L'arxiu del Pare Abat: La botifarra de l'Hilari

Foto: L'Ateneu de la temporada 1985-86, en el debut a la Regional Preferent.

Quan vam pensar un nom per aquest bloc, abans de triar el de l'expressió popularitzada per en Sidro Ribera, també vam apuntar a la llista de candidats "La botifarra de l'Hilari". Va ser un dels moments més recordats de la història recent de l'Ateneu i que va estar a punt d'acabar com el rosari de l'aurora. L'hem volgut recuperar perquè l'escenari va ser l'Estadi Municipal d'Olot. La data, el diumenge 15 de desembre de 1985.

El cert és que abans de començar el partit, un sector del públic olotí ja estava disposat a fer que l'ambient del matx fos especialment calent. Tot, al voltant d'una polèmica al voltant del jugador de l'Ateneu i ex de l'Olot Vilar. Tal com recollim en el llibre Blaugrana, vermell, carbassa i verd (que, per cert, encara és a la venda en algunes llibreries de Sant Feliu), Josep Serrats ho va explicar així al setmanari Àncora: "Les incidències van ser nombroses i lamentables; van començar en el mateix moment en què Vilar va aparcar el seu cotxe, donat que no es va llogar autocar i els jugadors van utilitzar vehicles particulars. En baixar del vehicle, Vilar va ser envoltat i agredit per diversos exdirectius de l'Olot, club amb el qual havia tingut alguns problemes econòmics en la seva anterior etapa de jugador en què va defensar els seus colors. De resultes dels cops rebuts, no va poder jugar i va haver de tornar al seu domicili". El que era aleshores secretari de l'Ateneu, Xavi Sunyer, anys més tard va donar una altra versió. "La temporada en què Vilar va jugar a l'Olot, la directiva va quedar a deure una part de la fitxa a tots els jugadors. Tota la plantilla va decidir que les quantitats que poc a poc s'anessin cobrant se les repartiria tot l'equip. Però Vilar, pel seu compte i amb els seus tripijocs, va aconseguir que li paguessin el que li devien en un taló que, lògicament, es va quedar. Els jugadors se'n van assabentar i per això l'esperaven aquell dia. Però Vilar no va arribar ni a baixar del seu cotxe. Quan va veure que l'esperaven, va fer-se acompanyar d'un directiu nostre i va fugir sense jugar el partit".

Partit que, com es podia imaginar, va tenir de tot. Serrats va escriure: "En el descans, en l'habitual piloteig que solen efectuar els reserves de cada equip, un petit sector de gent va insultar els guixolencs referint-se greument a les seves famílies. Es va reprendre el partit i quan faltaven uns 15 minuts, Lozano va decidir que Hilari es preparés per sortir, i novament es van repetir els greus insults, que el jugador va aguantar". Fins que va arribar el "fatídic" minut 92. Hilari Nogueron va agafar la pilota, va efectuar una internada amb velocitat i força per la banda esquerra, va enviar un fort xut al pal i el rebot el va aprofitar Domènec Torrent per fer el 0 a 2. Immediatament, Hilari es va girar com esperitat cap al sector de públic que més l'havia insultat i els va dedicar una contundent botifarra. La invasió de camp va ser immediata, el públic va acabar perseguint els jugadors del Guíxols fins als vestidors i la Guàrdia Civil va haver de treure les pistoles per intentar dispersar la gent. Francesc Garcia "Sisco", jugador guixolenc de l'Ateneu i ex de l'Olot, que va jugar aquell partit, va explicar: "N'hi havia un, darrere la tanca, que era el que més cridava però no s'atrevia a saltar. Va ser llavors quan l'espectador de darrere li va donar una empenta, va trobar-se al mig del camp sense saber què fer i llavors va saltar tota la graderia... per sort, vam poder arribar a la caseta i tot va acabar allà. La situació, però, no va ser gens agradable. Jo havia jugat a Olot, tenia moltes amistats allà i em vaig trobar una mica en mig de tot el tinglado".

D'aquell partit, jugat fa 24 anys, n'hi va haver imatges en vídeo, ja que una incipient Televisió de la Garrotxa va enregistrar el partit. Tant de bo la cinta s'hagués conservat, però fins que no es trobi, els que hi vam ser presents haurem de reviure mentalment les imatges de les corredisses i dels nervis que es van viure aquella tarda a Olot. Per al record, hi afegim les alineacions. L'Olot va jugar amb: Solés, Camilo, Espigulé, Serra, Costa, Gratacós, Forcadell, Narcís (Pijoan), Vila, Castañer i Valencia (Francisco). I el Guíxols ho va fer amb Puig, Sisco, Sala, Gironella, Marcos, Escribano, Vilatje, Costabella, Seguí (Hilari), Nievas (Esquinas) i Torrent.