dimecres, 30 de desembre del 2009

L'arxiu del Pare Abat: l'Ateneu, fa 80 anys



Foto: L'escut de l'Ateneu Deportiu tal i com apareix al "Llibre d'Or del Futbol Català". Com es pot comprovar, no té cap referència futbolística i es limita a reproduir l'escut històric de Sant Feliu, amb la senyera, les dues creus de Sant Jordi i la mola.


Permeteu a qui escriu ser immodest en començar aquest article; tinc la gran sort de disposar d'un dels pocs exemplars que queden en circulació del "Llibre d'Or del Futbol Català", que vaig tenir la sort d'adquirir en una llibreria de vell de Vic. Es tracta d'una joia amb majúscules, publicada el 1928, i que es pot considerar la primera enciclopèdia del futbol català. En unes set-centes pàgines de format A4 s'hi recullen biografies, reportatges sobre clubs i competicions, fotografies, apunts històrics, informació sobre federacions estrangeres... i tot escrit en tres idiomes; català, anglès i espanyol. És, doncs, una mostra històrica de la Catalunya moderna que esclataria durant la República i que feia sentir la veu del progrés i la cultura en plena dictadura de Primo de Rivera. És una obra impulsada per l'editor Ribes Bancells, que va reunir un consell de redacció on, com a noms més il·lustres, hi havia Hans Gamper i Narcís Masferrer (res a veure amb el nostre recordat dibuixant Narmas), redactor esportiu de "La Vanguardia" i que durant molts anys va donar nom al trofeu entregat en l'etapa pròleg de la Volta Ciclista a Catalunya.


El cas és que us presento aquest llibre per reproduir-vos l'article signat per "F. Masferrer", referent a l'Ateneu Deportiu, que figura en la pàgina 354 del llibre. Val a dir que el llibre puntualitza al costat del nom "Ateneu Deportiu" el de CEIDA. En una època de constant inestabilitat en el futbol guixolenc, de desaparicions, refundacions i canvis de nom, el màxim representatiu de la pilota local, si bé de portes en fora ja era "L'Ateneu" com avui en dia, havia canviat el seu nom oficial al de "Centre d'Esbarjos i Deports Atlètics", d'aquí les sigles en qüestió. Procedim, doncs, a reproduir-vos el text:


És a mossèn Santos Boada a qui hom deu el camp d'esports que avui és l'orgull de Sant Feliu. L'Ateneu Social adquirí una extensa finca, no sabem ben bé per quin objecte immediat, però el cas és que mossèn Santos féu arranjar-la, i heu-vos-la ací tot d'una convertida en un bell camp dedicat al nostre esport.

Passà una bona temporada. Entorn del futbol s'hi féu un ambient dens. Però amb això no n'hi havia prou. I hom provocà el trasllat a Sant Feliu de l'equipier Canals, capità fins aleshores del "Palamós".

En aquest sentit, l'any 1915, això és, dos anys després de l'adquisició del camp, organitzà el concurs "Copa Ateneu". Era d'esperar que perdés i perdé, efectivament. Però la millora que seguí al fracàs fou tan visible, que l'any següent hom li adjudicà la "Copa Maura", guanyada contra un dels millors equips de la província.

Després de gestionar la formació d'un Comitè Provincial per la qüestió dels campionats, quedà proclamat campió de la temporada 1918-19, títol que sabé retenir dignament en les tres temporades següents, en l'última de les quals (1921-22) assolí el més alt lloc a qui podia aspirar: el de campió de Catalunya, segona categoria.

Desitgem fervorosament que el nou impuls que hom vol donar a la vella secció de l'Ateneu Social tingui una pròxima realitat ben falaguera i que a la llista dels noms que ha vingut donant al futbol català - vegeu per exemple: Portas, Florensa, Palahí, Feliu, Lloveras, Pey, Coll, Fàbregas, Miró, Lluhí... - es faci més nutrida i més valuosa encara, car en la vida dels clubs com l'Ateneu Deportiu, avui "C. E. i D. A.", més que detentar un campionat, el que realment compta és això: pujar jugadors de màxima categoria.


Criden l'atenció diversos detalls. Un, el primer traspàs "sonat" d'un jugador del Palamós a l'Ateneu, màxims rivals ja aleshores. I l'altre, el que podria obrir de nou molta discussió sobre l'autèntica data de fundació de l'Ateneu, situada sempre el 1914. L'article confirma que mossèn Santos Boada va adquirir el terreny de joc el 1913, i hi ha referències que la secció esportiva de l'Ateneu Social juga un primer amistós contra el Cassà també el 1913.


Com a curiositat, en la mateixa pàgina s'hi anuncia, en castellà, "El Hotel Restaurant Marina, de Ernesto Pi. Calefacción, cuartos de baño, luz eléctrica y timbres. Agua corriente caliente y fría en todas las habitaciones. Garage. Paseo del Mar, 5, 7 y 9, y San Lorenzo, 2. Teléfono 59, San Feliu de Guíxols".
Foto: El primer equip "oficial" de l'Ateneu. Una reproducció d'aquesta fotografia va estar penjada durant molts anys al "club", el despatx del camp de la Corxera. El llibre només esmenta deu jugadors: Balaguer, Josep, Rovira, Font, Canals, Garcia, Domingo, Portas, Nancy i Moné.

dilluns, 21 de desembre del 2009

Malson abans de Nadal

L'Ateneu acabarà l'any amb una altra decepció després de deixar escapar, contra el Poble Sec, un avantatge de 2 a 0 a favor, que ha mantingut fins l'equador de la segona meitat. Dos gols en un minut dels barcelonins, un d'ells de penal, han glaçat encara més el Josep Suñer en una tarda freda. La resta de resultats han estat:
Sants 2- Tortosa 1
Masnou 1- Vilassar 0
Gimnástica Iberiana 2- San Cristóbal 1
Igualada 1- Peralada 2
Marianao Poblet 1- Banyoles 3
Muntanyesa 1- Santfeliuenc 1
Montcada 0- Vilafranca 0
Gramenet B 3- Tàrrega 0
Mataró 1- Rubí 0

I el 2009 a Primera Catalana acaba així: Vilafranca, 33 punts; Peralada, 30; Gramenet B i San Cristóbal, 29; Muntanyesa, 28; Igualada, 27; El Masnou, 26; Poble Sec i Tàrrega, 25; Rubí, 24; Sants i Gimnàstica Iberiana, 23; Guíxols, Santfeliuenc i Banyoles, 21; Tortosa, 19; Montcada, 14; Marianao Poblet, 10; Mataró, 9; i Vilassar, 8.

"El Compàs d'Estibar Suro" aprofita per desitjar-vos a tots unes bones Festes i per expressar els millors desitjos per a l'Ateneu de cara a l'any que és a punt de començar.

dimarts, 15 de desembre del 2009

Tardor negra per a l'Ateneu

Una sola victòria en els últims set partits (contra el Rubí, per 1 a 0), només 5 gols a favor i 2 desplaçaments seguits sense marcar. Són els números de l'Ateneu després de la derrota de diumenge a Banyoles (1-0), certificada amb un gol d'Ignasi en el minut 29. En aquest cas, l'Ateneu va tornar a pecar de falta d'encert davant de porteria ja que va dominar clarament la segona meitat; res a veure amb els dos primers partits de la temporada, en què va marcar 6 gols en 2 partits. En aquest sentit, hi ha una altra estadística demolidora; des de la victòria contra el Marianao, en la vuitena jornada, l'Ateneu no marca 2 gols en un partit. No oblidem, amb tot, que l'Ateneu ha tingut sovint el condicionant de les expulsions, possiblement per una fama d'equip dur que algú ha estat interessat a escampar. Deu, Poderoso, Cervera, Borja i Pedregosa han estat expulsats en un partit; Rubén Soler, en dos; i Garagarza, en tres, això sense comptar les expulsions de què ha estat objecte Nacho Castro.

De fet, dels 20 punts que té l'Ateneu ara mateix, 6 van arribar en les dues primeres jornades; els 14 restants s'han sumat en 13 partits. Si se seguís aquest ritme, fent una simple operació matemàtica, l'Ateneu acabaria la lliga amb 44 punts, per tant, possiblement patint de nou per salvar-se, circumstància que no era l'objectiu d'aquesta temporada.

Repassem resultats i classificació després de la jornada 15 a Primera Catalana:
San Cristóbal 2- Gramenet B 1
Vilassar 0- Sants 0
Poble Sec 4- Igualada 1
Santfeliuenc 2- Marianao Poblet 1
Rubí 0- Montcada 0
Vilafranca 1- Muntanyesa 0
Tàrrega 2- El Masnou 1
Peralada 2- Gimnástica Iberiana 2
Tortosa 2- Mataró 1

Encapçala la classificació el Vilafranca, amb 32 punts. El San Cristóbal en té 29; Muntanyesa, Peralada i Igualada, 27; Gramenet B, 26; Tàrrega, 25; Rubí i Poble Sec, 24; El Masnou, 23; Sants, Guíxols, Iberiana i Santfeliuenc, 20; Tortosa, 19; Banyoles, 18; Montcada, 13; Marianao Poblet, 10; Vilassar, 8; i Mataró, 6.

dimarts, 8 de desembre del 2009

Quan l'Ateneu era el pregoner


Dins de les possibilitats que ens ofereix la comunicació, un equip de futbol pot prescindir d'unes quantes. És probable, i sobretot quan l'equip és de categoria inferior, que no tingui un butlletí o programa del partit propi, que els seus partits no es retransmetin per la ràdio local, i que fins i tot els cartells que anuncien el partit siguin més o menys aconseguits. Ara bé, del que no pot prescindir sota cap concepte un club de futbol és d'un bon sistema de megafonia. Ni que sigui per anunciar que s'han trobat unes claus d'un Volkswagen que es poden passar a recollir per les oficines del club, que el cotxe matrícula GI-6969-ZZ està estacionat en un lloc on dificulta la correcta circulació, o fins i tot, que l'àrbitre és un pocavergonya, cosa que s'ha registrat en algun estadi, si bé no en aquest país nostre.

A Sant Feliu, quan el camp del Guíxols era el de la Corxera, la megafonia, de la qual es van cuidar durant un grapat d'anys en Xavi Sunyer i en Josep Barnés, era com un pregó. Cada quinze dies, un ritual; als voltants de les 4 de la tarda, es posava en marxa una cinta de cassette que tenia, com a peça d'obertura, la sardana "La Santa Espina". Era com un senyal que se sentia gairebé a tota la part baixa de Sant Feliu; puc donar fe que, per exemple, al carrer de Santa Magdalena era perfectament audible. Aquesta i altres composicions del repertori clàssic sardanista ("Juny", "Tossa Bonica", etcètera) indicaven que, aquella tarda, hi havia futbol a la Corxera. Fora de les sardanes, poca cosa de nivell musical sortia dels vetustos altaveus, donat que dins d'un calaix d'una prestatgeria d'època, possiblement testimoni del camp de la Carretera de Palamós, les úniques cintes que s'hi trobaven eren de les orquestres dabadà com el Grupo Marfil o l'orquestra de Ray Conniff. I abans que els equips saltessin al terreny de joc, un repàs d'alineacions que sempre començava de la mateixa manera, un formulisme que va acabar sent, també, un senyal d'identitat. Imagineu-vos per un moment asseguts a la mítica "tribuna" del camp de la Corxera, amb la casa de la Creu Roja envoltada de pollancres (crec) a l'altre costat, i 22 homes amb samarretes molt estretes i pantalons molt curts. I una veu:

"Molt bona tarda a tothom i benvinguts al camp de la Corxera. L'Ateneu Deportiu Guíxols dóna la benvinguda a la junta directiva, jugadors i aficionats del... (rival que correspongués) i els desitja que la seva estada entre nosaltres sigui d'allò més agradable. A les ordres del col·legiat senyor Fulano, auxiliat a les bandes per Mengano i Zutano, els equips que saltaran al terreny de joc formaran de la següent manera". I sempre, esportivament, es començava amb l'alineació del rival. En pocs anys vam passar d'anunciar l'alineació de l'Arbúcies o del Montagut a llegir l'onze de la Gramenet o del Palamós, i a més, des del 1985, amb l'acompanyament de l'himne de l'Ateneu composat per en Josep Andújar.

Amb el trasllat a Mascanada les coses van variar una miqueta. Per començar ja no era tan fàcil sentir la música del camp des de tants punts de la ciutat, però per l'altra, i en part per la pressió de qui us escriu, vam abandonar la música d'ascensor i vam començar a introduir alguna cosa més "moderna", fossin temes d'actualitat (moltes vegades gravats directament de la ràdio) o coses una mica més carrosses, de l'època dels nostres pares per entendre'ns, però al mateix temps més potents. Una vegada que ens vam atrevir amb un disc dels Celtas Cortos va ocórrer una anècdota amb Ciro García, aquell porter de Valladolid que no només va fitxar per l'Ateneu sinó que va acabar establint-se a Sant Feliu. Temps enrere, en un desplaçament, havia portat una cinta dels Celtas Cortos a l'autocar de l'equip. "Oye, ponerlos, unos amigos míos, de Valladolid, está muy bien". Era anys abans del 20 de abril i el so del grup castellà encara no s'havia fet conegut. L'escolta de la cinta va ser abandonada en acabar-se la cara A, pràcticament, i Ciro no s'ho va prendre massa bé. Anys després, abans d'un partit a Mascanada, va sonar el 20 de abril per la megafonia, i qui escriu ho va fer notar a Ciro, que no va dubtar a respondre: "¿Ahora sí, no? Ahora sí."

Temporada a temporada la megafonia de l'Ateneu va anar millorant. Es van començar a anunciar els canvis, fet que fins aleshores no s'havia donat. Es va introduir publicitat de cases comercials, en alguns casos enregistrada amb la veu d'en Josep Andújar i en d'altres feta "en directa" pel que va ser president i impulsor de la Penya Peix Blaugrana Ganxó, en Ramon Brujats. Els seus rodolins publicitaris eren molt ben rebuts i deixarien en no res les rimes de Justo Molinero. I també es va millorar la instal·lació; d'haver de córrer cap a les oficines a agafar el micròfon cada cop que hi havia un canvi o un gol, es va passar a disposar d'una connexió al costat del vestidor de l'àrbitre, que permet efectuar els comentaris amb visió directa del que està passant al camp. Avui, i des de ja fa uns quants anys, és en Josep Serrats qui col·labora amb aquesta tasca que sovint ningú esmenta però que acompanya sempre tots els moments de la història d'un club, els bons i els dolents; la megafonia.

diumenge, 6 de desembre del 2009

Donen aire al rival


L'Ateneu va empatar a 1 davant del Santfeliuenc al Josep Suñer (a la foto de santfeliuencfc.blogspot.com)en un partit en què va tenir ocasions per endur-se la victòria sense patir però en què, finalment, va acabar fent-se enrere i va acabar veient com encaixava el gol de l'empat en el minut 81. Un marcador que va deixar un molt millor sabor de boca en els visitants que no pas en els locals.
Després d'un inici amb igualtat i en què el Santfeliuenc va portar perill a la porteria de Jose per bandes, l'Ateneu va anar assetjant la porteria visitant i va tenir la primera ocasió clara en el minut 30, amb una combinació entre Alberto i Xavi Martínez que Carlos va desbaratar amb una gran intervenció. Seria l'avís de l'1-0, que arribaria en el minut 36 quan Rubén Pérez va rematar de cap un servei de falta. Van ser els millors minuts de l'Ateneu, que van tenir continuïtat en un segon temps que, fins al seu equador, va ser de clar domini dels blaugranes. Però Xavi Martínez i Pedregosa van perdre ocasions molt clares per resoldre el partit, i a partir d'aquí l'Ateneu va anar perdent la confiança i endarrerint posicions. En definitiva, li va donar aire al Santfeliuenc, que ho va saber aprofitar; Javi Pozo, en el minut 81, assolia per als visitants l'empat en un partit que l'Ateneu hauria hagut de guanyar gairebé en 9 de cada 10 casos.
La setmana que ve, l'Ateneu disputarà un dels derbis gironins de la categoria contra el Banyoles.
Al marcador de l'Artigas hi ha els següents resultats en una jornada 14 que ja ha finalitzat:
Marianao Poblet 1- Vilafranca 1
Gramenet B 3- Peralada 1
Gimnàstica Iberiana 2- Poble Sec 2
Igualada 4- Banyoles 1
Vilassar 1- Tortosa 1
Sants 2- Tàrrega 2
El Masnou 5- San Cristóbal 2
Muntanyesa 2- Rubí 2
Montcada 3- Mataró 0
Després d'una jornada de tants empats, la classificació queda de la següent manera: Vilafranca, 29 punts; Muntanyesa i Igualada, 27; Gramenet B, San Cristóbal i Peralada, 26; Rubí i Masnou, 23; Poble Sec, 21; Guíxols, 20; Sants, Gimnàstica Iberiana i Tàrrega, 19; Santfeliuenc, 17; Tortosa, 16; Banyoles, 15; Montcada, 12; Marianao Poblet, 10; Vilassar, 7; i Mataró, 6.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Sense opcions a Vilafranca


L'Ateneu va tornar a caure lluny del Josep Suñer, on no guanya des de la setena jornada, quan es va imposar al camp del Tortosa, i va caure a Vilafranca. En aquest cas, l'equip d'Agustín Pujibert "Puchi" (a la foto de Futbolcatalunya.com) es va imposar per 2 a 0 gràcies a un inici demolidor. En el minut 3, el fill de Puchi, Jonathan Pujibert, va inaugurar el marcador, i en el 28, Óscar Valerio ampliava distàncies. L'àrbitre Arnal Bebia, amb una direcció molt rigorosa, va rematar l'Ateneu expulsant dos jugadors amb dues vermelles directes (Rubén Soler i Borja García), però ja en aquell moment el partit estava molt complicat. Amb aquesta victòria, el Vilafranca es consolida en el liderat; potser no era un partit de la lliga de l'Ateneu, de moment.
La resta de resultats de la jornada van ser aquests:
Tàrrega 1- Vilassar 0
San Cristóbal 1- Sants 1
Peralada 2- El Masnou 0
Poble Sec 2- Gramenet B 1
Banyoles 0- Gimnàstica Iberiana 3
Santfeliuenc 0- Igualada 1
Rubí 3- Marianao Poblet 0
Mataró 1- Muntanyesa 2
Tortosa 0- Montcada 0
La classificació queda de la següent manera: Vilafranca, 28 punts; Muntanyesa, San Cristóbal i Peralada, 26; Igualada, 24; Gramenet B, 23; Rubí, 22; El Masnou i Poble Sec, 20; Guíxols, 19; Sants, Gimnàstica Iberiana i Tàrrega, 18; Santfeliuenc, 16; Tortosa i Banyoles, 15; Montcada i Marianao Poblet, 9; Mataró i Vilassar de Mar, 6.
ATENCIÓ perquè aquesta setmana l'Ateneu ha variat el seu horari perquè tots els seus jugadors (i espectadors si cal) puguin gaudir del pont de la Puríssima durant més dies que si es jugués en l'horari habitual de diumenge a les 17h. Dissabte a les 16h30, el Josep Suñer i Arxer acollirà el primer enfrontament oficial entre els equips representatius dels dos "Sant Feliu" més importants de Catalunya, de Guíxols i de Llobregat: Guíxols- Santfeliuenc. No ens consta que s'hagi produït cap enfrontament oficial, a més, amb cap altre equip representatiu d'un dels Sant Felius repartits pel país. L'equip blanc-i-blau és un conjunt que manté en gran mesura el bloc d'anteriors temporades, amb jugadors de moltíssima experiència a Tercera i Primera Catalana (David Arcos "Palote", Jordi Parralejo o José Antonio Ochoa en són exemples). Té la sort de disposar d'un espectacular blog amb tota l'actualitat del club i moltes fotografies, cuidat pel cap de premsa del club, Juan Antonio Díaz. El podeu visitar a l'adreça santfeliuencfc.blogspot.com.


Nota: Disculpeu els seguidors habituals d'aquest blog el retard en la publicació d'aquesta notícia en un cap de setmana molt agitat laboralment per qui us escriu.

diumenge, 22 de novembre del 2009

Arribar i moldre!

El Guíxols s'ha imposat per 1 a 0 al Rubí en el partit disputat aquesta tarda al Josep Suñer i Arxer. El gol l'ha marcat a la recta final del partit un debutant a l'Ateneu, el jugador d'origen colombià Gabriel, que tot just aquesta setmana havia rebut el vist-i-plau per jugar després d'estar un temps entrenant amb l'Ateneu. L'equip de Nacho Castro ha estat el clar dominador del partit i podria haver obtingut un avantatge molt més ampli, més quan el Rubí ha jugat amb deu homes durant bona part del partit.

Així, la classificació queda de la següent manera: Vilafranca i San Cristóbal, 25 punts; Gramenet B, Muntanyesa i Peralada, 23; Igualada, 21; El Masnou, 20; Rubí i Guíxols, 19; Sants i Poble Sec, 17; Santfeliuenc, 16; Tàrrega, Gimnàstica Iberiana i Banyoles, 15; Tortosa, 14; Marianao Poblet, 9; Montcada, 8; Mataró i Vilassar de Mar, 6.

La setmana que ve, l'Ateneu es desplaça al camp del Vilafranca per jugar contra l'equip d'Agustín Pujibert "Puchi". El partit es jugarà a la capital de l'Alt Penedès a un quart d'una del migdia. Com sempre, us recomanem visitar l'excel·lent pàgina de "La prèvia del FC Vilafranca" a l'adreça http://laprevia.iblogger.org.

El marcador matinal de l'Artigas a la J12

El Guíxols- Rubí és l'únic partit que queda per disputar-se de la jornada d'aquesta tarda a la Primera Catalana. La resta de marcadors són els següents:

Vilassar de Mar 0- San Cristóbal 2
Sants 1- Peralada 1
El Masnou 2- Poble Sec 2
Gramenet B 0- Banyoles 0
Gimnàstica Iberiana 3- Santfeliuenc 0
Igualada 2- Vilafranca 1
Marianao Poblet 2- Mataró 1
Muntanyesa 2- Montcada 0
Tàrrega 1- Tortosa 1

Si el Guíxols guanya aquesta tarda se situarà a només quatre punts del tercer classificat, que ara mateix és la Gramenet B.

dijous, 19 de novembre del 2009

L'arxiu del Pare Abat: quan van venir els "cracks"


Foto: Francisco Flores Lajusticia, "Paco" Flores, va entrenar un grapat d'anys a Primera però també va estar un dia a Sant Feliu.

Amb Xavi Lozano com a entrenador, el Guíxols va viure un dels millors moments esportius de la seva història. L'ascens i posterior estada durant tres temporades a la Tercera Divisió va fer que equips històrics visitessin el Josep Suñer i Arxer, primer en la seva versió de terra i després, a partir del 2001, de gespa artificial. Parlem del Girona, el Reus, el Gavà o el Badalona, però també dels filials dels equips catalans de Primera Divisió. Repassar les alineacions d'aquells partits ens permet rememorar els futurs professionals que, un dia, van passar pel Josep Suñer.


El 14 de novembre del 1999, el Guíxols va jugar, estranyament, al migdia. El motiu és que la tarda d'aquell mateix dia, es disputava el partit del Centenari de l'Espanyol, un enfrontament amb la selecció argentina. El filial espanyolista, dirigit per Paco Flores, s'havia d'enfrontar amb l'Ateneu a Sant Feliu i va sol·licitar jugar a l'hora del mercat, cosa que el club va acceptar. Així, en una matinal tèbia de tardor, van saltar a la terra del Josep Suñer aquests jugadors: Balbuena, Fernando, David Garcia, Pedro Nieto, Sergio Pelegrín, Moisés Hurtado, Jacinto Ela, Raúl Vates, Arnal Llibert Conde, Iván Díaz i David Ávila. A la segona part van entrar Toni Soldevilla, David Català i Bueno. Alguns d'ells han arribat al primer equip de l'Espanyol (David Garcia i Moisés Hurtado), d'altres hi han passat i estan en altres equips (Soldevilla, que s'està entrenant amb el Marbella, i Català, ara el Celta) i d'altres, directament, encara s'estan guanyant la vida en altres llocs (Pelegrín a Vallecas, Arnal a Sabadell, Raúl Vates a Maó, Iván Díaz a Terrassa). L'Ateneu va perdre per 1 a 2 i va presentar aquesta alineació: Luis, Txiki, Albert, Camprubí, Garcia, Brenes, Iñaki, Toni, Mesas, Pedro i Mingo, i a la segona part van jugar Ortega, Mario i Patri, que encara continua a l'equip.


El 7 de maig del 2000, li va tocar el torn al segon filial del Barcelona, el desaparegut Barça C, visitar el Josep Suñer. Lògicament, en tractar-se del segon graó per sota del primer equip, veure l'alineació no comporta llegir els noms de futurs jugadors de Primera, però sí uns quants cognoms familiars del futbol català. A saber: Javi, Peque, Òscar López, Migue, Síria, Puigdollers, Moisés, Mateos, Miki Albert, Alberto i Lombardo. Dos d'aquests futbolistes van tenir lligam més tard amb el Girona (Migue i Miki Albert), diversos van fer carrera a Segona B (Alberto Aybar "Peque" i Albert Puigdollers) i algun, com Òscar López, va arribar a Primera. El més curiós del partit, però, és que l'àrbitre va ensenyar deu targetes grogues i dues de vermelles, i que segons la crònica de Josep Serrats a Mundo Deportivo, es va carregar l'espectacle. El seu nom? Alfons Xavier Álvarez Izquierdo... ara àrbitre de Primera Divisió.

diumenge, 15 de novembre del 2009

L'Ateneu acaba patint per empatar a Mataró


L'Ateneu ha empatat a 1 aquesta tarda al camp del Mataró, cuer de la Primera Catalana, en un partit en què ha tingut el control durant moltes fases però en què no ha sabut rematar i ha acabat patint.

L'Ateneu ha sortit amb intensitat i ha estavellat una pilota al pal en una falta directa en el minut 3, a més de disposar d'una altra ocasió d'Aleix Feixes en el minut 4. Però poc a poc, els locals han anat guanyant terreny i han acabat marcant l'1 a 0 en el minut 29, en la primera rematada a porta, feta per Marc Pérez trencant el fora de joc de la defensa guixolenca. L'equip de Nacho Castro ha sabut reaccionar ràpidament, però, i en el minut 32 l'àrbitre Gómez Díaz ha anul·lat un gol a Arjona per fora de joc, en rematar a porta un refús del porter local Cuevas a xut d'Àlex Torrent. Deu minuts després ha arribat l'empat, en un penal sobre Rubén Soler que ha transformat ell mateix i que ha suposat l'expulsió per doble amonestació d'Aitor.

A la segona meitat, l'Ateneu ha semblat voler madurar el partit; tenia la pilota però no ha creat més perill que en una falta directa de Borja. Però tot ha canviat quan, en el minut 68, en una passada llarga, el davanter local Uri ha tornat a guanyar l'esquena dels defensors. Jose l'ha hagut de tombar; penal i expulsió. Per sort per al Guíxols, però, Uri ha enviat el penal als núvols. Amb deu contra deu, amb tot, ha estat el Mataró qui ha dominat i a qui fins i tot han anul·lat un gol de Ferran.

El Guíxols ha sortit amb: Jose; Elies, Garagarza, Pedregosa, Deu; Àlex Torrent, Borja; Aleix, Rubén Soler, Ruba; i Arjona. Alberto i Patri han entrat a la mitja part per Aleix i Arjona, i en el minut 68, Fàbrega ha substituït Ruba per cobrir el lloc de l'expulsat Jose.

Incorporem marcadors de la tarda:
Tortosa 3- Muntanyesa 1
Peralada 2- Vilassar 1
Banyoles 1- El Masnou 0
La classificació queda així: Vilafranca, 25 punts; Gramenet, San Cristóbal i Peralada, 22; Muntanyesa, 20; Rubí i el Masnou, 19; Igualada, 18; Sants, Guíxols, Santfeliuenc i Poble Sec, 16; Tàrrega i Banyoles, 14; Tortosa, 13; Gimnàstica Iberiana, 12; Montcada, 8; Mataró, Marianao Poblet i Vilassar, 6. Diumenge que ve, el Guíxols rebrà el Rubí a les 5 de la tarda al Josep Suñer i Arxer.

El marcador de l'Artigas matinal a la J10


Aquests són els resultats de la jornada 10 en els partits disputats aquest matí:
San Cristóbal 2- Tàrrega 1
Poble Sec 4- Sants 2
Santfeliuenc 2- Gramenet B 1
Vilafranca 1- Gimnástica Iberiana 0
Rubí 2- Igualada 0
Montcada 3- Marianao Poblet 1
Destaquem, sobretot, la derrota d'una Gramenet B que poc a poc sembla anar-se desinflant contra els nostres "germans" del Santfeliuenc, i el debut amb victòria de Jaume Creixell a la banqueta del Montcada. Recordem que l'Ateneu jugarà a les 17h al camp del Mataró, on es retrobarà amb Toni Gumà, que va dirigir l'Ateneu la temporada passada en alguns partits.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Un al·licient més a la categoria


Des d'aquesta nit, la Primera Catalana guanya un entrenador il·lustre. Jaume Creixell és el nou entrenador del Montcada en substitució d'Alfonso Martínez Pino, destituït tot i l'empat d'ahir a Sant Feliu. Creixell, que era a Nou Barris veient el Muntanyesa- Guíxols de fa dues jornades, serà presentat dimecres. El tècnic barceloní, amb una llarga trajectòria com a jugador i a les banquetes (Gramenet, Sant Andreu, L'Hospitalet, Mataró, Sitges...) es caracteritza, fora del camp, per dir veritats com punys però fer-ho sense embuts. Seves són les següents frases:
- "Aquest àrbitre no ha tingut dret a xiular aquest partit, i si no tinc raó, me la tallo i em faig monja!".
- "Sóc l'únic entrenador de Catalunya que puc parlar com parlo perquè mai hi ha hagut una paraula malsonant cap un àrbitre. Però a veure si hauré de fer com fan tots els entrenadors, queixar-me, anar-me'n a la graderia i cridar. Així els meus jugadors no em podran dir que sóc un 'gilipolla'."
- "Me quedan siete yemas en cada huevo. A los que están contentos porque hemos empatado, que les den por el culo."
- "A mi els jugadors em diuen, míster, vostè és 'gilipollas'. Però jo callo i aguanto."
- "Quantes més hòsties em foten, més m'aixeco."
- "L'alineació de diumenge que ve depèn de la meva dona, que és la que fa als equips. Jo li explicaré com ha anat i ella decidirà si posa un jugador o no el posa."
- "Un àrbitre em va dir que no ens podia picar un penal a favor nostre en el minut 5 perquè es carregava el partit només començar."
- "Cada vegada que guanyem un partit em costa una caixa de cava, una caixa de vi i un rellotge que sortejo. Aviam si perden algun partit perquè aviat hauré de demanar augment de sou, i a més si perden, cadascú posa 5 euros."

diumenge, 8 de novembre del 2009

Un penal a l'últim minut treu dos punts al Guíxols


L'Ateneu ha empatat aquesta tarda a 1 gol davant del Montcada, el cuer de la categoria, en partit jugat al Josep Suñer. Si bé hi haurà polèmica perquè el gol de l'empat ha arribat en un penal que l'àrbitre tarragoní Ramos Manzaneque ha marcat al minut 93 de partit, el cert és que el Guíxols ha pecat d'ingenu davant de la porteria rival, ja que ha tingut fins a cinc ocasions clares que ha desaprofitat.

Nacho Castro ha presentat un equip amb novetats entre les quals destacava la presència de Ruba com a mitja punta dret i de Raúl Arjona, que només havia jugat 5 minuts fins ara, com a punta. Tot i uns inicis amb alguna aproximació visitant, el domini ha estat de l'Ateneu durant tot el partit, però no l'ha pogut concretar fins al minut 41 quan un penal per una agafada dins l'àrea l'ha transformat Alberto en l'1 a 0. En la segona meitat s'ha vist una mica més d'equilibri però poc a poc l'Ateneu ha acabat cedint terreny. El Montcada hauria pogut empatar en un lliure indirecte dins l'àrea que ha pogut desfer la defensa, i ho ha acabat fent en un penal comès per Garagarza en el minut 93 que ha transformat Cuadras, portant la decepció al Josep Suñer.

Cal a dir que el públic guixolenc, present en nombre d'uns 150 espectadors, ha tingut una actitud més aviat freda i només s'ha fet notar el president de l'Ateneu, Emili Vilert, que ha aparegut al camp (i ha presenciat el partit) amb un esparadrap a la boca, cal imaginar que en senyal de protesta.

Pugem al marcador de l'Artigas la resta de marcadors de la jornada:
San Cristóbal 0- Tortosa 1
Tàrrega 0- Peralada 0
Vilassar 1- Poble Sec 2
Sants 5- Banyoles 0
El Masnou 2- Santfeliuenc 0
Gimnàstica Iberiana 4- Rubí 1
Marianao 0- Muntanyesa 0
Igualada 1- Mataró 0
Gramenet B 0- Vilafranca 2

La classificació queda d'aquesta manera: Gramenet B i Vilafranca, 22 punts; Muntanyesa, 20; El Masnou, San Cristóbal i Peralada, 19 punts; Igualada, 18; Sants i Rubí, 16; Guíxols, 15; Tàrrega, 14; Santfeliuenc i Poble Sec, 13; Gimnàstica Iberiana, 12; Banyoles, 11; Tortosa, 10; Marianao Poblet i Vilassar, 6; Mataró i Montcada, 5. El pròxim compromís de l'Ateneu torna a ser contra un dels cuers, el Mataró, diumenge a la tarda, amb l'esperança que s'obtingui un millor resultat que contra el Montcada.

divendres, 6 de novembre del 2009

L'arxiu del Pare Abat: Ruiz Pueyo, l'altre Bastida


Foto: un àrbitre expulsa membres d'una banqueta, en un partit de categoria territorial.
El nom de Bastida Torres ja ha quedat escrit en lletres ben grosses al "llibre negre" dels shows arbitrals que han perjudicat l'Ateneu. Però la coincidència de rival (de nou la Muntanyesa) han fet que recordem que, fa 21 anys, un altre àrbitre va organitzar un sarau considerable en un partit entre els barcelonins i els ganxons, però aquesta vegada a Sant Feliu. El seu nom: Ruiz Pueyo.
La "data dels fets" va ser el diumenge 7 de febrer de 1988. La Muntanyesa era líder de Regional Preferent i jugava davant d'un Guíxols que, tot i aspirar a mantenir-se, va acabar la temporada a sis punts de l'ascens. A més, aquell diumenge debutava Agustí, un davanter procedent de l'Anglès que en temporades posteriors seria "pichichi" de l'Ateneu. La visita dels barcelonins s'esperava amb expectació a Sant Feliu, però en les hores prèvies al partit va sorgir un problema important: la pluja. El Guíxols disputava els seus partits per primera vegada al camp de Mascanada, inaugurat l'agost de 1987 amb moltes mancances, la més evident, una visera que cobrís la tribuna, que sí que s'havia construït en altres camps similars acabats d'inaugurar, com el de Santa Cristina d'Aro. Això suposava que anar a veure el Guíxols en dia de pluja suposava dues coses: 1) mullar-se o 2) tenir sort de trobar un espai al passadís de vestidors, l'únic lloc des d'on es podia veure el partit sense mullar-se; malament, però es podia veure.
Per desgràcia per a l'Ateneu, la segona opció va ser la majoritària i desenes de persones van resguardar-se de la pluja en aquest sector. Una situació que va indignar l'àrbitre Ruiz Pueyo, que va indicar als directius guixolencs que tota aquella gent no podia estar en aquell sector per tractar-se d'una zona normativament reservada a jugadors i tècnics. Els directius, per les bones, li van mirar de fer entendre que era una situació d'emergència, i els aficionats, per les males, li van deixar clar que d'allà no marxaven. Va ser el detonant que necessitava Ruiz Pueyo per perseguir l'Ateneu de forma indiscriminada. Al marge que la Muntanyesa va avançar-se de seguida (minut 5, gol de Jaume), l'àrbitre va ensenyar tres targetes grogues en tres faltes consecutives a Migueli, Teo i Siscu, i va obviar dos penals que tothom va considerar clars a l'àrea de la Muntanyesa. Tot plegat anava encenent cada cop més els ànims del públic local, fins que va arribar l'hora de la mitja part; i clar, Ruiz Pueyo havia d'anar al seu vestidor passant per davant dels seguidors que ocupaven el passadís.
Va passar el que sempre passa a Sant Feliu: molta fressa, poca endreça. Els presents li van dir el nom del porc, però ningú el va tocar. Un espectador més exaltat que els altres va fintar que s'apropava a l'àrbitre amb males intencions, però entre la resta d'espectadors i un agent de policia (que protegia la tripleta) el van separar. No hi feia res. Dins de la caseta, Ruiz Pueyo va dir que suspenia el partit per intent d'agressió. La directiva de l'Ateneu va convidar-lo a passar una revisió mèdica perquè quedés demostrat que ni ell ni cap dels seus assistents (aleshores "liniers") havia pres mal, però l'àrbitre s'hi va negar. Així, el que va preferir la junta de l'Ateneu va ser denunciar Ruiz Pueyo a la comissaria de la policia espanyola de Sant Feliu plantejant, fins i tot, en quines condicions havia xiulat el col·legiat aquest partit.
Però, com ha passat vint-i-un anys després, l'únic document federatiu vàlid va ser l'annex que Ruiz Pueyo va redactar. Així, no hi va haver sancions, però sí que la FCF va obligar a jugar els 45 minuts restants de partit a porta tancada. Es van jugar el 28 de febrer de 1988 i el públic va fer de necessitat, virtut. Encara no s'havien instal·lat les grans tanques de publicitat de fusta que impedeixen la visió des de la pineda del voltant del camp, amb la qual cosa cada setmana hi havia molts "gorreros" que veien el partit de franc des d'aquella zona. Aquell diumenge, tothom va ser "gorrero". Es va concentrar molta més gent de la que va venir al camp el dia del "show", fins a formar dues fileres de gent que omplien transversalment la pineda, uns drets i els altres asseguts. Tot i la reacció popular i el suport del públic, més intens que altres dies, el Guíxols va perdre aquell partit per 1 a 3. En rescatem l'alineació: Puig, Siscu, Sala, Gironella, Campaña, Migueli, Tomás, Agustí, Martín, Quintana i Teo.
No seria l'únic "show" d'aquella temporada, si bé en el següent, el fet que el Guíxols guanyés per 2 a 0 al Ripoll amb gols de Vilatje i Agustí va calmar una mica els ànims. L'àrbitre Martínez Alfonso va ensenyar 13 targetes grogues i 4 de vermelles, i com va escriure Josep Serrats a la seva crònica de El Mundo Deportivo: "(...) en un partido sin brusquedades enseñó la nada despreciable cifra de 13 tarjetas amarillas y dejó a los dos equipos con 9 jugadores sobre el terreno de juego, lo que privó por completo del espectáculo y estuvo cerca de provocar una alternación del orden público".
Ens continuarem preguntant si tots aquests individus, passats els anys, continuen i continuaran recordant amb un somriure "aquella vez que la lié con el Guíxols...".

dijous, 5 de novembre del 2009

"La primera, en la frente"


Foto: Nacho Castro a la graderia, al costat de Sergio Pedregosa (d'esquena). Està clar o no?

Des que Jordi Casals va ser escollit democràticament nou president de la Federació Catalana de Futbol, una de les frases que més li hem pogut sentir és que posaria la Federació al servei dels clubs, i en aquest sentit, va posar en marxa la figura del defensor del club, representada per l'exàrbitre Sergi Albert. Una mesura unànimement ben rebuda però que un dels primers clubs que en podria haver estat beneficiari, l'Ateneu Deportiu Guíxols, encara no ha pogut comprovar-ne els efectes, ja que no ha estat escoltat per res en un cas del qual n'ha estat víctima i perjudicat.

Com era d'esperar, el comitè tècnic d'àrbitres i l'estament federatiu no han tingut en compte per res els testimonis i les al·legacions de l'Ateneu i només han donat per bona la versió d'una acta plena de falsedats i mentides redactada per un individu que pot merèixer el qualificatiu de col·legiat però no el d'àrbitre: Miguel Ángel Bastida Torres. El tècnic Nacho Castro ha estat sancionat amb 5 partits de suspensió seguint l'article 321, apartat B, que diu textualment: "de cinc a dotze partits o durant un període de cinc a dotze setmanes pel fet d'insultar o ofendre l'àrbitre, jutges de línia, directius o autoritats esportives, si fos de manera reiterada i especialment ostensible, llevat que constitueixi falta més greu". El delegat Màxim Triviños, que com ja hem comentat efectivament va cometre una agressió sobre un dels assistents, ha estat sancionat amb 15 partits. En tots dos casos, es tracta de la sanció mínima prevista per aquests casos, si bé hem d'insistir en la falsedat de l'acusació cap a Nacho Castro com a testimonis que vam ser del Muntanyesa- Guíxols.

Així doncs, i per obra d'un individu que va anar al camp de Nou Barris a qualsevol cosa menys a xiular un partit de futbol (i no repetirem tot el que vam exposar en la carta oberta), l'Ateneu, un club que sempre s'ha caracteritzat per la seva esportivitat i que va ser la víctima del que va passar diumenge a Barcelona, s'ha vist obsequiat amb una campanya de desprestigi que busca presentar-lo com una espècie de batalló de la mort dirigit per un gos rabiós i esperonat per una tribu de "pagesos", que és com ens vam haver de sentir a dir diverses vegades diumenge al camp de la Muntanyesa. No sabem quina serà la reacció de l'Ateneu davant de tot plegat, però si aquest és el canvi, és ben bé que als locals de Sicília i Bruc han aplicat aquell famós adagi: "canviar-ho tot perquè no canviï res."

dimecres, 4 de novembre del 2009

Recull de premsa


Foto: Jose González, espectador privilegiat del que va passar, fent un servei de porteria diumenge a Nou Barris.

Els diaris "El 9" i "Mundo Deportivo" han publicat declaracions de Nacho Castro donant la seva versió dels fets després del partit de diumenge al camp de la Muntanyesa. En tots dos casos, Nacho acusa l'àrbitre terrassenc Miguel Ángel Bastida Torres de falsificar l'acta i defensa, tal com ja vam explicar al "Compàs", que en el minut en què l'àrbitre escriu a l'acta que Nacho va saltar al camp, el tècnic del Guíxols era a la graderia del camp de Nou Barris al costat dels expulsats i dels seguidors del Guíxols. Nacho insisteix també que en vint anys no havia vist res semblant. "El que més em dol és que, després de més de vint anys en el futbol, un senyor digui mentides en l'acta per fer-me més mal a mi i al Guíxols. Quan em van expulsar, només li vaig dir que per què ens feia jugar i que hauria valgut més no desplaçar-nos. I, al final, li vaig dir que el seu arbitratge era una vergonya i que s'havia burlat de nosaltres".

El club, segons anuncia El Punt, ha enviat una carta al defensor dels clubs de la Federació Catalana, l'exàrbitre Sergi Albert. D'altra banda, tant cos tècnic com jugadors han fet pinya per oblidar el que va passar diumenge passat i centrar-se en el partit de diumenge a les 5 contra el Montcada, si bé demanen el màxim suport del públic guixolenc.

dimarts, 3 de novembre del 2009

De víctimes a botxins



Foto: Una de les accions de la primera part del Muntanyesa- Guíxols.

Com era d'esperar, la vergonyant actuació de l'àrbitre Miguel Ángel Bastida Torres en el partit Muntanyesa- Guíxols de diumenge ha portat cua, fins i tot abans que es facin públiques les sancions als jugadors i tècnics de l'Ateneu. Comencem pels aperitius i després anirem pel plat fort.

Dir, abans de tot, que després de veure reproduïda la carta oberta a l'àrbitre en fòrums com el de Futbol Catalunya, i vista alguna resposta, cal deixar clar que en tot plegat, ni els jugadors ni els tècnics ni els aficionats ni els directius del C. F. Muntanyesa hi tenen res a veure i que simplement es tracta d'una qüestió entre l'Ateneu i l'àrbitre. Al contrari, el comportament de la gent de la Muntanyesa va ser exemplar, independentment de les opinions que tots els partits de futbol susciten.

En primer lloc, companys de mitjans de comunicació i d'altres clubs del futbol català ens han relatat altres festivals que ha muntat aquest mateix àrbitre, Bastida Torres, en anteriors temporades, tant a Preferent com a Primera Catalana, categoria a la qual se'l va ascendir tot i el seu historial. En un partit al camp del Santfeliuenc, per exemple, també va sol·licitar la presència dels Mossos d'Esquadra per abandonar el camp després d'un recital de targetes i expulsions. Al camp del Vilafranca, en un partit contra el Morell, es va donar una situació semblant. I a Vic, després d'una persecució constant contra l'equip local, va aconseguir que l'aleshores tècnic osonenc Juanma Pérez es cansés de veure's humiliat i ordenés al seu equip que es retirés del camp. De tots aquests fets també se'n pot trobar una referència fent una senzilla recerca al Google.

El més greu i fort de tot plegat, però, és que fins ara, i amb l'excepció d'aquest bloc i els mitjans gironins que recullen les cròniques de Josep Serrats, només s'han fet públiques les versions dels fets donades pels cronistes locals i per l'acta de l'àrbitre. Es podia esperar que la crònica local parlés del Guíxols com "un equip dur", tot i que dues de les tres expulsions van ser per protestar (quina duresa oi?). El que ha irritat moltíssim jugadors, cos tècnic i directiva de l'Ateneu és que el diari "Mundo Deportivo" hagi publicat avui dimarts un article signat per Manuel Ayala amb el titular "Nacho Castro perd els papers", una gran foto del tècnic de l'Ateneu i un text en què es dóna absoluta validesa a l'acta de l'àrbitre, sense cap contrastació de cap tipus amb els implicats, i es dóna per cert que Nacho va saltar al camp a agredir l'àrbitre, quan ja hem dit anteriorment que aquesta acusació és falsa. Per tot plegat, Nacho Castro està ensorrat anímicament, donat que és la primera vegada que es troba en una situació semblant després d'una carrera immaculada de 21 anys com a futbolista, primer professional i després amateur. Aquesta nit està previst que Nacho Castro es reuneixi amb el president Emili Vilert per valorar la situació, ja que, com titulem en aquest article, la situació és esperpèntica: s'està convertint la víctima d'un atropellament, que va ser l'Ateneu, en botxí.

Tot i que potser no ens correspondria, des d'aquest blog donem el nostre suport més ferm a Nacho Castro per la tasca que està realitzant amb una plantilla que ha tornat a il·lusionar l'afició després d'un any passat molt difícil, i l'animem perquè la continuï tant temps com sigui possible sense que les mentides publicades per un àrbitre incapaç, i posteriorment esteses sense cap contrastació, el tombin.

diumenge, 1 de novembre del 2009

El marcador de l'Artigas a la J9


Al marge del vergonyós espectacle que Bastida Torres ha perpetrat a Nou Barris, us acostem els resultats de la J9:

Poble Sec 2- Tàrrega 1
Santfeliuenc 0- Sants 1
Rubí 5- Gramenet B 1
Montcada 0- Igualada 1
Muntanyesa 3- Guíxols 1
Peralada 0- San Cristóbal 2
Banyoles 0- Vilassar 0
Vilafranca 2- El Masnou 1
Mataró 1- Gimnàstica Iberiana 1
Tortosa 2- Marianao Poblet 1

Ens fan saber que, tal com era d'esperar, Bastida Torres ha mentit a l'acta dient que Nacho Castro ha saltat al camp en dues ocasions, en el minut 80 i al final del partit, amb intenció d'agredir-lo. Lògicament, tots els que hem pogut veure el partit en directe sabem que no és cert perquè en el minut 80, encara amb l'empat a 1 en el marcador, Nacho Castro era al costat nostre, a la tribuna, amb Pedregosa. I al final, no ha semblat en cap moment que hi hagués cap intenció de fer-li mal. També ha consignat que al túnel de vestidors un dels seus assistents ha rebut una agressió (una puntada de peu).

La classificació queda així: Gramenet B, 22 punts; Vilafranca, Muntanyesa i San Cristóbal, 19; Peralada, 18; Rubí i El Masnou, 16; Igualada, 15; Guíxols, 14; Tàrrega, Santfeliuenc i Sants, 13; Banyoles, 11; Poble Sec, 10; Gimnàstica Iberiana, 9; Tortosa, 7; Vilassar, 6; Mataró i Marianao Poblet, 5; i Montcada, 4. A destacar que amb el Poble Sec ha debutat un dels fitxatges sorpresa de la temporada, el davanter romanès Claudiu Nicu Raducanu, ex de l'Espanyol i que ara estava jugant a l'Azerbaidjan.

Diumenge que ve a les 5, tothom al Josep Suñer a donar suport a l'equip contra el Montcada!

Carta oberta a Bastida Torres


A la foto, al centre de la tripleta arbitral, Bastida Torres a la mitja part del Muntanyesa- Guíxols, quan ja havia expulsat Pedregosa i havia xiulat un penal en contra de l'Ateneu. El cap que es veu en primer terme, per als curiosos, és el d'en Pere Sala.

Benvolgut senyor col·legiat:

Sóc un seguidor de l'Ateneu Deportiu Guíxols que ha pagat l'entrada per veure, aquest matí al camp de la Muntanyesa, un partit de futbol. I que, al marge del resultat, he acabat sortint indignat per dues coses. Primera, perquè per culpa seva no he pogut veure aquest partit de futbol pel qual he pagat. I segona, perquè segurament els diners que he pagat d'entrada aniran destinats a pagar-lo per una actuació mancada del més mínim respecte cap als futbolistes, amateurs tots, que esperen el diumenge per poder jugar a futbol i no per trobar-se amb el que s'ha trobat aquest matí.

Dialogant amb gent de l'staff de la Muntanyesa, tot i que després del partit, ja m'han advertit que, després d'anys de veure les seves actuacions, no se'l podia qualificar amb gaire més paraules que "xuleta". Que vostè era un egòlatra, que el que més el preocupava en lloc de dirigir els 22 jugadors correctament segons el que marca el reglament era que ni s'atrevissin a mirar-lo, i que a la mínima que algú cometia la temeritat de fer algun gest que no fos del seu agrat, l'equip en qüestió ja havia begut oli. Algú altre m'ha assegurat (no ho he vist) que s'exhibeix fins i tot quan s'escalfa.

Amb dos equips que prometen futbol no es pot presentar un balanç com el que vostè ha presentat. Tres expulsats (tots del Guíxols), multitud de targetes grogues, dos penals que s'ha inventat (almenys un a favor nostre, la qual cosa deixa clar que a sobre de fatxenda és un mal àrbitre), l'entrenador del Guíxols expulsat, viatges constants a les banquetes per intentar fer fora gent de la zona de vestidors, i per acabar-ho de rematar, petició als Mossos d'Esquadra perquè l'escortessin a la sortida del camp, quan tots els jugadors del Guíxols i gairebé tots els de la Muntanyesa ja eren fora. No pot deixar-se el xiulet al vestidor durant el primer quart d'hora de partit (amb faltes per totes dues bandes però més per part dels locals; no em val l'excusa que és el seu joc perquè la duresa és igual de sancionable a tot arreu) i, en cinc minuts, expulsar un jugador de l'Ateneu per una falta i una protesta amb dues grogues. És inútil que li pregunti què li ha dit Pedregosa, que ha marxat del camp desencaixat, perquè vostè a l'acta escriurà el que li doni la gana. Igual que no serveix de res que li pregunti què li ha dit Poderoso, a qui ha expulsat a la segona part. No pot ajudar tan descaradament els locals, amb l'ajuda del seu assistent, en la jugada que suposa el 2 a 1 ja amb 8; una falta que es produeix a la línia de banda i que vostè fa treure a l'angle de l'àrea, insistint a l'assistent perquè marqués la posició d'Elies, únic home de la barrera, que de poc no s'ha de situar al punt de penal. Vostè no es pot dirigir a ningú, a cap jugador de cap equip, dient-li "¿quieres ver como no juegas en toda la temporada?", com assegura un jugador de l'Ateneu que vostè li ha dit. Vostè tampoc li pot dir al segon entrenador (després d'haver expulsat el primer) "vete para casa". En tot cas, aquesta és una expressió que s'hauria d'aplicar a vostè mateix.

Independentment que el perjudici de la seva actuació d'avui ha anat clarament cap al Guíxols, els aficionats dels equips de Primera Catalana ja comencem a estar farts d'àrbitres de la seva "escola", que en lloc d'aspirar a ajudar l'espectacle aspiren al protagonisme total i absolut, no se sap ben bé si per satisfacció personal o per l'errònia creença (espero que errònia) que a més "follon", més puntuació i més possibilitat d'ascens de categoria. El futbol amateur no necessita gent com vostè, mancada del més absolut respecte cap a la feina i la il·lusió dels futbolistes. Tothom, també vostè, es prepara per donar el millor el diumenge, i vostè no és ningú per voler-se imposar a través de conductes que no siguin els de l'estricte reglament futbolístic. No hi ha dret a veure les cares dels jugadors, dels entrenadors, del delegat de l'Ateneu després del partit.

Estic segur que l'entrenador del Guíxols, Nacho Castro, renyarà els seus jugadors perquè a la primera part han fet, possiblement, els pitjors minuts de la temporada i no han xutat un cop a porta. Estic segur que diran que el més que generós cop de manguera pre-partit i a la mitja part dificultava moltíssim jugar bé, perquè la pilota era incontrolable sobre la gespa artificial. Estic segur que Nacho renyarà Pedregosa perquè, veient que vostè ja derivava cap a la vena fatxenda, no hauria d'haver protestat cap falta el més mínim. Però vostè, avui, s'ha carregat el partit. Algú, entre molts insults, li ha dit "lladre", i jo també li dic; he pagat per veure un partit de futbol i vostè no m'ha deixat.

Almenys, li he d'agrair una cosa. Els seguidors de l'Ateneu que hem estat aquest matí a Nou Barris hem sortit més orgullosos que mai del nostre equip. Amb 8, hem vist un empat a 1 molt possible fins que en els últims cinc minuts s'ha donat un desenllaç més esperable. Tots, malgrat el 3 a 1 final, han estat herois. Avui, una ovació per a Jose, Elies, Poderoso, Garagarza, Richard, Pedregosa, Borja, Xavi Martínez, Rubén Pérez, Alberto, Pau Sala, Aleix, Deu i Ruba. Per a vostè, el despreci com a amant del futbol. Desitjaria, com he dit abans, que no xiulés més si ha de continuar per aquest camí. Em conformaria que no xiulés cap partit més del Guíxols. Però sé que aviat tornarem a sentir a parlar de vostè.

Ah, per cert, veient el partit hi havia Jaume Creixell. Quanta raó que té.

dijous, 29 d’octubre del 2009

El partit... impossible?



(Foto: la celebració de l'ascens a Primera Catalana contra el Roda de Barà, el juny del 2007, extreta de "Mundo Deportivo")
És dimecres a la nit, però al Josep Suñer aquesta nit hi ha futbol. Per primera vegada a la història, la Federació Espanyola ha aprovat l'obertura de la Copa del Rei a tots els equips federats, a l'estil de les copes anglesa o francesa. I es juga amb el mateix sistema; partit únic al camp de l'equip més dèbil. Primer es fan eliminatòries "regionals", per sorteig pur, però per proximitat geogràfica, i l'Ateneu ha tingut la sort que el bombo l'ha aparellat amb el Palamós, amb la qual cosa es reedita un duel històric que no es podia veure des que els dos equips eren a Tercera fa uns quants anys. A Sant Feliu es nota una gran expectació; qui va a fer el cafè sent parlar del partit, qui compra a plaça sent parlar del partit, la premsa i la ràdio local parlen del partit. Fa bona pinta.
Tinc ganes d'anar a veure el derbi, i m'atreveixo a baixar en cotxe perquè normalment no tinc problemes per trobar aparcament. Però aquesta vegada he d'anar a aparcar a l'Horta d'en Palahí perquè els voltants del camp són plens. I això que és una nit d'octubre en què comença a fer fred i a més, plou sense pressa però sense pausa, pluja bona. De fet, abans que a l'entrada del camp l'Emili em vengui l'entrada, he de fer una estoneta de cua, més o menys fins a mitja alçada de la pujada. Un cop dins el camp, a part de veure com la tribuna ja és plena, observo que la panera continua sent la mateixa, però aquesta vegada no he de comprar-li a en Guinó la típica "tira" per veure si tinc sort. Ara es ven un programa del partit, modest, però al cap i a la fi un programa on hi ha dades sobre els dos equips i algun article prou interessant per fer estona mentre comença el partit; en aquest cas, una història dels derbis Guíxols- Palamós. Aquelles tardes a la Corxera, i al camp del carrer Cervantes. Amb tot, tampoc tindré gaire temps per llegir perquè abans que en Carlos em pugui vendre una cervesa també he d'esperar una bona estona. Va ràpid com sempre, però hi ha molta gent davant de la barra i fins i tot hi ha certa sensació d'atabalament. Fins el punt que, tot i que continua plovent, prefereixo fer equilibris amb el paraigua i el got de plàstic i dirigir-me cap a un dels fons abans d'acabar-me la cervesa al bar. Com que la tribuna és plena, una filera de gent envolta les tanques del camp, filera que es multiplica al darrere de la porteria que, després de la sortida dels equips, descobrim que és la del rival. Al meu costat hi ha algú amb una bufanda del Guíxols, i és que observo també que en Roman Corominas és darrere d'una taula on hi ha "merchandising" de l'Ateneu, modest també, però merchandising. Hi ha un plàstic a sobre perquè no es mulli el material, però hi ha bufandes, encenedors, bolígrafs i pósters de l'Ateneu. Samarretes encara no, però potser preguntarem a veure si ho tenen pensat.
El partit no té massa futbol però és intens, molt intens, i el públic disfruta. Les amistats queden al vestidor. Davant de Gorka, no passa ni la Guàrdia Civil -com sempre-; a mig camp, Pedregosa talla i Borja distribueix -com sempre; Rubén Pérez fa de punta a l'anglesa mentre Alberto, Aleix i Pau Sala van fent quilòmetres per la tercera línia buscant les seves pilotes -com sempre; i en Nacho és amonestat per l'àrbitre a poc de començar el partit -com sempre-. En fi, lluita i força sota la pluja; partit èpic, però sense gols... fins el minut 85. Falta a favor del Guíxols a l'esquerra de l'atac. Centra Alberto al punt de penal, salta Poderoso, remata amb el cap al costat del pal... i barraca. 1 a 0. Eufòria, festival, salts. Si no fos perquè al cap i a la fi al camp ens coneixem tots, seria d'aquells moments que només provoca el futbol i en què t'abraces amb gent que no havies vist en la teva vida. Per megafonia, en Serrats perd els papers i crida el gol com un posseït... però se sent una fressa estranya... com un xiulet... pi-pi-pi-pip! pi-pi-pi-pip!
Ostres, el despertador. Tan bé que estàvem. En fi. Almenys, aquest cop m'ho he pogut combinar per anar a veure el Guíxols, fora de casa però per veure'l. Aixeco la persiana i plou. Calla... i si...

dimecres, 28 d’octubre del 2009

L'arxiu del Pare Abat: si vol, la UEFA, que vingui


(Foto: l'estadi Narcís Sala de Sant Andreu, en un partit recent.)

Fa ben pocs dies, vam experimentar una gran sensació d'allotjament quan vam saber que el Guíxols- Sant Pere i Sant Pau de 1987 no figurava entre els quaranta partits que la UEFA investiga per pressumpta adulteració de resultats (entre ells un 0-0 en un Las Palmas- Rayo del final de la temporada passada; el Las Palmas necessitava el punt per salvar-se i el Rayo volia mantenir la porteria a zero perquè Cobeño guanyés el Zamora, és a dir, què tanta investigació ni tanta mandanga). Poca broma; la història d'aquella tarda de Sant Joan viscuda en tres camps de la ciutat de Barcelona de forma simultània va ser un dels escàndols més grans de la història del futbol català.

Situem-nos. Pocs dies abans de la composició de grups per a la temporada 1987-88, i amb el Guíxols descendit a Primera Regional després de perdre una infausta promoció contra l'Hospi Atlètic (2-2 a fora i 0-2 a la Corxera), l'Espanyol fa saber que retira el seu equip "amateur" de la competició. Sobra, per tant, una plaça, i la Federació Catalana de Futbol decideix, pràcticament, "sortejar-la" amb un sistema que es revelaria esperpèntic. Els perdedors de les promocions entre Preferent i Primera Regional disputarien tres partits al mateix temps en tres camps de Barcelona; qui guanyés el seu partit per més gols, es quedava a Preferent. Fàcil, però un sistema totalment destinat a tirar d'allò tan català de "feta la llei, feta la trampa". Si s'observen les cròniques dels partits que va publicar "El Mundo Deportivo", els tres partits van acabar en golejada i la gran majoria dels gols van donar-se a la recta final dels enfrontaments, que a més s'acabaven amb tandes de penals per desfer possibles empats. La utilització de paraules com "verbena" o "rechifla" per part dels enviats especials era justificada, donat que, per exemple, l'Hostalric va presentar-se a jugar el seu duel contra el Seu d'Urgell amb nou jugadors, dels quals sis eren juvenils. El motiu era que els selvatans volien renunciar a disputar el torneig; si ho haguessin fet, el Seu d'Urgell hagués estat donat guanyador del seu partit, però amb un 1-0 que hauria estat radicalment insuficient. Els lleidatans van forçar l'Hostalric que es presentés i va guanyar per 6 a 0. El Viladecans, mentrestant, va superar per 4 a 0 un Guineueta que es va negar a llançar els penals després del partit.

Així és com, al Narcís Sala de Sant Andreu, el Guíxols va buscar la seva salvació en aquest torneig de fireta. L'entrenador, que aleshores era Nando Roura després d'una temporada espantosa, va alinear aquest equip: Busquets, Brugué, Sala, Gironella, Marcos, Morató (fitxat amb 35 anys com a revulsiu d'última hora), Sisco (Mas), Vilar (Sevillano), Giró, Juan Carlos i Costabella. I la fitxa tècnica diu que els gols van anar de la següent forma: 1-0, Giró, 40'. 2-0, Giró, 70'. 3-0, Marcos, 81' (de penal). 4-0, Giró, 83'. 5-0, Costabella, 86'. 6-0, Costabella, 88'. I 7-0, Marcos, 91'. Ara ve, però, quan els protagonistes d'aquella tarda ens expliquin com s'ho van fer perquè el Guíxols aguantés un any més a Preferent.

Comencem amb Nando Roura: "A la mitja part, vàrem pactar amb els directius del Sant Pere i Sant Pau que l'equip que a 25 minuts del final tingués millor resultat veuria com l'altre es deixava fer els gols suficients com perquè fos aquest equip el que guanyés les eliminatòries. Quan guanyàvem 1-0 als 20 minuts de la segona part, vaig anar a parlar amb el vicepresident del Sant Pere i Sant Pau, que em va reconèixer que ja no tenien res a fer. Llavors, va baixar a parlar amb l'entrenador i li va instar que, a partir d'aleshores, es deixessin fer el màxim nombre de gols possible. Cal dir que si hagués estat al revés nosaltres també hauríem complert el pacte. L'únic problema va ser que el porter d'ells no es volia prestar al joc fins que l'entrenador el va canviar per un jugador i després va venir tot."

Josep Morató: "Jo sí que sabia que havíem pactat, i de fet vaig participar en la gestió que vam fer abans del partit, crec que amb l'Esteve Serra. Si els altres jugadors no ho sabien, ja se'n van adonar de seguida durant la segona part."

Xavi Giró: "Teníem una persona que ens anava informant perquè l'Hostalric jugava a prop nostre i sabíem que estava perdent per golejada. Al final, vam saber que havíem de guanyar per 7 a 0 perquè ells havien acabat una mica abans que nosaltres amb un 6-0. Va ser un xou. Jo mai a la vida m'he trobat amb una cosa així. Recordo que estàvem 4-0 o 5-0 i vaig fer una jugada per la banda, arribant fins a la línia de fons, i quan hi era el porter de l'equip contrari em va cridar 'tira-la endarrera, tira-la endarrera', i la vaig centrar endarrera, va venir un company i va marcar. Una sèrie de coses tristes, perquè l'esport no hauria de ser així, però per sort va anar a favor nostre."

Esteve Serra: "No vam comprar el partit ni molt menys, perquè tots dos equips que jugàvem aquesta promoció volíem pujar. L'única cosa que sí que vam dir és que l'equip que primer fes dos gols... doncs que juguéssim al màxim."

Una història per no dormir que va acabar amb el Guíxols estrenant el nou camp de Mascanada a Preferent... i per no tornar a pensar mai més en un hipotètic descens a Primera Territorial. Feta la llei, feta la trampa.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

S'ha de saber patir


L'Ateneu ha tornat a tastar la victòria a casa davant del Marianao Poblet (2-0) en un partit que no ha estat gens còmode per als blaugranes. Els gols no han arribat fins a la recta final del partit, ja que en general ha estat un matx força igualat, en què els visitants han estat molt ordenats en defensa i en què Jose González també ha tingut força feina. En el minut 73, però, un clar penal per mans d'un defensor visitant l'ha transformat Alberto Jiménez per aconseguir l'1 a 0. Ha estat el gol que ha obert el domini guixolenc, concretat amb el segon gol, marcat per Aleix Feixes en el minut 80 després d'una bona jugada d'Alberto.

La resta de marcadors de la J8 dels quals disposem i que pugem al marcador de l'Artigas, fins ara, són aquests:
San Cristóbal 2- Poble Sec 0
Vilassar 0- Santfeliuenc 1
Sants 3- Vilafranca 2
El Masnou 1- Rubí 0
Tàrrega 2- Banyoles 0
Peralada 2- Tortosa 0
Igualada 2- Muntanyesa 3
Gimnástica Iberiana 0- Montcada 1
Gramenet B 1- Mataró 1

I la classificació queda de la següent manera: Gramenet B, 22 punts; Peralada, 18; Vilafranca, Muntanyesa, El Masnou i San Cristóbal, 16; Guíxols, 14; Tàrrega, Santfeliuenc i Rubí, 13; Igualada, 12; Sants i Banyoles, 10; Gimnástica Iberiana, 8; Poble Sec, 7; Marianao Poblet i Vilassar, 5; Mataró, Montcada i Tortosa, 4. La propera jornada, el dia de Tots Sants, l'Ateneu jugarà a les 12 al camp de la Muntanyesa.

A la web www.infoguixols.cat podeu veure un resum molt complet del partit on apreciareu, entre altres coses, que l'Ateneu ha jugat avui amb la samarreta patrocinada per l'empresa constructora Sais que va lluir ja en alguns partits de la temporada passada, i no pas amb l'habitual de Cespa (la setmana passada, a Tortosa, va jugar amb la samarreta groga patrocinada per Grup Tarradellas), i que Aleix Feixes ha celebrat el segon gol també a l'estil Aghahowa, com va fer Pau Sala a Tortosa, és a dir, amb una tombarella després de la seva consecució. A destacar que la presència de públic ha estat prou bona, apropant-se als 200 espectadors.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Segona victòria a fora!


Foto extreta del grup de Facebook "Ateneu Deportiu Guíxols" i corresponent al partit.

L'Ateneu ha guanyat aquesta tarda a Tortosa el seu segon partit lluny del Josep Suñer. L'equip de Nacho Castro s'ha imposat per 0 a 1 en un partit en què Jose González ha disputat el seu primer matx com a titular en substitució de Jordi Fàbrega. El gol l'ha marcat Pau Sala, el seu primer de la temporada.

La resta de resultats de la tarda:
Banyoles 1- San Cristóbal 2
Vilafranca 2- Vilassar 0
Mataró 4- El Masnou 5

La classificació està així: Gramenet B, 21 punts; Vilafranca, 16; Peralada, 15; Muntanyesa, Masnou, Rubí i San Cristóbal, 13; Igualada, 12; Guíxols, 11; Santfeliuenc, Tàrrega i Banyoles, 10; Gimnástica Iberiana, 8; Sants i Poble Sec, 7; Marianao (pròxim rival) i Vilassar, 5; Tortosa, 4; Mataró, 3; i Montcada, 1.

El marcador de l'Artigas matinal a la J7

Aquests són els marcadors registrats a la jornada 7 de la Primera Catalana fins les 15h:

Poble Sec 2- Peralada 3
Santfeliuenc 1- Tàrrega 0
Rubí 0- Sants 2
Montcada 0- Gramenet B 4
Muntanyesa 4- Gimnástica Iberiana 1
Marianao Poblet 0- Igualada 2

L'Ateneu juga aquesta tarda a les 5 al camp del Tortosa, que ocupa l'avantpenúltima posició i només ha marcat 4 gols (dos d'Héctor Méndez, i un de Marc Vernet i Xavi Anell), mentre que n'ha encaixat 10.

divendres, 16 d’octubre del 2009

L'Ateneu al Facebook


Si sou usuaris habituals del Facebook i al mateix temps sou seguidors de l'Ateneu, podeu afegir-vos als dos grups que, ara mateix, hi ha relacionats amb el club a la xarxa social. Per una banda, des de l'any passat existeix el grup "Sóc del Guíxols!", i per l'altra, des de fa pocs dies, i a iniciativa del president Emili Vilert, s'ha posat en marxa un grup "Ateneu Deportiu Guíxols" al qual també us podeu afegir. Com a anècdota, alguns jugadors de la temporada passada van crear un grup amb el nom "Guixolàndia" que era, bàsicament, per ús de la pròpia plantilla.

diumenge, 11 d’octubre del 2009

Quart partit sense guanyar


L'Ateneu ha sumat a Igualada el quart partit consecutiu sense guanyar i el tercer sense marcar. Els de Nacho Castro han perdut per 1 a 0 en un partit que ha estat igualat en la primera meitat però que en la segona han dominat clarament els locals, que han marcat el gol de la victòria en el minut 67. Recordem que l'Ateneu torna a jugar a fora la setmana que ve, en aquest cas al camp del Tortosa.

La resta de marcadors de la jornada 6 de Primera Catalana:
Peralada 1- Banyoles 0
Tàrrega 2- Vilafranca 2
Gramenet B 1- Muntanyesa 0 (per cert, primer partit en què no marca Óscar Muñoz).

A la classificació, la Gramenet B, que compta els partits per victòries, és líder amb 18 punts. El Guíxols és 11è amb 8 punts, a cinc de les posicions d'ascens i a 4 de les de descens, que marca, precisament, el pròxim rival, el Tortosa.

El marcador matinal de l'Artigas a la J6

Aquests són els marcadors de la Primera Catalana, en la seva sisena jornada, a l'espera dels partits de la tarda:
Poble Sec 1- Tortosa 0
San Cristóbal 1- Santfeliuenc 0
Vilassar 0- Rubí 2
Sants 2- Mataró 2
El Masnou 4- Montcada 3
Gimnástica Iberiana 2- Marianao Poblet 0

divendres, 9 d’octubre del 2009

L'arxiu del Pare Abat: en Rado, el nostre primer internacional


Els aficionats guixolencs al futbol tindran present que hi ha, en l'actualitat, un jugador nascut a la ciutat que ha tingut la oportunitat de ser internacional amb la selecció espanyola, encara que hagi estat en categories inferiors. Ens referim, lògicament, a en Marc Crosas, amb antecedents familiars dins de l'Ateneu però que no va vestir mai el blaugrana guixolenc. Sí que ho va fer, en canvi, l'únic jugador guixolenc que ha estat internacional absolut, convocatòries de les quals se'n van complir, recentment, 80 anys. Ens referim al jugador de la foto: en Conrad Portas i Burcet, en "Rado", a qui volem recordar.
En "Rado" va néixer a Sant Feliu el 26 de novembre de 1901. En una època on no hi havien escoles de futbol, l'única escola eren els partits de carrer; i en "Rado" va començar a cridar l'atenció dels guixolencs que obrien rases pel Passeig quan jugava en el Continental, un dels efímers equips de joves que disputaven partits gairebé improvisats sobre la terra d'aquest emblemàtic indret ganxó. No va trigar Portas, que jugava com a defensor (en l'època en què en els esquemes dels equips només hi figuraven dos defenses) a passar a l'Ateneu, però el canvi definitiu en la seva carrera li va arribar el juliol de 1925, quan Portas tenia 24 anys. Feia tres anys que l'Ateneu s'havia proclamat campió de Catalunya de segona categoria, l'equivalent a una segona divisió donat que les competicions de caràcter estatal no es van crear fins el 1928, i dins d'aquell equip en "Rado" hi destacava sobremanera, juntament amb jugadors com Josep Fàbregas "Nicola", Joaquim Gimbernat "Gim", Llàtzer "Lázaro" Florenza, Joan Palahí o Joan Pey*. Deien de Portas en els primers partits a l'Espanyol: "Fort, d'excel·lent toc de pilota i poderós en el joc aeri. Es combinen amb Ricardo Saprissa formant un tàndem de luxe, la millor defensa d'Espanya". Amb l'Espanyol va poder exhibir-se fins al punt que fou convocat dues vegades per jugar amb la selecció espanyola.
El 17 d'abril del 1927, al vell Sardinero de Santander, Espanya derrotava Suïssa per 1 a 0, en partit amistós, i amb aquesta alineació: Zamora, Portas, Juanín, Valderrama, Prats, Carmelo, Lafuente, Goiburu, Óscar, Galatas i Olaso. Cinc d'aquests jugadors eren debutants, la qual cosa podia fer pensar en què era un partit per fer proves. Portas, però, va repetir en un "test" força més serios; l'últim partit de la selecció espanyola abans d'anar als Jocs Olímpics de 1928, si bé Portas no va integrar l'expedició olímpica. Al Molinón de Gijón, Espanya va empatar a 1 amb Itàlia amb aquest equip: Zamora, Quesada, Portas, Prats, Gamborena, Roberto, Adolfo, Goiburu, Samitier, Carmelo i Chirri II. Portas estava consagrat, doncs, com un dels millors defenses del futbol català. Eren moments dolços per al guixolenc, que la temporada 1928-29 va formar part de la plantilla espanyolista que va guanyar el Campionat de Catalunya i la Copa d'Espanya, si bé no va poder jugar la final d'aquesta última competició per sanció. Possiblement molts "pericos" veterans se sàpiguen de memòria aquesta alineació: Zamora, Saprissa, Portas, Trabal, Solé, Tena II, Ventolrà, Broto, Tena I, Padró i Bosch.
Va ser, però, un "cant del cigne" per a Portas. El 1930 es va lesionar greument al genoll i l'Espanyol li va acabar donant la baixa. A la part final de la seva recuperació, el Barcelona ho va aprofitar per donar un cop d'efecte. El Barça s'entrenava en un camp anomenat "El Sol de Baix" i alguns periodistes havien vist Portas entrenar-se allà al costat de l'entrenador Bellamy. Quan Ollé Bertran, històric periodista de "El Mundo Deportivo", es va personar al pis barceloní on Portas s'havia instal·lat amb la seva mare, va obtenir aquesta resposta: "També m'he estat entrenant a Can Ràbia per recuperar la forma, però fa dues setmanes que m'entreno al Sol de Baix. Estic satisfet perquè algú va dir que la meva lesió al genoll era incurable i que havia acabat amb mí, però mèdicament s'ha comprovat que la recuperació és completa. Fins i tot el Barcelona em va fer passar per l'Institut d'Orientació Professional per comprovar que no fitxava un invàlid i les proves van demostrar que estic en perfectes condicions". I deixava anar alguns "records" que per als "periquitos" no devien sonar gens bé: "Demostraré que l'Espanyol es va equivocar deixant-me anar. Potser és que havien d'alleugerir la nòmina de despeses, ja que s'estan desprenent dels seus jugadors més costosos. Sempre m'havia sabut greu no poder jugar al Barcelona ja que és el club més important d'Espanya i tinc una gran amistat amb molts dels seus jugadors". Curiosament, però, Nolla Duran (pare de l'actual director de Mundo Deportivo, Santi Nolla) explica que Portas tenia una gran amistat amb un altre guixolenc il·lustre, el pare de l'escriptor Josep Maria Gironella. En determinada ocasió, Portas va fer present d'una samarreta de l'Espanyol a Gironella, que des de llavors va esdevenir un "perico" il·lustre.
El 5 de febrer de 1931, oficialment, Conrado Portas travessaria la Diagonal per anar a les Corts i fitxar pel Barcelona. Però no podia tenir un debut més desafortunat. El 8 de febrer de 1931, a "Rado" li va tocar viure un dels moments més tristos de la història del club blaugrana; el 12 a 1 que va encaixar en un partit de Lliga a San Mamés, contra l'Athletic de Bilbao. Després de la derrota, el club va prohibir a tots els seus jugadors fer declaracions a la premsa. "El Mundo Deportivo", però, assenyalant que Portas va ser, dins la debacle, dels pocs que es van salvar, el va intentar entrevistar sense poder obtenir res més que "he fet el que he pogut". Es va arribar a fer córrer que els jugadors culers havien realizat una espècie de vaga encoberta en aquell partit per fer caure la directiva, fet que el capità Piera es va afanyar a negar. Sens dubte, el canvi de club no va provar gens a Portas, que el 1932 va tornar a recaure, i a més de gravetat, de la lesió al genoll i es va anar a operar a França, amb un reputat especialista de Bordeus, per poder-se recuperar. En algunes històries de l'Espanyol, erròniament doncs, s'assenyala que Portas va fitxar directament pel Girona FC (gairebé acabat de fundar) després de deixar Sarrià.
El 1934, en "Rado", amb 33 anys, fitxa pel Sant Cugat com a jugador- entrenador. Portas havia fet amistat amb dirigents d'aquell club que el van convèncer d'esgotar el que semblaven els seus últims dies com a futbolista al Vallès. Va esclatar la Guerra Civil, però, i "El Mundo Deportivo" del 8 d'octubre del 1937 publicava en portada que, igual que havia fet la llegenda de l'Europa Cros, Portas es podia tornar a calçar les botes amb l'Espanyol. Els equips estaven molt delmats per les diverses circumstàncies de la guerra, i molts d'ells, per poder participar en les lligues que es continuaven organitzant com a passatemps necessari per a la població, van recórrer al que ja aleshores s'anomenaven "velles glòries" per completar el seu efectiu. No hem pogut constatar, però, si Portas va arribar a jugar, de nou, algun partit de blanc-i-blau.
Conrad Portas i Burcet va morir el 28 de gener de 1987 a Barcelona, als 85 anys, al costat de la seva estimada esposa Joana Pedrola (que va superar la norantena), lluny del seu Sant Feliu, però havent-hi deixat de forma indiscutible l'empremta i el record del que va ser el primer internacional guixolenc.
* Podeu llegir un apassionant article de l'historiador guixolenc Gerard Bussot sobre aquesta època daurada del futbol guixolenc dels anys 20, i els jugadors ganxons que van esdevenir professionals, a la revista "L'Arjau", en aquesta adreça: http://www.guixols.cat/web/images/stories/arjau/larjau_55.pdf

dimecres, 7 d’octubre del 2009

No val a badar


Hi ha vegades que, tot i que no hauria de passar, es porta a la pràctica aquell antic adagi: "que els arbres no et tapin el bosc". De tant parlar de la Gimnástica Iberiana i dels seus "antecedents" per al partit de diumenge (que van quedar en no res), vam passar per alt en la prèvia els antecedents que més calia tenir en compte; els de l'àrbitre Salas Montoro, que ja acumula un historial que fa feredat.
Fins ara, Salas Montoro ha xiulat 3 partits, amb el balanç de 18 targetes grogues, 9 de vermelles i 2 penals xiulats. És a dir, 6 grogues, 3 vermelles i gairebé un penal per partit. El principal "show" es va donar en el partit Rubí- Banyoles, en què va ensenyar 4 grogues i 4 vermelles, i en què va xiular dos penals. Això sí, almenys pel que es va veure diumenge, l'autoritat que mostra en l'aspecte disciplinari queda diluïda per les decisions dels seus assistents, com la del gol anul·lat diumenge per fora de joc de Marc Medina, si més no dubtós a falta d'imatges de televisió.
I sí, hem dit Marc Medina. No fou Alberto a qui van anul·lar el gol, sinó a la nova incorporació de l'Ateneu, que va debutar diumenge a la Lliga juntament amb Àlex Torrent. Tots dos tenen moltes coses en comú; són de Palamós, són davanters, procedeixen del Girona juvenil i són nascuts el 1990. Marc Medina, nascut el 17 d'octubre de 1990, fa 1'79 d'alçada i 76 kg de pes, I Àlex Torrent, nascut el 25 d'abril de 1990, fa 1'77 d'alçada i 63 kg de pes. Torrent, amb tot, va arribar a jugar uns minuts a Tercera amb el Palamós la temporada passada.

Ser utiller no és fàcil


Serveixi aquest post com a reconeixement i homenatge a aquest home que veieu d'esquena, pujat sobre una escala de fusta, intentant recuperar una pilota propietat de l'Ateneu, que van molt cares. Durant el partit contra la Gimnàstica Iberiana, Germán Moreno va haver de perdre's uns minuts del partit del seu estimat Ateneu per recuperar esfèriques que botes maldestres van enviar lluny del recinte.

Conyes a part, aquesta foto és una demostració de la fantàstica feina que diàriament fa en Germán, seguidor del Guíxols des de fa molts anys. Juntament amb en Ramon Brujats i altres seguidors, va ser un dels membres fundadors de la Penya Peix Blaugrana Ganxó, l'any 1995, i ara pot viure l'Ateneu des de dins, fet que estem segurs que l'omple d'orgull. Algun cop també l'hem vist en les notes de les "trobades socioculturals" de la colla "Los Locos de Liverpó" que publica el Setmanari Àncora. Una forta abraçada i endavant, Germán!


diumenge, 4 d’octubre del 2009

Punt heroic contra catorze


L'Ateneu ha empatat a 0 davant la Gimnástica Iberiana en el partit jugat aquesta tarda al Josep Suñer. Ens alegrem de no haver de parlar de cap incidència fora del rectangle de joc, però en canvi, sí que n'hi ha hagut moltes a dins. L'àrbitre Salas Montoro, amb les seves decisions, ha perjudicat sempre el conjunt local, ja que ha anul·lat un gol a l'Ateneu i, especialment en el segon temps, s'ha aliat amb un dels seus assistents per cosir l'Ateneu a fores de joc, com a molt, dubtosos. A més, Salas ha deixat l'Ateneu amb nou homes per les expulsions de Rubén Soler (la segona groga per protestar al linier en qüestió) i de Gorka Garagarza. L'Ateneu ha estat a punt de sorprendre la Gimnástica en més d'una ocasió al contracop però sovint s'ha trobat les seves jugades interrompudes per la bandera de l'assistent, inclosa una en què el linier no ha aixecat la bandera fins tres o quatre segons després que Alberto arrenqués de dret cap a porteria.

L'Ateneu ara es queda amb 8 punts en la zona tranquil·la de la classificació (només a dos punts del tercer, que és la Muntanyesa) i la setmana que ve (diumenge a la tarda) visitarà l'estadi de Les Comes per jugar contra l'Igualada.

La resta de resultats:
Banyoles 2- Poble Sec 1
Vilafranca 1- San Cristóbal 0
Mataró 1- Vilassar 1
Tortosa 1- Igualada 0

El marcador matinal de l'Artigas a la J5


Aquests són els marcadors de la Primera Catalana d'aquest matí:

Santfeliuenc 1- Peralada 0
Rubí 2- Tàrrega 1
Montcada 1- Sants 1
Muntanyesa 1- El Masnou 0
Marianao Poblet 0- Gramenet B 1

El gol de la Gramenet B, per cert, l'ha marcat, com si no, Óscar Muñoz, que ja n'ha marcat 11 en 5 partits i continua amb el seu ritme endimoniat al capdavant de la taula de golejadors.

dijous, 1 d’octubre del 2009

I diumenge, què?



Diumenge visita el Josep Suñer i Arxer un dels equips acabats d'ascendir a la Primera Catalana, la Gimnàstica Iberiana, equip del barri de la Zona Franca de Barcelona fundat el 1947. La Iberiana és un equip que, tot i mantenir un bloc de jugadors des de ja fa força temporades, molts d'ells jugadors del mateix barri, és ambiciós i la seva directiva ha arribat a parlar, en alguna ocasió, de fer pujar l'equip fins a la Segona B. Un futbol directe però amb vocació ofensiva és la seva carta de presentació.


De la Gimnástica Iberiana, però, se n'ha parlat força més els últims anys per qüestions extraesportives que no pas esportives. Si consultem les hemeroteques, veurem que d'ençà de la seva refundació l'any 1979, la Iberiana arrossega una sèrie d'incidents en camp propi i en camp contrari que li han fet guanyar-se l'etiqueta d'equip conflictiu, si bé les successives directives han dit sempre de portes enfora que volien canviar aquesta imatge i que dins del camp no hi ha hagut mai cap problema. Després d'uns primers anys amb incidents més aïllats, va ser a partir del 2002, aproximadament, i coincidint amb els successius ascensos de la Iberiana, quan l'equip barceloní va començar a omplir les pàgines de futbol català dels diaris amb "breus" que feien referència a incidències en els seus partits. Així, durant la temporada 2002-03, es van produir incompareixences de gairebé tots els equips que havien de jugar al camp Eduard Aunós (algunes justificades amb diarrees i altres malalties), i en la promoció d'ascens, el rival de la Iberiana (la Pirenaica de Manresa) es va negar a disputar el partit de tornada a Barcelona. La Federació Catalana, que havia fet una escenificació pública mesos abans (amb visita dels directius al camp durant un partit) per garantir la seguretat del camp, va donar l'ascens a la Iberiana.


En els següents tres anys, el camp Eduard Aunós va ser clausurat en dues ocasions. En la segona, el gener del 2007, van jugar el seu partit a "l'exili" al camp de l'Hospitalet Atlètic, equip que va acabar presentant a la FCF una factura de 630 euros pels desperfectes que els seguidors de la Gimnástica van causar, presumptament, al camp de la Provençana, trencant una porteria i rebentant la porta del bar del camp. També de l'etapa a Preferent és el partit contra l'Amposta que va merèixer un reportatge televisiu en què es va veure com l'equip ampostí era escortat, a petició pròpia, per una furgoneta dels Mossos d'Esquadra, des de la Plaça d'Espanya fins al camp Eduard Aunós. El juny passat, la Gimnástica Iberiana va assolir l'ascens al camp del Roquetenc, en un partit que va merèixer una dotació especial dels Mossos i en què els seguidors de la Iberiana van ser "engabiats" en un racó de la graderia, com també van demostrar les imatges de televisió.


Aquesta temporada, en dos dels tres desplaçaments de la Iberiana s'han denunciat incidents per part del club local. Els més "mediàtics" van ser a Tortosa, quan després del gol de l'empat de la Iberiana en el minut 92, es va iniciar una baralla general a la graderia de l'estadi entre seguidors de tots dos equips. La FCF ha obert expedient a aquest partit, la qual cosa, segons fonts federatives, suposa que hi ha una investigació en marxa per conèixer què va passar, realment, al municipal tortosí.


La Iberiana desplaça habitualment una xifra d'aficionats que va entre els 50 i els 100. Els seguidors s'han defensat sempre assegurant que tant a casa com a fora són una afició que pressiona molt, que anima incansablement el seu equip, i que això no és gaire ben vist en una categoria on no hi ha massa grups de "supporters" d'aquest estil. En tot cas, aquest mig centenar de seguidors també es preveu que siguin presents diumenge a la tarda al Josep Suñer. Futbolísticament, el Guíxols- Iberiana ha de ser un bon partit de futbol, coneixent els antecedents futbolístics dels dos conjunts. Tant de bo fora de la gespa es visqui també el partit amb la màxima esportivitat i respecte entre les dues aficions, és a dir, com hauria de ser sempre.