Potser era millor no jugar...

Finalment l'amistós que havien acordat l'Ateneu i l'Aro es va disputar, però tal com va anar, d'acord amb la majoria dels que el van veure (començant pel tècnic Nacho Castro), el millor seria que no s'hagués jugat.

Per començar, el partit es va jugar sense àrbitre, a diferència del que havia passat en l'amistós contra el Vilartagues. La primera part la va arbitrar el delegat de l'Aro, i la segona meitat, el jugador de l'Ateneu Raúl Arjona. Com es pot suposar això va provocar un munt de queixes i protestes durant el partit en funció de l'equip al qual no pertanyia l'àrbitre del moment. El fet que hi hagués un penal a cada part (el primer a favor de l'Aro i el segon a favor del Guíxols) és prou significatiu. El que ningú podia esperar és que el partit s'hagués d'acabar abans d'hora. Segons ens han explicat diversos jugadors i membres del cos tècnic de l'Ateneu, a partir del quart d'hora de la segona part, aproximadament, determinats jugadors de l'Aro van oblidar-se de jugar a futbol i van començar a exhibir-se amb entrades a qual més perillosa sobre jugadors de l'Ateneu. De resultes d'una d'aquestes entrades, una de les noves incorporacions, Gorka Garagarza (a la foto) té una inflamació molt important en un peu i ara mateix no se sap si podrà participar en el primer partit de lliga. Davant del risc que d'un partit teòricament amistós se'n puguessin generar més lesions, es va acordar posar punt i final al partit. El marcador en aquell moment era d'empat a 2 gols. Jordi Cervera i Xavi Martínez, de penal, van ser els autors dels gols de l'Ateneu.

Un altre fitxatge. Al marge de Garagarza, l'Ateneu ha incorporat un altre nou jugador. Es tracta d'Alberto Jiménez. Migcampista de banda, aquest jugador nascut el 27 de novembre de 1990 a Sant Miquel de Fluvià va despuntar amb les categories inferiors del Peralada, fins al punt que es va donar el curiós cas que va disputar una temporada sencera amb el Peralada a Primera Catalana (la 2007-08) i aquesta l'ha disputat amb el Girona de Divisió d'Honor juvenil, ja que encara estava en edat juvenil. Amb el conjunt gironí ha disputat 23 partits (21 de titular), i ha marcat 5 gols.

La salut dels futbolistes, la prioritat del Guíxols

Us reproduïm un article publicat aquest dijous 27 d'agost pel Diari de Girona. La foto és de Marc Martí.

GIRONA DDG L'estiu del 2007, el món del futbol quedava paralitzat després de la sobtada mort d'Antonio Puerta. La imatge del jugador del Sevilla estès a terra, amb la mirada perduda, va quedar gravada a la memòria. Dos anys després, l'excapità de l'Espanyol Dani Jarque també perdia la vida per uns problemes similars. Situacions que han deixat en boca de tothom la mort sobtada en aquest esport; així com en qüestió les revisions que els futbolistes han de passar cada pretemporada. És en aquest camp on el Guíxols, equip de Primera Catalana, se situa unes passes endavant. Ja fa uns anys que l'entitat que presideix Emili Vilert ha situat la salut dels seus jugadors com a principal prioritat. I és que, des de fa tres temporades, la primera plantilla blaugrana visita, abans d'iniciar la campanya oficial, una doctora de confiança que els visita, un per un, per intentar trobar qualsevol anomalia per tractar-la i solucionar-la al més aviat possible."La política del nostre club es basa, principalment, en la salut dels jugadors. És el més important per a nosaltres. Podrem estar d'acord o no en molts aspectes, però això no ho discutirem", subratlla Vilert. El president afegeix que "els futbolistes són com els nostres fills", abans d'explicar quin és el procediment que la plantilla acostuma a seguir: "Una doctora els visita en un centre mèdic de Sant Feliu, on passen una revisió molt completa. No tenim els mitjans d'un equip de Primera Divisió, però des que hi anem sempre hem tingut informes molt precisos i hem pogut detectar qualsevol anomalia". Problemes que, aquesta temporada, també han aparegut. Quatre o cinc futbolistes del primer equip hauran de sotmetre's a noves proves per descartar qualsevol mala notícia, encara que Vilert es mostra d'allò més optimista: "No ens hem de preocupar; no té més importància. Però més val prevenir amb temps que no pas després haver-nos de lamentar". Malgrat el petit "contratemps", sembla que els jugadors estaran a punt per jugar aquest cap de setmana.

Plantilla pràcticament tancada

A una setmana i mitja per començar el campionat, ja us podem fer avinent una primera plantilla de l'Ateneu per a la temporada 2009-10. No és la definitiva, perquè encara queden tres jugadors a prova, Àlex Torrent, el defensa Víctor Lozano (Europa juvenil) i l'uruguaià Pablo Díaz (Sils). Però aquesta primera llista de jugadors que seran inscrits per iniciar el campionat són aquests.

Porters: Jose González i Jordi Fàbrega (Cornellà juvenil). Aurelio, finalment, ha estat descartat.

Defenses: Elies Martí (Palamós), Edu Poderoso (Palafrugell), Sergi Pedregosa (Rapitenca), Albert Deu (Palamós), Xavier Busquets (Mataró juvenil), Richard Gutiérrez (Vilajuïga), Jordi Cervera (Guíxols B), José Luis Gallardo (Palamós) i... un fitxatge sorpresa d'última hora, el veterà Gorka Garagarza (Palamós).

Migcampistes: Borja Garcia (Peralada), Xavi Martínez (Blanes), Robert Martínez "Ruba" (Unificació Bellvitge), Víctor Vidal (Mataró juvenil), Moi Jiménez (Palafrugell) i Aleix Feixes (Sant Hilari).

Davanters: Patri Rodríguez (Guíxols B), Rubén Soler (Castelldefels), Rubén Pérez (Llagostera), Raúl Arjona i Pau Sala.

Això significa que, a més d'Aurelio, han causat baixa el davanter Felip Sans i el defensa Marc Bosch, amb la qual cosa en aquesta plantilla només hi queden quatre jugadors dels que van acabar la temporada passada amb l'Ateneu: Jose González, Raúl Arjona, Pau Sala i Víctor Vidal, a més de Jordi Cervera que tot i pertànyer al B va jugar algun partit amb el primer equip.

L'arxiu del Pare Abat: La botifarra de l'Hilari

Foto: L'Ateneu de la temporada 1985-86, en el debut a la Regional Preferent.

Quan vam pensar un nom per aquest bloc, abans de triar el de l'expressió popularitzada per en Sidro Ribera, també vam apuntar a la llista de candidats "La botifarra de l'Hilari". Va ser un dels moments més recordats de la història recent de l'Ateneu i que va estar a punt d'acabar com el rosari de l'aurora. L'hem volgut recuperar perquè l'escenari va ser l'Estadi Municipal d'Olot. La data, el diumenge 15 de desembre de 1985.

El cert és que abans de començar el partit, un sector del públic olotí ja estava disposat a fer que l'ambient del matx fos especialment calent. Tot, al voltant d'una polèmica al voltant del jugador de l'Ateneu i ex de l'Olot Vilar. Tal com recollim en el llibre Blaugrana, vermell, carbassa i verd (que, per cert, encara és a la venda en algunes llibreries de Sant Feliu), Josep Serrats ho va explicar així al setmanari Àncora: "Les incidències van ser nombroses i lamentables; van començar en el mateix moment en què Vilar va aparcar el seu cotxe, donat que no es va llogar autocar i els jugadors van utilitzar vehicles particulars. En baixar del vehicle, Vilar va ser envoltat i agredit per diversos exdirectius de l'Olot, club amb el qual havia tingut alguns problemes econòmics en la seva anterior etapa de jugador en què va defensar els seus colors. De resultes dels cops rebuts, no va poder jugar i va haver de tornar al seu domicili". El que era aleshores secretari de l'Ateneu, Xavi Sunyer, anys més tard va donar una altra versió. "La temporada en què Vilar va jugar a l'Olot, la directiva va quedar a deure una part de la fitxa a tots els jugadors. Tota la plantilla va decidir que les quantitats que poc a poc s'anessin cobrant se les repartiria tot l'equip. Però Vilar, pel seu compte i amb els seus tripijocs, va aconseguir que li paguessin el que li devien en un taló que, lògicament, es va quedar. Els jugadors se'n van assabentar i per això l'esperaven aquell dia. Però Vilar no va arribar ni a baixar del seu cotxe. Quan va veure que l'esperaven, va fer-se acompanyar d'un directiu nostre i va fugir sense jugar el partit".

Partit que, com es podia imaginar, va tenir de tot. Serrats va escriure: "En el descans, en l'habitual piloteig que solen efectuar els reserves de cada equip, un petit sector de gent va insultar els guixolencs referint-se greument a les seves famílies. Es va reprendre el partit i quan faltaven uns 15 minuts, Lozano va decidir que Hilari es preparés per sortir, i novament es van repetir els greus insults, que el jugador va aguantar". Fins que va arribar el "fatídic" minut 92. Hilari Nogueron va agafar la pilota, va efectuar una internada amb velocitat i força per la banda esquerra, va enviar un fort xut al pal i el rebot el va aprofitar Domènec Torrent per fer el 0 a 2. Immediatament, Hilari es va girar com esperitat cap al sector de públic que més l'havia insultat i els va dedicar una contundent botifarra. La invasió de camp va ser immediata, el públic va acabar perseguint els jugadors del Guíxols fins als vestidors i la Guàrdia Civil va haver de treure les pistoles per intentar dispersar la gent. Francesc Garcia "Sisco", jugador guixolenc de l'Ateneu i ex de l'Olot, que va jugar aquell partit, va explicar: "N'hi havia un, darrere la tanca, que era el que més cridava però no s'atrevia a saltar. Va ser llavors quan l'espectador de darrere li va donar una empenta, va trobar-se al mig del camp sense saber què fer i llavors va saltar tota la graderia... per sort, vam poder arribar a la caseta i tot va acabar allà. La situació, però, no va ser gens agradable. Jo havia jugat a Olot, tenia moltes amistats allà i em vaig trobar una mica en mig de tot el tinglado".

D'aquell partit, jugat fa 24 anys, n'hi va haver imatges en vídeo, ja que una incipient Televisió de la Garrotxa va enregistrar el partit. Tant de bo la cinta s'hagués conservat, però fins que no es trobi, els que hi vam ser presents haurem de reviure mentalment les imatges de les corredisses i dels nervis que es van viure aquella tarda a Olot. Per al record, hi afegim les alineacions. L'Olot va jugar amb: Solés, Camilo, Espigulé, Serra, Costa, Gratacós, Forcadell, Narcís (Pijoan), Vila, Castañer i Valencia (Francisco). I el Guíxols ho va fer amb Puig, Sisco, Sala, Gironella, Marcos, Escribano, Vilatje, Costabella, Seguí (Hilari), Nievas (Esquinas) i Torrent.

Una patacada per tocar de peus a terra

L'Ateneu va perdre per 0 a 4 davant l'Olot, de la Territorial Preferent, en el que és (en principi) l'últim amistós de la pretemporada disputat al Josep Suñer. Va ser una golejada per rebaixar l'eufòria que havia generat el bon partit del diumenge anterior davant del Blanes, si bé val a dir que els de Nacho Castro es van trobar al davant amb un equip de fer-se dir sí senyor. Va ser, de fet, una de les notes positives del partit; veure com la històrica Unió Esportiva Olot ha tornat i amb ganes de tornar a ser un dels equips capdavanters de les comarques de Girona, com havia estat anys enrere.

Abans del partit es va efectuar la presentació de l'Ateneu 2009-10, si bé va continuar sent una presentació "provisional", ja que continua havent-hi jugadors a prova. Per exemple, el central Dani Haro, que va jugar la temporada passada 11 partits (0 gols) amb el Miapuesta Vilajuïga a Tercera, i el porter gironí Jordi Fàbrega, que va encaixar 27 gols en 22 partits la temporada passada amb el Cornellà juvenil, de divisió d'honor. A més, Nacho Castro comptava amb baixes importants per aquest partit, com les dels laterals Elies i Deu i la de Patri, que té una sobrecàrrega als abductors. El matx va començar amb domini altern i amb ocasions per tots dos equips, però poc a poc, l'Olot que entrena l'extècnic de l'Ateneu Joan "Nitus" Santos es va anar fent amb el control del partit i va aconseguir avançar-se abans del descans amb un gol de Roger. A la segona meitat, l'Ateneu va presentar un equip amb molts canvis respecte al del primer temps, que pràcticament no va tenir opció davant dels olotins. El "pichichi" garrotxí Robert Fernández (34 gols en 33 partits la temporada passada) va fer el 0 a 2 en el minut 64, i un minut més tard, Karam Ben Mhani (davanter olotí de 21 anys, ex del Garrotxa i el Banyoles) feia el 0 a 3. Robert va completar la golejada en la recta final.

Seguint amb la planificació prevista, l'últim amistós que ha de disputar l'Ateneu ha de ser davant del Bescanó, dissabte que ve en terreny gironí. A la foto de David Sunyer, un instant del partit de dissabte al Josep Suñer i Arxer.

El Vilartagues s'estrena amb victòria

El proper llibre d'història del futbol a Sant Feliu dirà que la refundada Unió Esportiva Vilartagues va començar la seva trajectòria amb un triomf sobre el degà de la ciutat. Així va ser en l'amistós que van disputar ahir a la nit, que el Vilartagues es va endur per 2 a 1. Nacho Castro va convocar només 12 jugadors per aquest partit, tots ells jugadors a prova o que havien disputat pocs minuts en amistosos anteriors (a la foto, una imatge del partit contra el Blanes).

D'altra banda, l'amistós que havien de disputar el Guíxols i l'Aro del tècnic guixolenc Alexis Cubó (i amb molts ex de l'Ateneu a l'equip) s'ha suspès... per falta de camp. En haver-se iniciat els entrenaments dels equips de futbol base, no s'ha pogut trobar un horari per disputar aquest partit.

Un partit per a l'optimisme

Foto: Jose González a punt d'aturar el penal llançat per Uri.

L'Ateneu va superar el Blanes de la Tercera Divisió per 2 gols a 0 en un nou amistós de pretemporada per a l'equip de Nacho Castro, però el que és més important, va donar una excel·lent imatge als malauradament escassos espectadors que van anar al Josep Suñer (i això que el preu de l'entrada era de 3€). Circulació ràpida de pilota, criteri en la distribució i bon treball defensiu van ser alguns dels ingredients d'un còctel que, si jutgem pel que van assegurar els espectadors que van anar al camp, feia temps que no se servia al Josep Suñer.

El Guíxols va jugar amb un esquema 4-3-2-1 amb Jose a la porteria, una defensa formada per Elies i Deu als laterals, Poderoso i Pedregosa com a centrals, Borja com a pivot defensiu, Xavi Martínez i Alberto Jiménez (un dels jugadors a prova) com a interiors, Patri i Rubén Soler com a segones puntes, i al davant, Rubén Pérez, un altre dels jugadors a prova, ex del Llagostera. Amb aquest equip, l'Ateneu va oferir un molt bon futbol a la primera meitat i es va avançar en el minut 20 gràcies a una acció de Xavi Martínez que va acabar amb una rematada en pròpia porta d'un defensor selvatà. Cinc minuts després, el Blanes podria haver empatat, però Jose González (que haurà de canviar el sobrenom de "Pepe Palomitas" a "Pepe Parapenals") li va aturar una pena màxima a Uri. A la mitja hora, Rubén Soler feia el 2 a 0 que ja seria definitiu. En la segona meitat, els canvis no van perjudicar un Ateneu que va mantenir el ritme de joc. També van jugar Aurelio, Busquets, Rúa, Víctor Lozano, Richard, Heredia, Moi, Cervera i Pablo; tots ells, excepte Moi Jiménez, jugadors encara a prova.

Per tant, fa molt bona pinta el partit que dissabte que ve disputaran al Josep Suñer l'Ateneu i l'Olot, equip acabat de pujar a la Preferent però que ja ha mostrat unes fantàstiques credencials a la Copa Catalunya, on va eliminar el Sabadell i només va caure davant l'Hospitalet als penals. Abans, l'Ateneu disputarà dos nous amistosos concertats en els últims dies, contra l'Aro d'Alexis Cubó (on hi juguen Albert Vilar i Màrius Vergeli) i contra el Vilartagues, que encetarà la seva "nova" història aquesta temporada des de la Tercera Territorial.

L'arxiu del Pare Abat: Què se n'ha fet d'en Charly?

Foto: Una alineació del Guíxols 1989-90. A dalt: Galan, Puig, Germán, Campaña, Albert Garcia i Chamorro. A baix: Charly Oppong, Freixas, Agustí, Sisco i Edu.

No, Google no ho troba tot. Abans d'escriure aquest article que feia temps que volia dedicar a en Charly, m'he passat una bona estona mirant de trobar rastres del primer (i únic) jugador africà que ha tingut el Guíxols en la seva història. Però no ho he aconseguit; les úniques referències són a les pàgines web dedicades a l'Ateneu. Ni tan sols al Facebook hi ha cap Charly o Charles Oppong que guardi una mínima semblança amb el nostre. Per tant, continuarem quedant-nos amb la incògnita d'on para ara en Charly, però això no treu que li dediquem un record, donat a més que en poc temps vestit de blaugrana va deixar petjada entre l'afició. A pocs jugadors a l'antic Mascanada se'ls ha "corejat" el nom des de la graderia com es va fer amb en Charly.

El que va ser secretari tècnic de l'Ateneu, "Nando" Roura, va explicar així en el llibre "Blaugrana, vermell, carbassa i verd" el fitxatge de Charly. Ens hem de situar en el Guíxols 89-90, el primer d'Albert Descayre, que una temporada més tornava a tenir l'objectiu de l'ascens. Explica Roura: "Nosaltres buscàvem un home gol a les rodalies o a Barcelona, però tots ens demanaven molts diners. Després vaig parlar amb un intermediari, valencià, de nom Puchades, que està casat amb una persona d'aquí, de Sant Feliu. Li vaig preguntar pel que demanava i em va dir que tenia un jugador africà que només que li paguéssim l'estada i les despeses vindria, ja que no tenia equip. El vam fer venir, el vam provar i el vam fitxar; i el vam tenir vivint en una casa particular". Quan va arribar a Sant Feliu, el company Josep Serrats el va entrevistar i Charly va fer la seva carta de presentació. Es deia Charles Oppong, i havia nascut a Abidjan, la capital de Costa d'Ivori, el 25 de juliol de 1966. Deia que havia destacat amb l'Asante Kotoko de Ghana i que això li havia permès ser internacional amb el seu país. Amb tot, assegurava que podia fitxar pel Guíxols ja que a efectes oficials el futbol en el seu país no era professional, amb la qual cosa podia fitxar per equips amateurs. Fins i tot, deia que havia jugat la Copa d'Àfrica de 1990, en què Costa d'Ivori va quedar eliminada a la primera ronda en quedar tercera del seu grup. Charly no explicava com havia conegut el seu representant però sí que el van portar a l'Estat per jugar amb equips de categoria territorial com a pas previ per intentar col·locar-lo amb algun equip de la Segona Divisió. El mateix Charly parlava del seu currículum: temporada 87-88, Alaquàs, a la Preferent valenciana; 13 gols en 16 partits. Temporada 1988-89, al Torrent, a la Tercera divisió valenciana; 21 gols en 36 partits. Temporada 1989-90, començament de temporada, al Santa María de Águilas (Almeria), 15 gols en 25 partits. Sorprenia que Charly jugués 25 partits amb el Santa María i la Copa d'Àfrica al mateix temps. Però, en fi, qui no ha inflat el seu currículum alguna vegada...

Charly va debutar amb el Guíxols marcant un gol. Va ser en un amistós contra el Pals (4-1), el 22 de març de 1990 a Mascanada. Però el seu debut a la lliga es va retardar quinze dies més. Això sí, l'espera va valer la pena. 8 d'abril del 1990, Vic- Guíxols a l'estadi municipal de la capital osonenca. Charly debuta en el minut 80 de partit. S'entra en el temps afegit amb empat a un fins que Charly, en una acció de força, marca el gol de la victòria. 15 d'abril de 1990. Malgrat- Guíxols a la localitat maresmenca. Charly entra al camp en el minut 78, i en el 86, torna a marcar el gol de la victòria. Havia nascut l'àngel negre del Guíxols i els diaris esportius de Barcelona li van dedicar espais en les seves pàgines dedicades al futbol català.

Malauradament, però, aquells van ser els únics dos gols que Charly va marcar amb el Guíxols. Fins a final de temporada, no va marcar cap més gol i l'Ateneu va encaixar dues derrotes als camps del Milan de Santa Coloma i del Canovelles que van acabar sent decisives perquè l'equip, que entrenava el tècnic vallesà Jordi González, acabés quart en la classificació i no assolís l'ascens a Tercera. I a final de temporada, Charly va marxar juntament amb el que va ser el seu inseparable amic a l'Ateneu, el porter gadità "Killo", que el Guíxols havia fitxat procedent del Rota. La següent experiència exòtica de l'Ateneu, i a més fallida, seria el fitxatge de Goran Kopunovic. Però ja hi haurà temps per això en un altre text...

Victòria contra el Caldes i Escola pròpia

L'Ateneu va superar el Caldes divendres al Josep Suñer en un partit amb dues parts molt diferents. En la primera, Nacho Castro va alinear un equip amb molts dels jugadors que encara estan a prova amb l'equip blaugrana. Un període que va acabar amb empat a 1 en el marcador. En la segona meitat, però, el tècnic de l'Ateneu va alinear un equip més pròxim al que ha de ser el teòric titular, incorporant-hi a Elies, Edu Poderoso, Pedregosa, Víctor Lozano, Patri i Borja, i els locals van passar a ser dominadors del partit. Amb tot, només van trobar porteria en una ocasió, gràcies a Moi Jiménez.

Abans del partit, la directiva de l'Ateneu va distribuir per tota la ciutat uns cartells en què s'anuncia la posada en marxa de l'Escola de Futbol de l'AD Guíxols, del tot desvinculada de l'Escola de Futbol Sant Feliu. Aquesta era una vella aspiració del president Emili Vilert que, finalment, ha decidit arrencar "sense presses" aquesta temporada. La intenció del club és disposar d'un equip en totes les categories excepte benjamins (alevins, infantils, cadets i juvenils), i com a "ganxo", l'Ateneu vol que el preu que pagui cada jugador inscrit sigui sensiblement inferior al que ara mateix paguen els jugadors de l'Escola. En aquest sentit, l'Ateneu ha fet gestions per aconseguir patrocinadors que sufraguin aquesta despesa. Com a curiositat, destacar que la primera vegada que l'Ateneu va organitzar un futbol base propi (el 1985) també va posar la maquinària en marxa a mitjans d'agost.

L'Ateneu, tercer al Torneig del Suro

L'Ateneu ha quedat tercer al Torneig del Suro que s'ha celebrat aquest diumenge al municipal de Llagostera (a la foto de David Sunyer, una imatge del Guíxols- Cassà). L'equip de Nacho Castro ha empatat a 1 davant del Cassà, a qui ha superat als penals, i després ha cedit per 2 a 0 davant del Llagostera. Recordem que tots dos equips jugaran la temporada que ve a Tercera.

En el primer partit, Nacho Castro ha presentat la següent alineació: Jose González; Elies Martí, Edu Poderoso, Víctor Lozano, Albert Deu; Sergi Pedregosa, Borja García; Xavi Martínez, Feixes; Patri i Heredia. El gol de l'Ateneu l'ha aconseguit Xavi Martínez en una acció desafortunada del porter cassanenc; Xavi Martínez l'ha vist avançat i li ha enviat una vaselina que el meta blanc-i-blau s'ha empassat. L'ex de l'Ateneu Sergio Murga ha empatat per al Cassà rematant de cap una falta lateral. Als penals, Jose González ha aturat dos llançaments; l'Ateneu els ha transformat tots.

En el segon partit, a més de la derrota s'ha hagut de lamentar la hospitalització d'Aleix Feixes i Víctor Lozano, que han topat cap contra cap en un salt. Tots dos han obert la cella i se'ls han hagut d'endur a un centre hospitalari perquè els la cosissin. El partit ha començat amb Aurelio a la porteria; Richard, Víctor Miguélez, Edu Poderoso, Marc Bosch; Víctor Lozano, Rúa; Moi Jiménez, Aleix Feixes; Xavi Martínez i Rubén Soler. Jordi Cervera i Pablo han substituït els dos jugadors lesionats. Un dels gols del Llagostera l'ha aconseguit el jugador guixolenc Francesc Guitart. D'altra banda, anotar que l'Ateneu ha utilitzat en aquest Torneig pràcticament tots els jugadors que té a prova. En el primer partit, només ha jugat Heredia; però en el segon, ho han fet Richard, Víctor Miguélez, Víctor Lozano, Rúa i Pablo.

Recordem que la pròxima cita serà el pròxim divendres 14 al Municipal Josep Suñer davant del Caldes, de la Primera Territorial.

Un Històrics ganxó

El Torneig dels Històrics és una cita clàssica de la pretemporada que disputen diversos equips de l'àrea metropolitana de Barcelona, però l'Ateneu també va ser-hi present dimecres, ni que fos de forma indirecta. Primer de tot, a la llotja del Narcís Sala hi era present aquest exjugador de l'Ateneu que veieu de perfil a la foto de dalt. El recordeu? És Javi Segovia, un dels jugadors que el Guíxols va incorporar a mitja temporada en aquella efímera campanya a Tercera, la 1995/96. Segovia va arribar a l'Ateneu amb molt bons precedents; la campanya anterior havia fet la pretemporada amb la Gramenet de Segona B, però va explotar amb el Blanes, fet que li va valer el seu fitxatge per l'Hospitalet. La temporada posterior l'havia començat a l'Hospitalet Atlètic. Javi Segovia és, des de fa pocs dies, adjunt a la gerència de la Unió Esportiva Sant Andreu. Vam tenir la ocasió de conversar amb ell una estona i recordar la seva breu etapa guixolenca.

La trobada amb Segovia va ser de propina, perquè en principi anàvem al Narcís Sala preparats per veure el Sants (rival de l'Ateneu a la lliga) i Jordi Vergés, l'antic defensor de l'Ateneu. El cert és que Vergés no va tenir gens de sort i va marxar del camp expulsat i en mig de crits de "tonto, tonto". Després de fer-se un trau al front, com podeu apreciar en la foto de baix, una entrada contundent li va valer la targeta groga i, pocs minuts després, unes mans li van significar la segona amonestació. Dues infraccions, dues grogues, i per acabar-ho de rematar, eliminació del Sants. Com a anècdota, també, destacar la presència a la graderia dels pares de l'exjugador de l'Ateneu Aniol Masó; el seu germà Ramon ha fitxat pel Sant Andreu i Natxo González el va alinear dimecres passat com a lateral esquerre. Ramon, exjugador del Barça C, el Girona i el Cassà, va causar una molt bona impressió.

Ja som tretze... i no són els últims

L'Ateneu ha incorporat dos nous fitxatges que fan que, ara mateix, la plantilla que té Nacho Castro a les seves ordres tingui 13 efectius. La primera de les incorporacions és la d'un rodamón del futbol català, Rubèn Soler, que ja aquests últims dies s'havia entrenat amb l'Ateneu. Nascut a Mollet del Vallès el 24 de gener del 1983 (té, per tant, 26 anys), Soler ha jugat ja en onze equips com a sènior: Júpiter, Gramenet B, el desaparegut Barça C, Granollers, Numància B, Palamós, L'Hospitalet, Eivissa, Balaguer, Cornellà i Castelldefels. Amb tots aquests equips va jugar a Tercera excepte amb l'Hospitalet, amb qui va jugar a Segona B, i el Castelldefels, a Primera Catalana. La seva millor temporada la va viure al Palamós 2004-05 (a Tercera), en què va marcar 11 gols en 34 partits, i va destacar també el seu pas pel Balaguer, amb 7 dianes en 28 presències. Soler, que pot jugar com a punta però també com a mitja punta preferentment per la dreta, fa 1'78 d'alçada i pesa 73 kg.

El segon fitxatge arriba del Palamós, igual que Gallardo i Elies. Es tracta del ja veterà lateral esquerre Albert Deu, nascut a la vila palamosina el 23 d'octubre del 1975 (per tant, a punt de fer 34 anys), que havia jugat amb el Palamós les últimes cinc temporades. Vilobí, Banyoles i Palafrugell havien estat els seus anteriors equips. Deu, que fa 1'74 d'alçada i pesa 72 kg, ha jugat almenys trenta partits en 4 de les seves 5 temporades amb el Palamós.

D'altra banda, segons ha pogut saber "El Compàs", en els pròxims dies es pot confirmar el retorn a l'equip de dos jugadors guixolencs. Un d'ells, Patricio Rodríguez "Patri", que va acabar la lliga passada amb el Guíxols B i que fa dies que s'entrena amb el primer equip. Nacho Castro tenia moltes esperances de poder recuperar Patri i el tècnic asturià ha quedat molt satisfet amb la feina que ha fet el davanter, de 33 anys, en els entrenaments. L'altre fitxatge imminent és el de Moisés Jiménez "Moi", mitja punta de banda dreta de 23 anys. Moi va ser l'autor de la centrada que un defensa del Roda de Barà va enviar a la seva pròpia porteria, donant així a l'Ateneu l'ascens a la Primera Catalana la temporada 2006-07. Les dues temporades posteriors, però, les va continuar jugant a Preferent, amb el Llagostera primer i amb el Palafrugell després.

Plantilla actualitzada

Porters: Jose González i Aurelio (Girona juvenil)

Defenses: José Luis Gallardo, Elies Martí i Albert Deu (Palamós); Edu Poderoso (Palafrugell), Marc Bosch i Jordi Cervera (Guíxols B).

Migcampistes: Borja García (Peralada), Sergi Pedregosa (Rapitenca), Xavi Martínez (Blanes), Aleix Feixes (Sant Hilari) i Moi Jiménez (Palafrugell).

Davanters: Rubén Soler (Castelldefels), Felip Sans, Raúl Arjona, Pau Sala i Patri (Guíxols B).

En cursiva, les incorporacions possibles però no encara tancades.

Aleix s'incorpora a l'equip

Segons ha confirmat avui el diari Sport, l'Ateneu ha acabat fitxant un dels jugadors que tenia a prova, el migcampista Aleix Feixes. Aleix, jugador de banda nascut a Figueres el 30 de juliol de 1990 (per tant, amb 19 anys ja fets), es va formar a la Fundació Esportiva Figueres, amb qui va arribar a l'equip juvenil. La temporada passada la va iniciar a l'Europa, de la divisió d'honor juvenil, amb qui va marcar 3 gols en 20 partits. Acabada la lliga, va acabar la campanya amb el Sant Hilari de la Territorial Preferent, amb qui va marcar 1 gol en 4 partits.

L'arxiu del Pare Abat: Julio Iglesias, soci del Guíxols

Molta gent coneix el passat futbolístic del cantant Julio Iglesias com a antic porter del Reial Madrid. Aquesta fitxa, segellada el novembre del 1959, n'és el testimoni. El que poca gent sap, però, és que "Julito" també va tenir, durant una temporada, una vinculació futbolística amb l'Ateneu. Durant un any, en concret la temporada 1989-90, Julio Iglesias va ser soci del Guíxols. I amb carnet VIP, encara que no pagués ni un duro.

Iglesias estava en un moment dolç de la seva carrera després de la publicació del disc "Un hombre solo", i havia aprofitat aquest èxit per participar en diverses campanyes publicitàries. Una d'elles, per a la marca de productes ceràmics Zirconio. Es dóna el cas que Zirconio era una de les marques que distribuïa a través de la seva empresa de materials per a la construcció Albert Descayre, aleshores president de l'Ateneu. L'equació estava feta i, fins i tot avançant-se una mica al seu temps, una bona campanya de difusió de la notícia va fer que el titular "Julio Iglesias, socio del Guíxols" es pugués veure en els diaris esportius de l'època. Se li va entregar el carnet VIP, que va ser una altra de les iniciatives de Descayre però que no va tenir massa ressò; es pretenia que aquells socis que vulguessin i puguessin col·laborar amb l'Ateneu amb una quantitat superior a la del carnet de soci ho puguessin fer, pagant, si la memòria no ens falla, 25.000 pessetes de l'època.

El que no sabem és si Iglesias va arribar a rebre mai aquest carnet de soci. Per a ell, potser, Sant Feliu continua sent una part de la seva vida que no vol remenar gaire. El 19 de juliol de 1975, a la sala de festes "Las Vegas", Iglesias, ja casat amb Isabel Preysler, coneixia una ballarina portuguesa, Maria Edite Santos. El 19 d'abril de 1976, exactament nou mesos després d'aquella cita, Edite donava a llum a un nen, de nom Javier, i a partir d'aquí va començar tot un serial en què la ballarina volia demostrar que Julio Iglesias era el pare del nen i que l'havia engendrat en aquella tòrrida nit ganxona. El 1992, una sentència va declarar Iglesias pare del nen, però el cantant s'ha negat sempre a sotmetre's a una prova d'ADN i, a més, un posterior recurs va revocar la primera sentència. El que és irrevocable, encara que ell segurament no ho recordi, és que durant un any, Julio Iglesias va ser soci del Guíxols. Weah!

Primer amistós: Ateneu 3- Salt 3

L'Ateneu ha empatat a 3 contra el Salt, tercer classificat de l'últim campionat de Primera Territorial (grup 1), en el primer amistós de la pretemporada disputat al Josep Suñer. Els tres gols els han aconseguit jugadors que estan a prova amb l'equip de Nacho Castro. En una primera meitat que ha acabat amb avantatge visitant per 1 a 2, Freixa, jugador de banda ex del Sant Hilari i de l'Europa juvenil, ha marcat el gol de l'Ateneu. En el segon temps, Alberto i Pablo han equilibrat el marcador fins a establir la igualada final.

En la fotografia de David Sunyer podeu veure un moment del partit i l'aspecte que presentava el Josep Suñer, amb prop d'un centenar d'espectadors en la tarda de Festa Major. Com podeu veure, el Guíxols va disputar el partit amb les samarretes amb el patrocini de "Grup Tarradellas" i no pas les que llueixen el patrocini de "Cespa", les oficials la temporada passada.

El pròxim compromís de la pretemporada de l'Ateneu serà el Torneig del Suro, aquest proper diumenge dia 9 al camp del Llagostera, davant del conjunt local i del Cassà, tots dos equips de Tercera Divisió.