Foto: Una alineació del Guíxols 1989-90. A dalt: Galan, Puig, Germán, Campaña, Albert Garcia i Chamorro. A baix: Charly Oppong, Freixas, Agustí, Sisco i Edu.
No, Google no ho troba tot. Abans d'escriure aquest article que feia temps que volia dedicar a en Charly, m'he passat una bona estona mirant de trobar rastres del primer (i únic) jugador africà que ha tingut el Guíxols en la seva història. Però no ho he aconseguit; les úniques referències són a les pàgines web dedicades a l'Ateneu. Ni tan sols al Facebook hi ha cap Charly o Charles Oppong que guardi una mínima semblança amb el nostre. Per tant, continuarem quedant-nos amb la incògnita d'on para ara en Charly, però això no treu que li dediquem un record, donat a més que en poc temps vestit de blaugrana va deixar petjada entre l'afició. A pocs jugadors a l'antic Mascanada se'ls ha "corejat" el nom des de la graderia com es va fer amb en Charly.
El que va ser secretari tècnic de l'Ateneu, "Nando" Roura, va explicar així en el llibre "Blaugrana, vermell, carbassa i verd" el fitxatge de Charly. Ens hem de situar en el Guíxols 89-90, el primer d'Albert Descayre, que una temporada més tornava a tenir l'objectiu de l'ascens. Explica Roura: "Nosaltres buscàvem un home gol a les rodalies o a Barcelona, però tots ens demanaven molts diners. Després vaig parlar amb un intermediari, valencià, de nom Puchades, que està casat amb una persona d'aquí, de Sant Feliu. Li vaig preguntar pel que demanava i em va dir que tenia un jugador africà que només que li paguéssim l'estada i les despeses vindria, ja que no tenia equip. El vam fer venir, el vam provar i el vam fitxar; i el vam tenir vivint en una casa particular". Quan va arribar a Sant Feliu, el company Josep Serrats el va entrevistar i Charly va fer la seva carta de presentació. Es deia Charles Oppong, i havia nascut a Abidjan, la capital de Costa d'Ivori, el 25 de juliol de 1966. Deia que havia destacat amb l'Asante Kotoko de Ghana i que això li havia permès ser internacional amb el seu país. Amb tot, assegurava que podia fitxar pel Guíxols ja que a efectes oficials el futbol en el seu país no era professional, amb la qual cosa podia fitxar per equips amateurs. Fins i tot, deia que havia jugat la Copa d'Àfrica de 1990, en què Costa d'Ivori va quedar eliminada a la primera ronda en quedar tercera del seu grup. Charly no explicava com havia conegut el seu representant però sí que el van portar a l'Estat per jugar amb equips de categoria territorial com a pas previ per intentar col·locar-lo amb algun equip de la Segona Divisió. El mateix Charly parlava del seu currículum: temporada 87-88, Alaquàs, a la Preferent valenciana; 13 gols en 16 partits. Temporada 1988-89, al Torrent, a la Tercera divisió valenciana; 21 gols en 36 partits. Temporada 1989-90, començament de temporada, al Santa María de Águilas (Almeria), 15 gols en 25 partits. Sorprenia que Charly jugués 25 partits amb el Santa María i la Copa d'Àfrica al mateix temps. Però, en fi, qui no ha inflat el seu currículum alguna vegada...
Charly va debutar amb el Guíxols marcant un gol. Va ser en un amistós contra el Pals (4-1), el 22 de març de 1990 a Mascanada. Però el seu debut a la lliga es va retardar quinze dies més. Això sí, l'espera va valer la pena. 8 d'abril del 1990, Vic- Guíxols a l'estadi municipal de la capital osonenca. Charly debuta en el minut 80 de partit. S'entra en el temps afegit amb empat a un fins que Charly, en una acció de força, marca el gol de la victòria. 15 d'abril de 1990. Malgrat- Guíxols a la localitat maresmenca. Charly entra al camp en el minut 78, i en el 86, torna a marcar el gol de la victòria. Havia nascut l'àngel negre del Guíxols i els diaris esportius de Barcelona li van dedicar espais en les seves pàgines dedicades al futbol català.
Malauradament, però, aquells van ser els únics dos gols que Charly va marcar amb el Guíxols. Fins a final de temporada, no va marcar cap més gol i l'Ateneu va encaixar dues derrotes als camps del Milan de Santa Coloma i del Canovelles que van acabar sent decisives perquè l'equip, que entrenava el tècnic vallesà Jordi González, acabés quart en la classificació i no assolís l'ascens a Tercera. I a final de temporada, Charly va marxar juntament amb el que va ser el seu inseparable amic a l'Ateneu, el porter gadità "Killo", que el Guíxols havia fitxat procedent del Rota. La següent experiència exòtica de l'Ateneu, i a més fallida, seria el fitxatge de Goran Kopunovic. Però ja hi haurà temps per això en un altre text...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada