Una proposta ganxona

Els jugadors del Terrassa es van tancar les passades Festes de Nadal als vestidors de l'Estadi Olímpic per reclamar el pagament d'uns salaris que feia cinc mesos que no arribaven i que havia empès alguns jugadors, en alguns casos, a alimentar-se exclusivament a base d'arròs bullit. Els de la Gramenet s'han trobat enganyat per un suposat mecenes suec que ha acabat sent un impostor, a qui tots els directius (i molts aficionats) es van creure perquè la situació econòmica de l'històric equip de Santa Coloma de Gramenet és desesperada, amb un deute superior als 800.000 euros. Els jugadors del Lleida, aquesta temporada i en temporades anteriors, han hagut de patir retards en els cobraments, els més habituals de tres mesos. La temporada passada, els jugadors del Gavà també van veure com aquells diners que se'ls havien promès a principi de temporada no arribaven per enlloc. Bé, els jugadors del Gavà... i els de molts altres clubs.

I és que, efectivament, la Segona B és una categoria ruïnosa, més que deficitària, artificial, una aberració perpetrada a finals dels 70 amb l'esperit del "café para todos" i que volia fer contentes les institucions d'una sèrie de capitals de província que poca cosa més tenien que el futbol per fer-se veure arreu de l'Estat. Finalment, la Segona B ha esdevingut una categoria sense atractiu i que treu les seves misèries de l'equilibri entre la professionalitat pràctica i l'amateurisme teòric. Però moltes de les misèries de la Segona B també es donen per sota.

Xavi Agustí, exentrenador de l'Ateneu i amb una llarguíssima trajectòria en el futbol gironí i català, va donar la resposta en una entrevista emesa fa un temps al programa FutbolCat del 33. Agustí deia que l'única manera de reflotar el futbol territorial català (i afegeixo, possiblement també el de categories superiors) era tornar als orígens i "regionalitzar-lo", fent molt més freqüents els partits entre equips de poblacions properes. D'aquesta manera, sostenia Agustí, es guanyaria en assistència als camps i els clubs segurament es podrien estalviar desplaçaments llargs (alguns, que requereixen nit d'hotel, com quan un equip de les comarques de Girona juga a les Terres de l'Ebre) que poden representar una sagnia econòmica per als equips. Bé, la sagnia moltes vegades ve pels preus dels arbitratges, però això són figues d'un altre paner.

Aplicat en el cas de l'Ateneu, i amb tots els respectes, quins partits tindrien més interès? Repetir les visites de la Gimnàstica Iberiana, el Poble Sec, el Marianao Poblet, o com l'any passat el Martorell o el Morell... o que tornessin a venir a Sant Feliu equips que ara estan per sota però que anys enrere suposaven autèntics clàssics, com el Palafrugell, l'Olot, el Roses o fins i tot l'Escala? I tant de bo es puguessin recuperar els duels contra el Palamós, el Cassà o el Llagostera.

Per tot plegat, El Compàs s'atreveix a formular una proposta de reestructuració de categories en el futbol espanyol i en el català, sabent que de propostes com aquesta n'hi ha hagut centenars i fins i tot milers, i que totes cauen en l'oblit, bé sigui per falta de difusió o per no se sap bé quins interessos. La proposta és la següent:

- Primera Divisió.

- Segona Divisió. Grup únic. Mai més d'un grup en una lliga professional. Si voleu per pur romanticisme, però mai.

- Tercera Divisió. "Solució alemanya": una tercera divisió única, a nivell estatal, i professional. La formarien els 5 primers classificats de cada grup de l'actual Segona B sempre i quan puguessin demostrar unes condicions econòmiques objectives vàlides per competir en una lliga professional. Els equips que no reunissin aquestes condicions, encara que haguessin assolit l'ascens per mèrits esportius, no podrien formar part de la nova categoria. L'anomenem "solució alemanya" perquè és el que es va fer fa dues temporades a Alemanya amb la creació de la "Bundesliga 3" entre la "Bundesliga 2" i els quatre grups de la "Regionalliga".

- Quarta Divisió. Seria l'equivalent de l'actual Tercera: cada comunitat autònoma tindria el seu grup de la quarta divisió amb 20 equips. El problema que es planteja és que hi hauria disset campions per a tres o quatre places a ocupar en la nova Tercera Divisió, sempre i quan els clubs que haguessin ascendit puguessin aconseguir els requisits necessaris per jugar en el futbol professional. Amb tot, no seria un problema nou ja que en altres països es planteja de la mateixa manera.

- Primera Catalana. La considerada "primera categoria autonòmica" hauria d'estar ja agrupada per demarcacions. Si no es volen fer demarcacions estrictament "provincials" (lògicament la demarcació de Barcelona hauria de tenir més representació per població), es podrien plantejar en 3 o 4 grups, però mai amb un grup únic com ara. Un Guíxols- Vic tampoc és una mala idea.

- Continuació de la piràmide.

Sí, sé el que podreu dir; massa embolic, equips que estaven amunt que anirien avall i equips que estaven avall que anirien amunt per una simple reestructuració de categories, que d'altra banda no seria inèdita en la història del futbol. Però coincidireu també que la situació actual és de difícil sosteniment i que la "idea Xavi Agustí" que comentàvem abans és una bona proposta de futur. En tot cas, gràcies pels que heu tingut la paciència d'arribar fins al final d'aquesta proposta ganxona.