícil sosteniment i que la "idea Xavi Agustí" que comentàvem abans és una bona proposta de futur. En tot cas, gràcies pels que heu tingut la paciència d'arribar fins al final d'aquesta proposta ganxona.

Prova superada?

Foto: Un partit disputat la temporada passada a l'Eduard Aunós, el camp de la Gimnástica Iberiana.

L'Ateneu ha esgarrapat un punt aquest migdia d'un dels desplaçaments més complicats de la temporada, el del camp de la Gimnástica Iberiana, on ha empatat sense gols. Amb tot, és un punt amb un cert regust agredolç donat que els locals s'han quedat amb nou jugadors, però tot i així han dominat i han tingut les millors ocasions del partit. Avui Jordi Fàbrega, segons han indicat els companys de Radio Marca Barcelona, ha estat el jugador més destacat de l'Ateneu. Per l'altre costat, però, el punt té valor donat que l'àrbitre del partit ha estat el terrassenc Miguel Ángel Bastida Torres, que va humiliar l'Ateneu en el seu desplaçament al camp de la Muntanyesa però que, pel que sembla, avui ha tingut una actuació correcta.

La resta de marcadors a la jornada 24 de Primera Catalana:

Poble Sec 3- Banyoles 1

San Cristóbal 2- Vilafranca 3

Sants 1- Montcada 2

El Masnou 1- Muntanyesa 2

Igualada 1- Tortosa 3

Peralada 1- Santfeliuenc 2

Tàrrega 1- Rubí 0

Gramenet B 4- Marianao Poblet 3

Vilassar 0- Mataró 6 (suspès en el 80' perquè el Vilassar s'ha quedat amb 6 jugadors després de 4 expulsats i una lesió "sospitosa").

La classificació queda així. Vilafranca, 51 punts; Gramenet B, 43; Muntanyesa, 42; Santfeliuenc, 41; San Cristóbal, 39; Peralada i Igualada, 38; Tàrrega, 37; El Masnou i Sants, 36; Rubí, 35; Poble Sec, 34; Montcada i Guíxols, 31; Tortosa, 29; Banyoles, 26; Gimnástica Iberiana, 25; Mataró, 19; Marianao Poblet, 16; i Vilassar, 14. Atenció perquè la "fatídica" quinzena posició, cas que es confirmessin tres descensos a Tercera i no hi hagués cap ascens, és a només dos punts.

Recordem que el Guíxols rebrà l'Igualada diumenge que ve a les 16h al Josep Suñer.

Dues ensopegades amb la mateixa pedra

L'Ateneu ha empatat aquesta tarda a 1 al Josep Suñer contra la Gramenet B en un partit en què ha desaprofitat un munt d'oportunitats per guanyar el partit. Els blaugranes s'han beneficiat de l'expulsió per doble amonestació d'un jugador rival a la primera meitat, però tot i dominar de forma abassegadora en el segon temps, s'han hagut de conformar amb un punt. Xavi Martínez ha fet el gol de l'empat en el minut 83 després que els colomencs s'avancessin en el primer temps, i poc després, l'Ateneu ha enviat un xut al pal que hauria culminat la remuntada. A destacar que els jugadors guixolencs han sortit al camp amb una samarreta d'ànims cap a Rubén Soler, que ha patit una greu lesió de lligaments que l'apartarà de l'equip, en principi, el que resta de temporada.

El marcador de l'Artigas exhibeix aquests marcadors fins ara:
Santfeliuenc 1- Poble Sec 1
Rubí 2- San Cristóbal 2
Muntanyesa 3- Sants 1
Marianao Poblet 0- El Masnou 3
Gimnástica Iberiana 1- Igualada 2
Montcada 3- Vilassar 1
Vilafranca 4- Peralada 0
Tortosa 0- Banyoles 0
Mataró 3- Tàrrega 0

La classificació queda així: Vilafranca, 48 punts; Gramenet B, 40; Muntanyesa i San Cristóbal, 39; Santfeliuenc, Peralada i Igualada, 38; El Masnou i Sants, 36; Rubí, 35; Tàrrega, 34; Poble Sec, 31; Guíxols, 30; Montcada, 28; Tortosa i Banyoles, 26; Gimnástica Iberiana, 24; Mataró i Marianao Poblet, 16; Vilassar, 14.

L'Ateneu té diumenge al migdia un desplaçament complicadíssim, al camp de la Gimnástica Iberiana, l'Eduard Aunós, a la Zona Franca de Barcelona. Amb tot, val a dir que els barcelonins no han guanyat en els 3 últims partits que han jugat com a locals, si bé un ha estat a porta tancada (1-1 contra la Gramenet B, un partit interromput durant 10 minuts) i un altre a l'exili per tenir el camp tancat (1-3 contra el Vilassar).

Punt agre

L'Ateneu ha perdut aquest migdia al Masnou una excel·lent oportunitat de donar un cop d'efecte i aconseguir la segona victòria consecutiva a fora. El Guíxols ha empatat a 2 davant un dels aspirants a l'ascens, però ha deixat escapar un avantatge de dos gols i ha fallat un penal en el temps afegit.

Després d'una sortida potent dels locals, l'Ateneu ha jugat un dels partits més seriosos i amb més efectivitat de la temporada. Gallardo, a la sortida d'un córner, ha marcat el 0 a 1 en el minut 15; i en un contraatac vint minuts més tard, una passada de Sergio Pedregosa ha deixat Aleix Feixes sol davant del porter local Abel. La bona resolució del figuerenc ha situat el 0 a 2.

A la segona part, però, el tècnic local Claudio Festa ha revolucionat el seu equip substituint un defensa per un davanter, i l'Ateneu, un cop més, s'ha revelat incapaç de defensar un avantatge. En un quart d'hora, els maresmencs han capgirat el partit, si bé el 2 a 2 ha estat un golàs de Cristian per tot l'escaire davant del qual Jordi Fàbrega no ha pogut fer res. Faltant deu minuts, però, l'àrbitre ha deixat els locals amb 10 i a l'Ateneu se li ha posat tot de cara quan ha tingut un penal a favor en el temps afegit. El porter local Abel, però, ha desviat el llançament de Gallardo i l'Ateneu ha marxat cap a casa amb un punt que en altres ocasions hauria estat de prestigi però que ara té un gust molt agre.

La resta de marcadors:
Poble Sec 2- Vilafranca 2
San Cristóbal 0- Mataró 0
Vilassar 1- Muntanyesa 4
Sants 0- Marianao Poblet 1
Gramenet B 5- Igualada 0
Gimnástica Iberiana 0- Tortosa 1
Banyoles 1- Santfeliuenc 2 (impressionant el Santfe!)
Tàrrega 0- Montcada 0
Peralada 2- Rubí 1

La classificació queda així. Vilafranca, 45 punts; Gramenet B, 39 punts; San Cristóbal i Peralada, 38 punts; Santfeliuenc, 37 punts; Sants i Muntanyesa, 36 punts; Igualada, 35 punts; Rubí i Tàrrega, 34 punts; El Masnou, 33 punts; Poble Sec, 30 punts; Guíxols, 29 punts; Montcada, Tortosa i Banyoles, 25 punts; Gimnástica Iberiana, 24 punts; Marianao Poblet, 16 punts; Vilassar, 14 punts; i Mataró, 13 punts.

El pròxim rival de l'Ateneu és un altre equip de la zona alta, la Gramenet B, on aquesta jornada ha tornat a jugar el seu davanter estrella, l'ex de l'Ateneu Óscar Muñoz, després de superar una greu lesió de menisc.

El club

Vagi per davant que aquest text no és cap crítica ni cap atac a ningú en concret sinó el reflex d'una opinió i, fins i tot, la proposta d'idees que poden ajudar a millorar l'Ateneu i el futbol català en general.

Per qüestions de feina, en les últimes setmanes qui us escriu ha tingut la ocasió de parlar del model esportiu que seguim al nostre país amb dues persones d'ocupació ben diferent però amb pensaments comuns; el director esportiu d'un club de rugbi, esport del qual hauríem d'aprendre segurament moltes coses, i el president d'un club de futbol. Tot va començar quan el directiu del club de rugbi va explicar el per què s'havien inscrit a disputar un campionat anglès abandonant la competició territorial organitzada per la Federació Espanyola. Entre altres qüestions, mentre a la Federació Espanyola el club havia d'assumir una part important de les despeses que suposava inscriure's a la competició, en la lliga anglesa en què prenen part se'ls cobra una quota simbòlica de 8 lliures esterlines (uns 10 euros aproximadament) que val per a tota la lliga en curs.

A Anglaterra, la participació dels ciutadans en l'esport, i la pràctica de l'esport, es canalitza a través dels clubs, amb el vist-i-plau de l'estat, que deriva conscientment l'organització de l'oci cap a aquestes entitats amb moltíssima tradició en aquell país. El club és tota una filosofia de vida, un lloc al qual qui n'és soci pot anar a passar-hi el dia realitzant activitats molt diverses. I qui no n'és soci, qui visita el club com a aficionat (per exemple, el seguidor que va a veure un partit de futbol) també disposa de diversos mecanismes per fer-se seu el club, alguns dels quals tenen la seva arrel en el màrqueting, però d'altres no. És un model que al nostre país es pot trobar vagament, per exemple, en alguns clubs de tenis. Anys enrere, els socis del Club Tenis Guíxols van construir-se, ells mateixos, un local social (reconvertint l'antic bar) en què, a part de gaudir d'un servei de cuina més que correcte, hi havia un espai per veure la televisió, una màquina de dards, i es podien consultar totes les informacions al voltant del club en diversos panells informatius. Retalls de premsa, quadres de tornejos, classificacions, etcètera. Salvant les distàncies, és el que s'apropa al model d'aquests clubs que disposen d'extenses instal·lacions tant esportives com de lleure. El directiu del club de rugbi em deia: "aquí és impensable que el club d'èlit més gran tingui més d'un camp. On anem a jugar nosaltres, cada club en té quatre o cinc. I no només de rugbi". Val a dir que aquest club disposa d'un magnífic local social amb bar, sala de televisió amb subscripció a les plataformes angleses per veure futbol i rugbi anglès... i història, molta història en les seves parets.

El model de la pràctica esportiva al nostre país no sembla tan orientat als clubs, sinó que les institucions locals n'han assumit una bona part i, especialment per part dels ajuntaments d'una determinada tendència, s'ha etiquetat els clubs com a entitats privades que com a tals han de rebre una ajuda molt limitada per part dels governs locals, o simplement no rebre'n. En aquest cas, la institució local s'encarrega de construir instal·lacions (pavellons, piscines, etcètera) però en moltes ocasions és ell mateix qui les explota a través de patronats municipals o de la contractació d'empreses que ofereixen serveis esportius, però que no animen a cap tipus d'identificació ni de sentiments de pertinença a una entitat, a un grup. Natació o gimnàstica de manteniment o activitats extraescolars en serien un exemple. Certament clubs privats utilitzen també aquestes instal·lacions per a les seves activitats, però creiem que no mentim si diem que molt sovint no pot utilitzar-les com millor li aniria pels seus interessos esportius. Entrenar en quarts de camp i no en camps sencers per sobreocupació per part d'altres equips de la ciutat, per exemple, seria una de les conseqüències de tot plegat. Per arribar a la infrastructura de clubs del model anglès, en tot cas, caldria començar gairebé des de zero. La tradició, la història i la feina feta a les Illes és difícilment superable. L'Ateneu, per exemple, seria capaç de finançar la construcció d'un nou camp?

Hom pot pensar que aquesta és una reflexió molt liberalista, i potser ho sigui, però som en un país amb una societat civil forta que possiblement podria canalitzar aquestes iniciatives seguint el model anglès. D'aquesta manera, podrien quedar alliberats recursos públics que ara es destinen al que abans hem comentat i que possiblement podrien evitar la privatització d'altres àmbits més importants, com la salut, per exemple.

Però no tot és qüestió de política. Actualment, en el cas d'un nombre important d'equips de futbol del país (no tots), què ofereix el club en el carnet de soci? Veure cada quinze dies el partit del teu equip a casa, i para de comptar. Aquesta tampoc és una filosofia de club. En aquest cas, s'acaba limitant la presència de gent al camp a aquells aficionats de "pedra picada" que porten el sentiment del club molt endins per raons diverses des de fa molt de temps, però que cada cop són menys. L'afluència de públic al Josep Suñer n'és un clar exemple. Es pot argumentar "és que no hi ha jugadors de casa", però és un argument fàcilment desmuntable en veure com en altres èpoques en què també hi ha hagut jugadors "de fora" l'assistència ha estat millor. Fins i tot, en èpoques en què el "pay per view" ja funcionava, com en el cas de l'etapa Xavi Lozano, tant a Tercera Divisió com a Primera Catalana.

En primer lloc, que els socis puguessin disposar d'un local social seria un bon principi, sens dubte. Un lloc on discutir de futbol, on passar una estona d'oci al marge del partit, on fins i tot puguessin veure altres partits de futbol per televisió abans o després del partit del club en qüestió. Un punt de reunió, en definitiva, on també s'hi pugués trobar informació sobre el que està passant a l'entitat i on fins i tot s'explotessin els "recursos atípics": molts clubs encara no han fet el pas d'explotar el màrqueting amb productes del club, que poden començar amb productes senzills com bufandes, programes o butlletins, o clauers, però que es pot plantejar que vagin una miqueta més lluny si la proposta té acceptació. Certament (com en el cas de l'Ateneu), els camps municipals no sempre ofereixen aquestes possibilitats, però alguns clubs han optat per la iniciativa d'associar-se amb bars ja establerts de la ciutat perquè siguin el punt de reunió de la gent que segueix el club. Fins i tot, recentment, el Sant Andreu ha decidit assumir la gestió d'un bar històric del barri, ja tancat, per convertir-lo en el local social del club, del qual ara no disposava més enllà del "típic" bar del camp.

La ciutat s'ha de fer seu el club, i el club s'ha de fer veure a la ciutat. Si els mitjans locals no parlen de nosaltres, potser ens hem de plantejar fer alguna cosa perquè en parlin. Encara que pugui semblar un somni, seria bonic mirar de recuperar aquell temps en què els primers ídols dels "nanos" eren els jugadors dels equips de casa, els més pròxims, abans dels grans "cracks" que només poden veure per televisió o virtualitzats a la PlayStation. Recordo que, a mitjans dels anys 80, a Sant Feliu, molts nanos volien ser com en Sisco. I ara? La idea seria, en definitiva, que la ciutat sabés que existeix un club, que és seu, i que hi poden fer quelcom més que veure futbol cada quinze dies i tornar a casa per la mateixa porta per on has vingut. Tot està canviant i cal observar-ho perquè la corrent no ens hi acabi atrapant.

I, insistim, això no és una crítica, ni un atac. Potser és una utopia.

L'Ateneu a casa, millor del que sembla

La derrota que va patir l'Ateneu diumenge passat a casa davant del Sants (0-1, gol de David Haro de vaselina al 52', sorprenent un Jordi Fàbrega que estava massa avançat) ha estat, contra el que es pugui pensar, la primera que ha encaixat l'equip de Nacho Castro al Josep Suñer en tota la temporada. Això sí, el fet d'haver acabat la primera volta invicte al seu camp no vol dir que l'Ateneu no hagi deixat escapar molts punts, masses, del Josep Suñer, que permetrien segurament estar més tranquils de cara a la permanència i somiar en altres objectius.

L'Ateneu ha guanyat 1 partit (Vilassar, Marianao, Rubí i San Cristóbal) però n'ha empatat 5 (El Masnou, Gimnástica Iberiana, Montcada, Santfeliuenc i Poble Sec), a part de la derrota contra el Sants. Això vol dir que només s'han sumat 17 punts al Josep Suñer, o el que és el mateix, que se n'han deixat escapar 13. Alguns, en els últims minuts de partit, com va passar en el partit contra el Santfeliuenc. Amb tot, com a mal menor, les xifres són millors que les de la temporada 08-09, en què l'Ateneu va aconseguir una permanència agònica en l'últim partit contra el Manresa després de sumar 26 punts al Josep Suñer.

Aprofitem per repassar resultats i classificació de l'última jornada, la 21 a la Primera Catalana:

Tortosa 0- Santfeliuenc 2

Vilafranca 2- Banyoles 0

Rubí 1- Poble Sec 0

Mataró 4- Peralada 1

Montcada 0- San Cristóbal 0

Muntanyesa 0- Tàrrega 0

Marianao Poblet 2- Vilassar 3

Igualada 2- El Masnou 1

Gimnástica Iberiana 1- Gramenet B 1

La classificació queda així: Vilafranca, 44 punts; San Cristóbal, 37; Gramenet B i Sants, 36; Peralada i Igualada, 35; Rubí i Santfeliuenc, 34; Tàrrega i Muntanyesa, 33; El Masnou, 32; Poble Sec, 29; Guíxols, 28; Banyoles, 25; Montcada i Gimnàstica Iberiana, 24; Tortosa, 22; Vilassar, 14; Marianao Poblet, 13; i Mataró, 12.

L'Ateneu continua a quatre punts del 15è classificat (el Montcada), dada important en previsió que pugui haver-hi tres descensos de conjunts catalans de Segona B a Tercera que no siguin compensats amb ascensos de Tercera a Segona B.